Successió ecològica: primària, secundària i característiques

Canvis en les Poblacions

El nombre d'individus no es manté fix quan arriba al límit de càrrega d'un ecosistema. Les causes són de dos tipus:

• Fluctuacions: Canvis no periòdics en els factors ambientals. La causa poden ser fenòmens climàtics o també factors biòtics.
• Canvis cíclics: Causats per factors estacionals o les interaccions entre diverses espècies. Un exemple és el sistema depredador-presa.

Dinàmica de les Comunitats: Successió Ecològica

És una seqüència de canvis graduals que un ecosistema experimenta al llarg del temps. Els canvis en les comunitats poden seguir dues direccions:

• Clímax

  A mesura que avança la successió, augmenta la complexitat de l'ecosistema, que va adquirint una sèrie d'estats més estables progressivament. En les etapes finals s'arriba a un equilibri amb el medi ambient en el qual ja no apareixen canvis importants.

• Regressió

  De vegades, la successió es pot invertir, és a dir, una pertorbació pot portar l'ecosistema a un estat més primitiu. La causa és una pertorbació natural (vulcanisme, canvi climàtic...) o provocada per l'home (desforestació, incendis).

Successió Primària

És la que té lloc en un terreny verge on no hi havia una comunitat prèvia, com les dunes de sorra, els dipòsits de lava o la roca nua d'una muntanya després de la retirada del gel. Travessa una sèrie d'etapes:

1. Aparició d'organismes amb pocs requeriments nutritius, com els líquens i les molses, que amb el temps han de facilitar la formació del sòl o l'assentament d'herbàcies naturals.
2. Assentament de les plantes herbàcies perennes que afavoreix el desenvolupament del sòl.
3. Desenvolupament de matolls i arbustos en sòls encara prims. Amb el pas del temps, augmentarà la profunditat del sòl i apareixeran arbustos grans i alguns arbres amb poca necessitat d'aigua.
4. Formació d'un bosc. El sòl en l'etapa final ha adquirit gran profunditat, capacitat de retenció d'aigua i matèria orgànica abundant, cosa que permetrà el desenvolupament de grans arbres que generen un microclima menys lluminós o més humit.

Successió Secundària

Té lloc en ecosistemes que han patit regressió. Durant la regressió, la comunitat perd una part important de les seves poblacions. Encara que la vegetació s'elimina de manera parcial o total, es conserva el sòl amb llavors i espores. En aquest cas, el procés evolutiu que origina una nova comunitat es coneix com a successió secundària, més ràpida que la primera.

Característiques de les Successions

Els canvis que es produeixen al llarg d'una successió són:

• Augment de la diversitat d'espècies i de la seva especialització, així com la complexitat estructural. El nombre de nivells tròfics i la complexitat de les xarxes tròfiques són més grans.
• Augment de la biomassa, principalment d'aquells organismes o parts amb un metabolisme baix. La quantitat de matèria morta augmenta progressivament en avançar l'evolució.
• Disminució de la productivitat, en créixer la quantitat de matèria morta o parts no productives, com la llenya o l'augment de la respiració.
• Substitució progressiva d'espècies oportunistes, amb una capacitat de reproducció alta, per unes altres més ben adaptades i amb poca capacitat reproductiva, però més supervivència dels descendents.
• Augment de l'estabilitat de l'ecosistema, en haver-hi més nombre d'interaccions entre els seus components.