Hemorràgies i xoc: guia de primers auxilis

Què és una hemorràgia?

És la sortida de sang dels vasos sanguinis provocada pel seu trencament.

Classificació de les hemorràgies

• Segons el destí de la sang: externa, interna o exterioritzada.
• Segons el tipus de vas sanguini: arterial, venosa o capil·lar.

Signes d'alarma i símptomes

En perdre sang, no arriben suficients nutrients ni oxigen (O₂) a les cèl·lules, la qual cosa comporta un risc de xoc.

Estarem alerta davant de:

• Davallada en l'estat de consciència (indica una mala irrigació al cervell).
• Alteracions de la freqüència respiratòria.
• Alteracions de la freqüència cardíaca.

Hemorràgies externes

Són aquelles en què podem observar la sortida de sang a l'exterior a través d'una lesió de la pell.

Actuació general

• Avaluar la gravetat de l'hemorràgia.
• Controlar les constants vitals.
• Aplicar mesures per aturar la pèrdua de sang.
• Prevenir l'aparició del xoc.
• Abrigar la víctima.
• Evacuar a un centre mèdic si és necessari.

Mesures per aturar l'hemorràgia

1. Compressió directa

• Fer pressió directa sobre la ferida amb un apòsit de gasa estèril.
• Si l'apòsit queda xop de sang, col·locar-ne més a sobre sense retirar el primer.
• Si l'hemorràgia s'atura, realitzar un embenat compressiu i traslladar la víctima.
• La compressió pot ser manual o facilitada amb un embenat.

2. Compressió arterial

S'utilitza quan la compressió directa no atura l'hemorràgia o és difícil de realitzar. Consisteix a comprimir l'artèria que porta la sang a la zona ferida contra un pla dur (un os).

Important: La pressió s'ha de fer en un punt situat entre la ferida i el cor.

Punts de compressió arterial principals

• Caròtide: al coll, comprimint al costat de la tràquea.
• Axil·lar: amb el dit polze, prement darrere la clavícula.
• Humeral: amb el dit polze, comprimint l'artèria contra l'húmer a la cara interna del braç (bíceps).
• Femoral superior: amb el puny, al plec de l'engonal.
• Femoral: amb el puny, a la cara lateral interna de la cuixa.

Hemorràgies internes

En aquest tipus d'hemorràgia no es veu la sortida de sang, la qual cosa en dificulta el reconeixement.

Quan sospitar d'una hemorràgia interna?

• Després d'antecedents traumàtics (cops forts, caigudes).
• Si apareixen símptomes com pal·lidesa, agitació, set intensa i calfreds.

Signes de gravetat (possible inici de xoc)

• Alteracions de la consciència.
• Respiració superficial i ràpida.
• Pols dèbil i ràpid.

Hemorràgies exterioritzades

Són hemorràgies internes en què la sang surt a l'exterior a través d'orificis naturals del cos.

Tipus més freqüents

• Epistaxi: sortida de sang pel nas.
• Otorràgia: sortida de sang per l'oïda.
• Hematèmesi: vòmit amb sang.
• Rectorràgia: sortida de sang per l'anus.
• Hemoptisi: expulsió de sang en tossir (provinent de les vies respiratòries).

Què és el xoc?

El xoc (o shock) es produeix perquè no arriba prou sang a les cèl·lules o perquè la que hi arriba no aporta suficients nutrients o oxigen. Aquesta situació fa que les cèl·lules pateixin i puguin acabar morint, la qual cosa pot provocar la mort del pacient. El teixit nerviós és el més sensible a aquesta manca.

Causes del xoc

Amb disminució del volum de líquid circulant

• Xoc hemorràgic: per pèrdua de sang.
• Pèrdua d'altres líquids: per diarrees, vòmits o cremades extenses.

Sense disminució del volum de líquid circulant

• Xoc sèptic: per infeccions greus que produeixen toxines.
• Xoc cardiogènic: quan el cor deixa de funcionar correctament.
• Xoc neurogènic: per un traumatisme medul·lar.
• Xoc anafilàctic: a causa d'una reacció al·lèrgica greu.
• Xoc tòxic: per substàncies que interfereixen en el sistema cardiocirculatori.

Símptomes del xoc

• Neurològics: intranquil·litat, adormiment, pèrdua de consciència.
• Cardíacs: augment de la freqüència cardíaca (pols feble i ràpid).
• Cutanis: pal·lidesa i pell freda.
• Respiratoris: respiració superficial i ràpida.

Actuació davant d'un xoc

• Controlar les constants vitals.
• Actuar sobre la causa que el provoca (si és possible, com aturar una hemorràgia).
• Estirar la víctima en posició de decúbit supí (panxa enlaire) i elevar-li les cames.
• Afluixar tot allò que l'oprimeixi (cinturons, corbates, etc.).
• Tapar-la per evitar la pèrdua de calor corporal.
• Calmar la víctima.
• Alertar els serveis d'emergència i preparar el trasllat.