Procediment de constrenyiment i embargament: art. 167-170 LGT

Resumen

El document explica el procediment de constrenyiment i l'embargament en el dret tributari, a partir dels articles 167 a 170 de la Llei general tributària. Detalla la providència de constrenyiment, els seus requisits i els recursos possibles, així com l'ordre de prelació dels béns a embargar i les regles per documentar-lo. Serveix per entendre com l'Administració pot cobrar deutes tributaris pendents.

Puntos clave

La providència de constrenyiment és l'instrument que inicia el procediment i ha de ser dictada per un funcionari i notificada a l'obligat tributari.
Mentre no es notifica, la providència no té eficàcia.
A l'àmbit local, la competència per dictar la providència és del Tresorer.
Si el deute està garantit, primer s'ha d'executar la garantia, tret que l'obligat sol·liciti altres béns o que fer-ho sigui molt desproporcionat.
L'embargament ha de respectar el principi de proporcionalitat i l'ordre de prelació: primer diners en efectiu i al final crèdits i drets a llarg termini.
Els béns legalment inembargables, o aquells en què el cost de l'embargament superi el de la seva alienació, no es poden embargar.
Cada embargament es documenta en una diligència i, si els béns són inscribibles, es pot fer una anotació preventiva en el registre públic corresponent.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Desenvolupament del procediment de constrenyiment

I. Inici Art. 167 LGT

El procediment de constrenyiment s'iniciarà sempre i necessàriament mitjançant providència de constrenyiment. Les seves característiques són:

(i) Ha de ser dictada per un funcionari.

On hi ha hagut a la pràctica més problemes a l'àmbit local, doncs s'ha discutit si la competència era de l'Alcalde o President de la Corporació o del Tresorer (que és un funcionari d'administració local amb habilitació estatal). Finalment, s'ha resolt que la competència és del Tresorer.

(ii) Ha de ser notificada a l'obligat tributari. Mentre no es notifica no té cap eficàcia.

(iii) El seu contingut essencial se basa en la identificació del deute pendent i la liquidació dels recàrrecs.

(iv) Naturalesa. Té la mateixa força executiva que la sentència judicial per a procedir contra els béns i drets dels obligats tributaris. De tal manera que si en el termini previst a la providència de constrenyiment no es procedeix al pagament es procedirà a l'embargament dels béns dels deutor.

(v) Recursos: Contra la providència de constrenyiment només es pot recórrer per causes taxades:

- Extinció total del deute o prescripció.

- Suspensió del procediment de recaptació.

- Manca de notificació de la liquidació.

- Anul·lació de la liquidació.

- Error o omissió en el contingut de la providència de constrenyiment que impedeixi la identificació del deutor o del deute objecte de constrenyiment.

Desenvolupament Art. 168 LGT

Si el deute tributari estigués garantit, es procedirà:

1.- En primer lloc a executar la garantia mitjançant el procediment de constrenyiment (ex.: és el cas típic que el deute estigui garantit mitjançant un aval bancari o mitjançant l'afectació d'un immoble).

2.- Com excepció cap que, en comptes de procedir-se en primer lloc contra la garantia, es procedeixi contra altres béns del deutor:

(i) Si aquest ho sol·licita i els identifica; o,

(ii) Si anar contra la garantia resulta molt desproporcionat (ex.: que per un deute de 1.000 e. Es pretengui procedir -sortint a subhasta- un immoble donat com a garantia quan el seu import és de 1.000.000 e.)

Art. 169 LGT Pel que fa a la pràctica de l'embargament, s'han de tenir en compte aquestes regles:

1.- Sempre s'ha d'estar al principi de proporcionalitat. El que implica que no s'han d'embargar béns per imports que resultin exagerats respecte al deute tributari.

2.- Cas de que no s'hagués acordat altra cosa entre l'Administració i l'obligat tributari, l'ordre de prelació dels embargaments es basa en anar de més a menys liquidat. Aíxí, primer s'embargaran els diners en efectius i, els últims béns a embargar seran els crèdits, efectes, valors i drets realitzables (és a dir, que són cobrables) a llarg termini.

3.- No es poden embargar aquells béns que són legalment inembargables (v.gr.: rendes mínimes de subsistència) ni aquells on es presumeixi que el cost de l'embargament serà superior al de la seva enajenació (ex.: un ordinador o un mòbil molt antiquat).

Art. 170 LGT 1.- Cada actuació d'embargament es documentarà en una diligència, que es notificarà a la persona amb la que s'entengui l'actuació (és a dir, a aquella que estigui present en el moment de l'embargament) i que, posteriorment, es notificarà a l'obligat tributari i, en el seu cas, als altres interessats.

2.- Si els béns embargats fossin inscribibles en un registre públic, l'Administració tributària tindrà dret a que es faci anotació preventiva d'embargament en el registre corresponent. D'aquesta manera, l'embargament té constància registral.

Preguntas frecuentes

Quina és la competència per dictar la providència de constrenyiment a l'àmbit local?

Segons el document, la competència és del Tresorer, tot i que a la pràctica s'havia discutit si corresponia a l'Alcalde o President de la Corporació.

Quins recursos es poden presentar contra la providència de constrenyiment?

Només es pot recórrer per causes taxades: extinció del deute o prescripció, suspensió del procediment, manca de notificació de la liquidació, anul·lació de la liquidació, o error o omissió que impedeixi identificar el deutor o el deute.

Quins béns s'han d'embargar primer?

Per regla general, s'embarguen primer els diners en efectiu i al final els crèdits, efectes, valors i drets realitzables a llarg termini, segons l'ordre de prelació previst en l'art. 169 LGT.