Foment, planificació i arbitratge: activitats clau de l'Administració Pública

L'Activitat de Foment

Concepte i Tipologia

L'Administració Pública (AP) incentiva un determinat comportament en el ciutadà per aconseguir un interès general, garantint i preservant-lo.

Mitjans de Foment

Honorífics

Són aquells en què el compliment de l'activitat indicada per l'AP atorga al particular un guany de caràcter immaterial: premis, condecoracions (civils, policials i militars), títols nobiliaris, nomenaments de fill il·lustre o persona non grata.

Econòmics

Són subvencions que es reben com a contraprestació econòmica per dur a terme un determinat comportament: premis en diners, matrícules d'honor i altres mitjans econòmics en l'àmbit tributari.

Jurídics

Es premia un determinat comportament amb algun tipus de dret o amb la millora d'un dret existent.

L'activitat de foment pot ser reglada o discrecional.

• Discrecional: L'atorgament de condonacions civils, per exemple, és discrecional perquè l'AP decideix si l'atorga o no. No obstant això, la permanència a l'exèrcit més de 25 anys no seria discrecional, sinó reglada, ja que l'AP ha d'atorgar-la si es compleixen els requisits.
• Reglada: Condecoracions militars, beques per a l'estudi, premis científics o literaris, estímuls econòmics i, en general, els beneficis de caràcter jurídic.

Subvenció: Concepte i Classes

Les subvencions són mesures de foment molt importants. N'hi ha dues concepcions:

• Estricta: És una atribució patrimonial a fons perdut, no retornable. L'AP lliura la subvenció a un particular per al desenvolupament d'una activitat.
• Àmplia: Concep tots els estímuls econòmics i té a veure amb la necessitat de vigilar tota l'activitat d'afavoriment des del sector públic.

La subvenció és tota disposició pecuniària realitzada per una AP a favor de persones i ha de complir una sèrie de requisits:

• Lliurament realitzat sense contraprestació directa dels beneficiaris.
• Subjecció del lliurament al compliment d'un determinat objectiu que els beneficiaris estan obligats a complir.
• És un projecte, activitat o conducta finançada que ha de tenir per objecte el foment d'una utilitat pública.

Principis de l'atorgament de subvencions: publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no-discriminació.

Procediment d'atorgament de les subvencions:

1. S'inicia d'ofici.
2. Anunci en els diaris oficials de la convocatòria i bases reguladores.
3. S'estableix una prelació de sol·licituds segons els criteris de valoració fixats en les bases reguladores i en la convocatòria.
4. Un òrgan col·legiat emet un informe amb el resultat de l'avaluació de les sol·licituds.
5. L'òrgan instructor, a la vista de l'expedient i de l'informe, formula una proposta de resolució provisional.
6. Notificació a l'interessat.
7. Termini de 10 dies per presentar al·legacions.
8. Atorgament en un termini màxim de 6 mesos a partir de la publicació de la convocatòria.

El Control de les Subvencions i la Incidència del Dret Comunitari

La norma estableix que constitueixen una infracció administrativa les accions o omissions tipificades a la llei, i en són responsables els beneficiaris, les persones o les entitats relacionades amb l'objecte de la subvenció o la seva justificació.

Les infraccions lleus són l'incompliment de les obligacions recollides a la llei i a les bases reguladores de la subvenció que no siguin gaire greus.

Les infraccions greus són:

• No comunicar l'obtenció d'altres subvencions públiques, ingressos o recursos per perseguir la mateixa finalitat.
• Incomplir substancialment les finalitats que s'han de complir.
• Manca de justificació de la utilització donada als fons percebuts un cop transcorregut el termini per a la justificació.

Les infraccions molt greus són:

• Obtenció d'una subvenció falsejant o ocultant les condicions demanades per a la seva concessió.
• No aplicar del tot o en part la quantia percebuda a les finalitats per a les quals la subvenció s'ha atorgat.
• Resistència, excusa, obstrucció o negativa a les activitats de control de l'AP, quan d'aquesta obstrucció se'n derivi la impossibilitat de verificar l'ús donat als fons percebuts.

L'Activitat de Planificació

S'han fixat uns criteris que s'han d'aconseguir en un determinat temps, que poden ser generals o sectorials.

El pla aprovat per l'Administració és l'exercici de la seva activitat reglamentària. Aquesta activitat planificadora intenta racionalitzar els interessos del ciutadà i de l'AP.

Per tal de garantir el funcionament de les empreses, l'Estat fa una planificació econòmica.

Urbanisme

És una funció pública que controla l'ús del sòl, obres, edificis i instal·lacions. El sòl urbà es divideix en: urbanitzable i no urbanitzable. És competència exclusiva de la Generalitat. L'exercici el duen a terme tant l'Administració de la Generalitat com els municipis i les comarques. Els ajuntaments són els subjectes d'administració de l'urbanisme per excel·lència.

POUM (Pla d'Organització Urbanística Municipal)

És l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori, i és obligatori. S'ha d'aprovar pel ple de l'ajuntament. Hi intervenen arquitectes, enginyers de camins, delineants i la Comissió Territorial d'Urbanisme.

El planejament és competència de la Generalitat. Els municipis molt petits no en tenen, i la Diputació els està ajudant a tenir-ne.

TEMA 8: L'ACTIVITAT ARBITRALEL CONCEPTE D'INTERVENCIÓ ARBITRAL DE L'ADMINISTRACIÓ:

En realitat aquesta decisió de l’Administració pot ser de dos tipus:-Resolució administrativa de resolució del conflicte de caràcter obligatori: l’Administració ha de resoldre el conflicte, és a dir, la decisió es materialitza en un acte administratiu que podrà ser objecte de RCA.-La decisió administrativa que resol el conflicte és un laude arbitral: l’Administració decideix en un procediment d’arbitratge i per tant s’aplicarà el règim jurídic de l’arbitratge. (Llei 60/2003)Quan hi ha dos parts en conflicte, acudeixen a un tercer subjecte imparcial tècnicament preparat per resoldre la controvèrsia. És molt més ràpid i pot ser més efectiu que iniciar un procediment civil.