Decrets legislatius i reglaments: diferències, procediments i control jurisdiccional

Decrets legislatius

Decrets legislatius (ART 82-85) Els decrets legislatius són normes que tenen rang legal que aprova el govern i no el parlament. La peculiaritat és que requereixen una autorització parlamentària prèvia (delegació prèvia). En aquests casos el govern no actua per iniciativa pròpia (al contrari que al decret llei), sinó que és el parlament qui delega aquesta funció normativa al govern. Hi ha dues normes per aprovar el decret legislatiu i les dues tenen rang jeràrquic de llei:

1. La lleidelegació, és la llei que elabora el parlament i que habilita el govern per aprovar el decret legislatiu. Hi ha dos tipus de llei de delegació, en primer lloc la llei de bases i després la llei de refundició de text. La diferència és que la llei de bases el que estableix són els principis bàsics i directrius i li encarrega al govern que a partir d'aquests principis o pautes elabori una nova regulació en una matèria concreta. I per contra la llei de refundició no estableix cap principi/directiva/pauta i l'únic que fa és encarregar al govern que ordeni la legislació de les lleis existents passant diverses lleis o textos de rang legal que afectin a la llei a una sola que unifiqui en un sol text les directrius que afecten a la llei. En resum la llei de bases estableix el marge per establir una nova regulació innova l'ordenament jurídic i amb la llei de refundició no crea cap nova regulació, sinó que l'únic que fa és ordenar les normes disperses o modificades.

1. Una norma que aprova el govern, que és el decret legislatiu que té el mateix rang jeràrquic, és a dir, rang de llei.

En el decret legislatiu, el parlament fa la delegació en el govern, però el govern no té capacitat per subdelegar aquest encàrrec que li arriba del parlament. No es poden delegar per part del parlament les matèries que estan reservades per llei orgànica. La delegació que realitza el parlament ha de ser expressa (ni tàcita ni implícita), ha de ser sobre una matèria concreta i també s'ha de fer dins d'un termini definit fixat pel parlament. Una altra especialitat és que, la llei de delegació que aprova el parlament no pot autoritzar mai a que el govern pugui modificar la llei de bases que fa la delegació.

El decret legislatiu s'ha d'aprovar sempre i publicar al butlletí oficial amb el nom "decret legislatiu".

El decret legislatiu que s'aprovi no pot afectar o modificar la llei de derogació encara que tinguin el mateix rang jeràrquic.

Els decrets legislatius tenen vigència indefinida. I el control judicial que és faci sobre la validesa del decret legislatiu ho realitza el tribunal constitucional. Però no revisa només l'adaptació de la norma a la constitució, sinó, que també s'avalua la seva adequació a la llei de delegació.

El reglament té caràcter infralegal (per sota del rang de llei) ART 24.2. I estan ordenats jeràrquicament entre sí:

1. Disposicions aprovades pel reial decret del president del govern o pel consell de ministres.

2. Disposicions aprovades per ordre Ministerial.

Els reglaments són normes que el govern aprova fent ús de la seva potestat normativa pròpia. L'ordenament jurídic li atribueix la capacitat d'elaborar normes. Els governs aproven normes de rang inferior a la llei i els parlaments de rang legal. Quan un òrgan està exercint una ordre impròpia necessita de la participació de l'òrgan (institució) que tingui atribuïda la potestat normativa en sentit originari. El govern pot elaborar normes que tenen rang de llei, però això no és una potestat normativa pròpia del govern. Excepcionalment el govern pot elaborar normes d'un rang superior com és el rang de llei, però en aquests casos ha de participar necessàriament el parlament que és qui té la potestat normativa pròpia del rang legislatiu.

Aspectes sobre els continguts dels reglaments:

• Reglament de tipus intern: Poden tenir efectes organitzatius interns de l'administració, que normalment s'aproven per ordre Ministerial i per tant ho adopta un sol ministre. Quan siguin aplicats tindran un ordre Ministerial. Els governs i els ministres són òrgans de l'administració pública i cadascuna de les diferents administracions està vinculada a un ministeri (departament) respecte del govern estatal. El ministre és qui s'encarrega d'establir el funcionament i de signar tasques personals vinculades al seu ministeri. Quan actua es regeix per un reglament que són ordres ministerials que van només adreçades a l'administració pública.

• Reglaments que tenen efectes generals sobre la ciutadania (també s'apliquen als ciutadans).

Procediments d'elaboració dels reglaments

Primerament s'ha d'elaborar un text normatiu (projecte) en el qual s'exposen les idees principals i la forma en què es vol regular. Una vegada realitzat el text, el govern ha de realitzar un informe sobre la seva necessitat i oportunitat i també s'avalua que la regulació que es proposa sigui l'opció més adequada. A continuació es fa una memòria econòmica, per tenir en compte els costos que implica la nova regulació. Després es sol·liciten informes i dictàmens a òrgans públics especialitzats. Tot seguit hi ha una fase d'audiència als ciutadans, és a dir, les associacions que tinguin interès sobre una matèria se'ls sol·licita una valoració sobre el projecte normatiu. Durant la última fase hi ha una fase d'informació pública que consisteix en la publicació del projecte de reglament a través del diari oficial i la pàgina web i qualsevol persona pot presentar suggeriments sobre el reglament i l'administració està obligada a contestar però no obligatòriament de forma individualitzada. I finalment és publicat al butlletí oficial el text definitiu aprovat del reglament.

La relació dels reglaments amb les lleis

És habitual que existeixi un reglament (executius, executen el reglament de la llei) i una llei sobre el mateix tema. Les lleis estan jeràrquicament per sobre dels reglaments. A vegades els reglaments en la seva matèria poden no estar sotmesos a cap norma de rang legal. Habitualment a qualsevol matèria hi ha una reglament que regula llei, però poden haver-hi matèries o determinades situacions que no tinguin cap llei sobre aquella matèria i només existeixi un reglament. Això és una situació excepcional i aquests reglaments que no desenvolupen una llei prèvia s'anomenen reglaments independents (excepcionals).

No pot haver-hi mai un reglament independent en matèries en què a la constitució tinguin reserva de llei.

El control jurisdiccional dels reglaments

Hi ha dos tipus de control jurisdiccional dels reglaments:

• Control indirecte: quan el jutge en la resolució d'un cas observa que un reglament és anticonstitucional i/o il·legal i no aplica el reglament. Únicament es pot realitzar aquesta acció amb un reglament i no amb una llei. En aquest cas, el jutge que realitza l'anàlisi revisa quina és la causa de la invalidesa. En cas que sigui una incompatibilitat amb una norma de rang jeràrquic superior o anticonstitucional, el jutge pot inaplicar aquelles clàusules del reglament que cregui que són anticonstitucionals o incompatibles.

• I el segon tipus de control. El control directe, el tribunal anul·la el reglament perquè es considera il·legal o anticonstitucional i l'únic òrgan que pot fer el control directe anul·lant el reglament és el tribunal suprem si és un reglament estatal o el tribunal de justícia si és un reglament autonòmic o local.