Pressupost Públic: Despeses, Ingressos i Deute

El Pressupost Públic

El pressupost públic és la relació de totes les despeses previstes i dels ingressos estimats d'una administració pública per a l'exercici econòmic següent.

Les estimacions d'ingressos tenen caràcter orientatiu. Les despeses, en canvi, limiten l'acció d'una administració.

• Elaboració: És responsabilitat del poder executiu.
• Fase de discussió i aprovació: Aquesta fase la duen a terme tant l'Estat com la Generalitat, el Consell Comarcal i l'Ajuntament.
• Fase d'execució: Es produeix durant els 12 mesos següents a l'entrada en vigor i se n'encarrega el Govern.
• Fase de fiscalització o de control pressupostari: Es comprova que el pressupost s'ha executat segons el que s'ha aprovat.

El pressupost ha d'estar equilibrat, és a dir, les despeses han de ser iguals als ingressos. Si les despeses previstes no són iguals als ingressos estimats, aleshores es produeix un dèficit pressupostari (les despeses són superiors als ingressos) o un superàvit pressupostari (els ingressos són superiors a les despeses).

La Despesa Pública

És el conjunt de pagaments que fa o ha de fer el sector públic. La despesa es pot analitzar des de tres punts de vista:

• Classificació econòmica: Com es gasta? Es distingeix entre operacions no financeres (despesa de personal, lloguers...) i despesa en operacions financeres (com l'amortització de deute públic).
• Classificació per programes: En què es gasta?
  • Serveis públics bàsics: Despeses en justícia, defensa...
  • Actuacions de protecció i promoció social: Inclouen pensions, serveis socials...
  • Producció de béns públics de caràcter preferent: Despesa en sanitat, educació...
  • Actuacions de caràcter econòmic: Subvencions al transport, despesa en infraestructures...
  • Actuacions de caràcter general: Despeses en serveis generals...
• Classificació orgànica: Qui gasta? Permet distribuir la despesa per centres gestors.

Els Ingressos Públics

Per la funció econòmica que fan, es classifiquen en:

1. Ingressos d'operacions no financeres
   • Ingressos derivats de les operacions corrents:
     • Impostos directes: L'impost directe més recaptat a l'Estat és l'IRPF, l'impost de societats (grava el benefici que obtenen les empreses amb forma societària), l'impost sobre el patrimoni (grava la propietat d'actius a partir d'un mínim que n'està exempt) o l'impost sobre successions i donacions (grava els increments de patrimoni derivats de les herències o donacions).
     • Impostos indirectes: L'impost sobre el valor afegit (IVA), que recau sobre el consum, i els impostos especials, que recauen sobre el consum d'alcohol, tabac, etc.
   • Cotitzacions socials: Inclouen les quotes que paguen treballadors i empreses a la Seguretat Social per mantenir el sistema de pensions i les ajudes a l'atur.
   • Taxes, preus públics i altres ingressos: Les taxes són els cobraments que rep el sector públic per oferir determinats serveis.
   • Transferències corrents: Per exemple, el cobrament de multes.
   • Ingressos patrimonials: Són els ingressos per interessos de títols i dipòsits.
   • Ingressos derivats de les operacions de capital: Ingressos per vendes de terrenys i títols.
2. Ingressos derivats de les operacions financeres: Devolucions de préstecs i emissió de deute públic.

El Deute Públic

Es produeix dèficit quan, en un exercici econòmic, les despeses públiques són superiors als ingressos. El dèficit significa que el sector públic gasta més del que ingressa, de manera que necessita obtenir diners per fer front a aquest excés de despesa. Per això, ha de recórrer a l'emissió de títols de deute públic.

Són títols amb un risc d'impagament molt baix (els inversors tenen la garantia de l'Estat que els retornaran els diners prestats), per això s'anomenen actius sense risc:

• Lletres del Tresor: Vencen a curt termini (màxim 18 mesos). S'emeten al descompte, és a dir, per les lletres es paga un preu inferior a la quantitat que posteriorment l'Administració pública reemborsa.
• Bons de l'Estat: S'amortitzen en 3 i 5 anys. L'inversor rep cada any un cupó, que són els interessos pels diners prestats.
• Obligacions de l'Estat: S'amortitzen en 10, 15 i 30 anys.
• Deute públic viu: Tots els títols que no s'han amortitzat. El saldo total del deute públic viu en relació amb el PIB indica el nivell d'endeutament.

• L'endeutament és sostenible: Es pot mantenir.
• L'endeutament és difícilment sostenible: Si creix per sobre del que creix la producció del país. En aquests casos, els inversors consideren que el país que emet aquest deute corre el risc de no tornar els diners. Aquesta diferència s'anomena prima de risc.
• L'endeutament és insostenible: El país entra en fallida.