La política i el poder: Teories de l'Estat i Hobbes

La política i el poder

Què és la política?

La política simplement és l’art d’organitzar-nos per viure en societat.

Què és el poder?

Podem definir el poder com la capacitat de fer que algú faci alguna cosa que, en principi, no voldria fer.

Relació entre poder i violència

La relació entre el poder i la violència és que ambdós representen la capacitat de fer que algú faci alguna cosa que en principi no voldria fer; però, en el poder no utilitzem la força i en la violència sí que la utilitzem.

L’estat i les seves relacions amb la política

Les persones sovint obeeixen per la por a ser castigats. Perquè l'obediència sigui duradora, cal que les persones que obeeixen creguin que la persona o grup que mana mereix manar, sigui per com és aquella persona o grup, o perquè creguin que les normes que han d’acceptar són justes, necessàries, beneficioses o, com a mínim, un mal menor.

El poder i l’estat segons Max Weber

El poder: violència i legitimitat

Weber creia que, certament, les persones sovint obeeixen per la por a ser castigats, però es va adonar que només per aquesta raó obeiran un temps; a la llarga, es revoltaran.

Per poder exercir el poder de forma duradora, cal que les persones que obeeixen creguin que la persona o grup que mana mereix manar, sigui per la seva naturalesa o perquè les normes són vistes com a justes. Weber anomena legitimitat a aquesta qualitat.

L’estat segons Max Weber

L'estat és l'organització que té el monopoli de la violència legítima en un territori determinat.

Els tres tipus de legitimitat

Legitimitat tradicional

Es basa en el prestigi que tenen els costums i normes que s’han mantingut inalterables en el temps. És la forma de legitimitat de les societats més antigues, on el poder és vàlid si respecta les regles generacionals.

Legitimitat carismàtica

El carisma s’associa a un individu excepcional que, per la seva personalitat extraordinària, provoca l’admiració. La societat accepta lliurar el poder a aquest individu per les seves qualitats singulars.

Legitimitat legal-racional

Es fonamenta en l’existència de lleis i regles. Pot manar aquell que segueix les normes vigents. És la legitimitat més habitual a les societats modernes; per exemple, obeir algú triat per votació.

És necessari l’estat?

Raons a favor de l’existència de l’estat

Si no hi hagués estat, viuríem pitjor perquè hi hauria conflictes que no es podrien resoldre sense lleis, policia ni jutges. Com que l’Estat té el monopoli de la violència, pot evitar la violència entre particulars i promoure el bé comú.

Raons en contra: L’anarquisme

L’estat, segons l’anarquisme, és l’instrument que utilitza un grup per dominar i aprofitar-se de la resta.

• L’anarquisme sosté que el poder corromp. Fins i tot una persona bondadosa, si disposa de poder, l’acabarà utilitzant en el seu benefici; per tant, cal eliminar tota forma de poder.

La importància de la llibertat

Els humans conserven la seva dignitat quan són lliures. Si han d’obeir, la seva vida queda degradada. La vida lliure és la que val la pena ser viscuda.

L’anarquisme i la legitimitat

Segons Weber, la població havia de creure que hi ha alguna raó per la qual qui mana mereix manar, però l'anarquisme qüestiona aquesta premissa de base.

La desaparició de l’estat

L’anarquisme proposa que l’estat ha de desaparèixer i que la societat s’ha d’autoorganitzar de forma igualitària i voluntària.

El contractualisme: Hobbes i l’estat de natura

L’autoritat política

Ens preguntem quin poder té dret a manar. Quan una institució està justificada a exercir un poder, diem que té autoritat.

Justificacions tradicionals del poder

• Do diví: Qui mana ho fa perquè Déu li ha atorgat el poder.
• Naturalesa: Aristòtil sostenia que algunes persones neixen amb més intel·ligència per manar, mentre que d'altres neixen per obeir.

Una justificació moderna: el contractualisme

L’estat és fruit d’un contracte o pacte: entre tots decidim crear un estat per organitzar la vida en comú. Només hem d’obeir el poder al qual hem atorgat el nostre consentiment.

Què és l’estat de natura?

És una situació imaginària on els humans viuen sense estat, sense normes i sense ningú que les faci complir.

La funció de l’estat de natura en Hobbes

En aquest estat, els humans són totalment lliures i iguals, sense cap poder que els limiti.

Com són els humans a l’estat de natura?

Som racionals i utilitzem la intel·ligència per garantir la nostra supervivència, que és l'objectiu principal.

Què és correcte i incorrecte a l’estat de natura?

• Correcte: Robar o esclavitzar si això ajuda a sobreviure, ja que és de preveure que tothom actuaria així.
• Incorrecte: Fer pactes de no agressió o col·laborar, perquè no hi ha garanties que l'altre compleixi i ens quedaríem en una situació pitjor.

El problema dels pactes i l'estat de guerra

No hi ha cap garantia de compliment. L’estat de natura desemboca necessàriament en un estat de guerra de tots contra tots, on cadascú busca salvar la seva vida.

El contractualisme: Hobbes i l’estat civil

La creació de l'estat com a decisió racional

El més racional és crear un estat que mantingui la pau i posi normes per evitar que uns facin mal als altres, garantint així la tranquil·litat.

El contracte social segons Hobbes

La societat ha de cedir tota la seva llibertat a un sobirà. Els homes renuncien a la llibertat de l'estat de natura a canvi de seguretat. Es traspassa tot el poder a un tercer a qui tothom se sotmet.

La finalitat de l’estat

Mantenir la seguretat interna i la defensa externa. Les lleis justes són les que porten a aquest objectiu. El poder ha d'estar concentrat i no ha de tenir límits per ser efectiu.

L’estat absolut

Segons Hobbes, és l'únic sistema adequat. Si els súbdits participessin en el poder, perseguirien fins egoistes i tornaria el conflicte. L'absolutisme és l'únic sistema per garantir l’ordre i la seguretat.