Política Aristotèlica i Filosofia Hel·lenística: Ètica, Cinisme i Estoïcisme

Política Aristotèlica: El Zoon Politikon

Si l’ètica està orientada a la felicitat individual, així, doncs, la política està orientada al bé i a la felicitat col·lectiva. Aristòtil creu que l’home fora de la polis és una bèstia, un animal (Hobbes dirà un llop per a l’home). La polis és la garantia d’aquest zoon politikon (animal de ciutat) que és l’home. L’ètica està subordinada a la política, ja que l’individu forma part del conjunt de la ciutat. L’home sol no podria viure. En solitud només viuen les bèsties i els Déus, i l’home no és cap dels dos.

Els animals que són socials (formigues, abelles...) no tenen logos (paraula o raó), d’aquí que l’home, com a zoon logon ekhon (animal dotat de raó), sigui especial i tingui la capacitat de dialogar. D’aquí que les lleis i la justícia siguin fruit de l’acord, el pacte i el costum. Aristòtil se situa en el relativisme i el convencionalisme dels sofistes i s’allunya de la visió platònica de la justícia.

Aristòtil classifica els governs en funció del nombre de governants i de la seva qualitat.

Filosofia de l’Època Hel·lenística

A la mort d’Alexandre el Gran s'inicia un llarg període de lluites entre els seus generals. La família és assassinada i Aristòtil fuig d’Atenes. En aquest context de guerres, crisi econòmica, inseguretat i barreja de dos mons: Orient i Occident, que acabarà amb la conquesta de Grècia i Egipte, es produeix un capgirament social i polític que dóna força a escoles considerades “menors” però d’una gran riquesa, més enllà del debat Platonisme-Aristotelisme que seguirà viu fins a l’Edat Mitjana.

Sorgiran uns corrents ètics, cosmopolites i individualistes, com els hedonistes i els estoics.

El Cinisme

Fundat per Antístenes (444-369 a.C.), prové del mot grec kynicos per associació a l’estil de vida caní dels seus seguidors, que, per conviccions filosòfiques, desafiaven les lleis i la moral de les ciutats gregues. Els cínics creien que les normes morals eren arbitràries i, a més d’absurdes, portaven l’home a una vida infeliç a causa de les restriccions que obligaven els homes a crear una doble moral per fer en privat allò que criticaven en públic. El cínic defensa la llibertat radical de l’individu, un retorn a la naturalesa i un estil de vida allunyat de l’afectació i els vicis de la vida social. Vol ser autosuficient.

Diògenes de Sínope és el seu representant més destacat.

L’Estoïcisme

Prové del mot Stoa (pòrtic de l’àgora on ensenyaven). És una escola fundada per Zenó de Cítion. Sèneca i Marc Aureli són els representants més destacats. Va dividir la filosofia en tres parts:

• Física
• Lògica
• Ètica

La Física permet comprendre la natura, que pels estoics és un univers format per àtoms que es mouen en el buit determinats per lleis físiques. D’aquí que creguin en el destí. Aquest univers està regit per un Logos (Raó Universal).

La Lògica ensenya a comprendre aquest univers i a trobar el camí de l’home cap a la vida feliç. L’home ha de viure segons la naturalesa, en harmonia amb les coses i dominant les passions que ens acosten als animals i són potencialment destructives. El savi busca l'ataràxia (impertorbabilitat), aguanta i renuncia, i es veu a si mateix com a germà dels altres. No rebutja la riquesa que el destí li atorga, però tampoc en fa ostentació.