La Poesia Trobadoresca: Origen, Amor Cortès i Gèneres
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,8 KB
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca nasqué a Occitània a la primeria del segle XII i perdurà arreu d'Europa. La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i la música de les cançons en què oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal. Els trobadors desenvoluparen un codi amorós que rebia el nom de fina amor, també anomenat amor cortès, una idea molt pròxima a l'amor platònic.
L'amor cortès
El trobador considerava la dama com un ésser superior; aquesta havia de ser una senyora casada. Es tractava, doncs, d'un amor prohibit que calia ocultar de la gelosia i les represàlies del marit. Al triangle amorós —trobador, dama, marit—, solien afegir-se uns altres personatges: els lausengiers, envejosos o difamadors que revelaven la relació amorosa entre el trobador i la dama.
Per aquest motiu, el trobador ocultava el nom de la dama i feia servir el senyal, un pseudònim poètic que amagava la identitat de la senyora. L'amor cortès era un sentiment amorós que s'experimentava fora del matrimoni, en un context social en què les noces entre els joves eren acordades per les famílies; la noblesa solia aprofitar els casaments per a consolidar els seus interessos territorials o econòmics.
Els trobadors, els joglars i els poetes
- Els trobadors: Escrivien els versos i componien la música de les seues obres perquè aquestes foren difoses mitjançant el cant.
- Els joglars: Eren els qui cantaven i divulgaven la poesia trobadoresca amb acompanyament musical. El joglar solia anar de castell en castell i de poble en poble; contava gestes, recitava poemes, feia acrobàcies o cantava cançons.
- Els poetes: La consideració de poeta es reservava per a aquells autors que versificaven en llatí.
Entre els trobadors més destacats trobem Guillem de Cabestany (final del segle XII) i Cerverí de Girona, l'últim dels grans trobadors.
Els gèneres i l'estil
La producció trobadoresca es dividia en diversos gèneres:
- Sirventès: Tenia intenció moralitzadora, de propaganda ideològica o bé d'atac personal a algun enemic.
- Plany: Era un cant de lloança i lamentació per la mort d'un senyor o d'un amic.
- Alba: Evocava els sentiments dels amants en acomiadar-se a l'alba després de passar la nit junts.
- Pastorel·la: Era un diàleg amorós entre una pastora i un cavaller.
- Balada i dansa: Eren composicions de tema amorós destinades a ser ballades.
- Altres: També hi havia la viadera o cançó de camí, el debat, etc.