Característiques de la poesia de josep carner
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,45 KB
LA POESIA NOUCENTISTA
Fou el gènere més valorat.
Trets que caracteritzen la poesia noucentista són:
Idea d'artifici:
La poesia no és l'expressió nua del sentiment, sinó que el seu valor rau en la forma. Cal un treball d'estil rigurós, que exigeix la creació d'una llengua culta, que refleccteixi el domini de l'escriptor sobre la matèria , i un creixement aprofundit de la tradició cultural i poètica.Depuració de la realitat:
La realitat no pot ser presentada directament sinó que ha de ser reelaborada i formulada poèticament en la seva forma més ideal i harmònica. La poesia ha de dibuixar metafòricament els trets de la " Catalunya ideal", realitat idealitzada.
Temes:
La vida senzilla, la quotidianitat:
L'ús de pretextos de la vida quotidiana respon a la defensa d'una vida senzilla i equilibrada.L'ambient ciutadà:
La ciutat és el ,model de civilitat o sociabilitat,d'ordre i de mesura...Una natura idíl·lica i civilitzada:
Els noucentistes presenten una natura amable i harmònica. La natura , dominada per l'ésser humà i lligada als espais urbans , contrasta amb la natura incontrolable del Modernisme.La feminitat:
L'ideal femení noucentista, lligat als cànons de bellesa grecollatins, simbolitza valors burgesos com la mesura, l'ordre la laboriositat.El pas del temps, l'envelliment:
La vellesa és assumida amb resignació i serenor.
GUERAU DE LIOST
Jaume Bofill i Mates nasqué a Olot el 1878. Dues idees determinaren la seva obra: L'estreta vinculació al Montseny i la realció amb la Lliga Regionalista, per la qual fou regidor municipal a Barcelna i president de la Joventut Nacionalista del partit. També col·laborà en la creació del partit catalanista Acció Catalana, del qual arriba a ser presidet.
Bofill i Mates alternava la política amb la creació poètica, que signava amb el pseudònim de Guerau de Liost.
Els trets més destacables de la seva poesia són:
Llenguatge:
Evoluciona des d'un estil preciosista i ric, a un de més suau i humanitzat.Natura:
En les primeres obres fusiona la natura amb la cultura, en canvi, d'esprés la natura esdevé un refugi que remet a un paradís perdut...Concep la natura com una fusió de religió, reflexió,cultura i amor.Amor
" La font de l'oreneta" mostra la concepció de l'amor: una atracció pel franciscanisme que es tradueix en l'amor de les petites coses..
JÒSEP CARNER
Va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970. Esta considerat un dels autors més importants de la poesia catalana del Segle XX.La seva trajectòria poètica es pot dividir en quatre períodes:
Etapa de formació(1896-1905)
Es dona a conèixer molt jove en el Març del Modernisme.Etapa noucentista (1906-1920)
La poesia noucentista de Josep Carner reflecteix el domini sobre la matèria i és plantejada com una contribució militant als objectius del moviment, tant en el tereny ideològic com en el literari.Etapa postsimbolista (1920-1939)
La poesia evoluciona cap una poesia més reflexiva que fa presents les preocupacions morals de l'home i que, estèticament, s'acosta al postsimbolisme.Etapa d'exili (1939-1970)
Després de la Guerra Civil viu a Mèxic i Brussel·les.
Característiques de la poesia noucentista carneriana:
Rigor formal:
Carner utilitza formes tan clàssiques i elaborades com el sonet..Domini:
i control de la lengua , fruit del seu gran coneixement del català.Pas del Real a l'ideal:
Idealització de temes extrets de la realitat quotidiana.Visió del món plàcida:
i ordenada. És una de les característiques més notables del llibre de poemes " Els fruits saboroso".Humor i ironia:
La ironia com a mostra d'humor i crítica intel·ligent, elaborada.
VÍCTOR CATALÀ: És la novel·lista, narradora, autora teatral i poeta més destacada del Modernisme.La novel·la Solitud(1905)
és una de les millors que es van escriure en el Segle XX en llengua catalana. Tot i que pretén dedicar-se al tatre, arran de l'escàndol produït pel monòleg La infanticida , guardonat als jocs Florals d'Olot el 1898, es decanta a escriure narrativa breu i , en menor mesura , novel·la, gèneres en els quals obté un reconeixement immediat i que han marcat decisivament l'evolució de la narrativa catalana del Segle XX.
Coincidint amb el Modernisme , es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que donà nom al gènere, al qual seguiren Ombrívoles (1904),
Caires vius (1907)
i la novel·la Solitud (1905)
, considerada la seva obra mestra. En els tres reculls analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les realacions de parella i el treball, sobretot en l'escenari del camp, i n'ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat...