Classificació i Estudi de les Llengües: Tipologia, Estatus i Famílies

Classificació de les Llengües

Les llengües se solen classificar d'acord amb criteris lingüístics i criteris d'ús.

Classificació Genètica

Es basa en la noció del parentiu lingüístic.

La Família Lingüística

És el conjunt de llengües que presenten un origen comú i, per tant, comparteixen característiques lèxiques i estructurals. Algunes famílies lingüístiques destacades són:

• Euroasiàtica
• Africana
• Centre i Sud-est d'Àsia i Oceania
• Llengües d'Amèrica

Classificació Tipològica

Es basa en les similituds estructurals, és a dir, en la manera de formar les unitats lingüístiques. La classificació tipològica inclou:

• Llengües aïllants: Els elements oracionals estan configurats com a unitats invariables.
• Llengües flexives: La majoria de mots tenen diverses formes en funció dels morfemes flexius.
• Llengües aglutinants: A partir de morfemes diversos, poden formar unitats lèxiques que nosaltres només podem expressar recorrent a sintagmes més o menys complexos.

L'Estatus de la Llengua

L'estatus d'una llengua es determina per la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori.

Pel que fa a la regulació jurídica, hi ha llengües privilegiades o dominants que tenen el rang d'oficial i tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-les. En canvi, hi ha llengües que no estan emparades jurídicament, són llengües sense regulació, és a dir, relegades a àmbits d'ús privat.

La Vitalitat Lingüística

L'ús lingüístic determina el grau de vitalitat d'una llengua. Així, parlem de:

• Llengües normalitzades: Quan s'utilitzen de manera estable en els diferents àmbits socials.
• Llengües en procés de normalització: Quan estan en via de recuperació d'àmbits socials que abans no tenien o que havien perdut.
• Llengües en procés de substitució: Quan perden progressivament àmbits socials en favor d'una altra llengua que és la privilegiada.

Llengües d'Europa

Es parlen una cinquantena de llengües.

La Família Indoeuropea

Llevat d'un reduït grup de llengües (com ara l'estonià, el basc, el sami o el finès), la resta formen part d'una mateixa família lingüística: la indoeuropea.

La família lingüística indoeuropea està integrada per un conjunt de llengües que tenen un origen comú: la llengua del poble indoeuropeu que fa uns 6.000 anys habitava a l'estepa euroasiàtica. A partir del segle XV, amb les colonitzacions, es van estendre algunes d'aquestes llengües. Actualment, més de 2 mil milions de persones parlen una llengua indoeuropea.

Llengües i Estats a Europa

La major part dels estats europeus, excepte Portugal, Albània i Islàndia, presenten una realitat plurilingüe.

Hi ha estats en què tan sols es reconeix l'oficialitat d'una sola llengua (és el cas de França). Hi ha altres, com Gran Bretanya, que reconeixen l'oficialitat d'altres llengües, i altres que es declaren monolingües però articulen mesures per protegir les llengües minoritàries.

Dins del grup amb oficialitat de diverses llengües, cal distingir:

• Els estats en què s'estableix una igualtat jurídica i per això totes les llengües tenen la condició d'oficials.
• Els estats que creen una desigualtat jurídica i per això tenen una sola llengua com a oficial en tot el territori de l'estat i declaren cooficials les altres llengües només en els territoris respectius (com Espanya).

Les Llengües Romàniques

Van sorgir com a resultat d'un lent procés d'evolució interna de la llengua llatina, que havien imposat els romans en els territoris colonitzats. Començarien a tenir entitat pròpia a partir dels segles VIII i IX. A partir del segle XII, les llengües romàniques accedeixen a l'àmbit escrit i de mica en mica substituiran la llengua llatina. Les llengües romàniques, com provenen d'un mateix tronc (el llatí), comparteixen l'arrel en la majoria de paraules.

Verbs: Formes Simples

• Infinitiu: cantar
• Gerundi: cantant
• Participi: cantat
• Present d'indicatiu: cantes
• Imperfect d'indicatiu: cantaves
• Futur: cantaràs
• Condicional: cantaries
• Present de subjuntiu: cantis
• Imperfect de subjuntiu: cantessis
• Imperatiu: canta

Conjugació Verbal: Exemple "Vendre"

A continuació, es mostra la conjugació del verb "vendre" en algunes formes:

• Present de subjuntiu: vengui, venguis, vengui, venguem, vengeu, venguin
• Imperfect de subjuntiu: vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin
• Passat simple: venguí, vengueres, vengué, venguérem, vengueréu, vengueren