Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Autors i Obres

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,94 KB

Romanticisme

El Romanticisme fou un moviment estètic que s'inicià cap a mitjan segle XVIII, durà prop d'un segle i condicionà no sols l'art, sinó la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Fou una nova manera de veure el món que donava preferència a la passió per damunt de la raó.

Johann Wolfgang Goethe

Johann Wolfgang Goethe fou un autor clau en la literatura europea. La seva novel·la Els sofriments del jove Werther i la seva obra Faust obtingueren un gran ressò.

Anglaterra

A Anglaterra es feu ressò del Romanticisme alemany. Més tard, Shakespeare es convertí en un model. En les seves obres apareix com a exemple de revolta estètica, perquè els drames de passions hi bateguen sense convencionalisme ni regles preestablertes. Hi destaca Lord Byron.

França

A França, el moviment va tardar a esclatar per dos motius: el neoclassicisme hi era molt fort i, en segon lloc, perquè el Romanticisme provenia d'un país considerat enemic.

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme és una revolta, és un estat d'ànim, és un programa literari.

Temes del Romanticisme

Tracta temes com:

  • El mal del segle
  • La nostàlgia del passat
  • El jo
  • La natura
  • El sofriment del poble
  • El desvetllament de la identitat nacional

La Renaixença

La Renaixença fou un moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX, especialment, el procés de dignificació de la llengua i la literatura.

Arrels de la Renaixença

Neix paral·lelament a la interrupció del Romanticisme a les nostres terres.

Factors que propiciaren la Renaixença

L'anomenada Revolució Industrial fa sorgir una nova classe, la burgesia, que es convertí en una classe poderosa que reclamava una protecció de la seva economia i un reconeixement de la seva realitat cultural.

Impulsors de la Renaixença

Antoni de Capmany, Baldiri Reixach, Antoni Puigblanch i Pau Ballot.

Figures de la Renaixença

Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals i Marià Aguiló.

Joaquim Rubió i Ors

El 1839 inicià la publicació, al Diario de Barcelona, amb el pseudònim de Lo Gayter del Llobregat.

Els Jocs Florals

El caràcter de les obres era sovint anacrònic, seguint la tendència romàntica del gust per un passat històric gloriós, però la presència dels Jocs Florals en el marc cultural català va impulsar la consolidació de la nostra llengua com a llengua de prestigi i li donà una sòlida base social.

Característiques de la poesia romàntica

Una llengua literària força insegura, on es mostra nostàlgia i desarrelament personal. Aquest món perdut i enyorat es converteix en tema literari, i sorgeixen tòpics com les nits de la lluna plena, les ruïnes i el misteri. A l'hora de crear poemes d'una gran bellesa que imiten les tècniques de la poesia de transmissió oral, poetes romàntics destacats a Catalunya van ser B. C. Aribau.

Jacint Verdaguer i Canigó

Canigó, publicat el 1886, concentra els ideals més romàntics de recuperació del passat medieval d'un poble i de les seves figures heroiques. Prengué com a tema principal l'origen de Catalunya, figures mítiques de l'edat mitjana: l'abat Oliba, el comte Guifré, les fades que omplen el Pirineu de vida fantàstica. Canigó supera L'Atlàntida pel fet que presenta molta més harmonia entre els elements èpics i els lírics i humanitza molt més el tema.

Àngel Guimerà

La Poesia

Característiques: caràcter èpic, aspecte religiós, descobriment i la idealització del món rural.

Etapes d'Àngel Guimerà

  • 1a Etapa: La tragèdia romàntica
  • 2a Etapa: La introducció dels corrents realistes: dues obres patriòtiques, Mestre Oleguer i Mort d'en Jaume d'Urgell, i dues obres religioses, Jesús de Natzaret i Les monges de Sant Aimant.
  • 3a Etapa: La conversió modernista: Santa Espina, La reina vella.
  • 4a Etapa: Últimes obres

Modernisme

El Modernisme fou un moviment que va sorgir a Catalunya, a cavall dels segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna.

Els dos grans corrents del Modernisme literari

El Simbolisme

El Simbolisme fou un corrent literari que va néixer a la dècada del 1880 al voltant dels grans poetes francesos del segle XIX. Es caracteritza perquè considera que el món real no és sinó el reflex d'una realitat que el transcendeix.

El Decadentisme

El Decadentisme està caracteritzat per uns trets estilístics hereus del Romanticisme: inseguretat, cansament, afecció morbosa a la foscor.

El Vitalisme

El Vitalisme és un corrent literari influït pel pensament del filòsof alemany Friedrich Nietzsche. Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida com a rerefons profund d'on sorgeix tot. Propugna l'exaltació de la voluntat. A Catalunya va entroncar amb el regeneracionisme, una ideologia renovadora sorgida de la insatisfacció provocada. El resultat d'aquest vincle va ser una literatura compromesa, entesa com a tasca social.

Etapes del Modernisme literari

Primera etapa

El 1881 un grup de joves estudiants proposa donar continuïtat al catalanisme progressista que havia representat el primer diari en llengua catalana, el Diari Català, per Valentí Almirall. Amb la revista L'Avenç, l'objectiu era principalment fer literatura moderna en català. Atacaven tot allò que era caduc, passat, perquè era dolent.

Segona etapa

L'Avenç va anar adoptant un caràcter de crítica social, la qual cosa va fer que els autors simbolistes se n'apartessin. La societat burgesa s'oposà als elements més abrandats del moviment, als quals s'identificava amb l'activisme anarquista, i va obligar a tancar la revista.

Tercera etapa

La creació de la revista Catalònia, nascuda amb l'esperit de L'Avenç, va divulgar autors europeus nous i els corrents que estaven en voga. Catalònia es decanta per la tendència vitalista, quan torna es defineix com un periòdic nacionalista liberal i defensava un catalanisme d'esquerra força abrandat.

Darrera etapa

Diverses revistes van ser publicades, com Joventut o El Poble Català, que recollien les tendències modernistes.