Poesia Catalana: Anàlisi de Joan Maragall i Salvat Papasseit

Joan Maragall: Obra i Temes Clau

Del volum «Cap al tard», cal destacar-ne les «Cançons de la Serna», on inclou el poema «La Balanguera» i «Les Elegies», on es dóna una visió idíl·lica del camp mallorquí, de la gent, del paisatge i de les llegendes. La vida com a drama continu, el pas del temps com un temps destructor i la mort són termes bàsics de la seva poesia. A «Poemes Bíblics», un llibre molt més unitari i madur, recreà molts temes extrets de l'Escriptura. És una poesia molt més distant i plena d'imaginació.

Joan Salvat Papasseit (1894-1924)

Vida i Evolució Literària

L'obra de Salvat Papasseit mostra l'evolució de la poesia avantguardista a Catalunya. El seu pare, maquinista de tren, morí quan tenia 7 anys i hagué d'ingressar a l'orfenat de la Marina. Salvat començà a escriure en castellà l'any 1915 articles ideològics de contingut modernista. Els signà com «Gokiano» i llançà una revista, «Un enemic del poble» (amb el mateix títol d'una obra d'Ibsen), en diaris de caràcter anarquitzant i socialitzant, i posteriorment de caràcter nacionalitzant.

Foren uns anys de vacil·lació entre l'ofici d'articulista polític-moralista, normal en ell per la seva condició obrera, i, per altra banda, l'ofici de poeta que inicià el 1917 amb la publicació de «Columna vertebral: sageta de foc». Ara descobreix el futurisme, opta per aquesta segona possibilitat i s'hi dedicà de ple.

El vitalisme de la seva obra s'enfronta a la malaltia que el matà als 30 anys, i l'emoció lírica i íntima que desencadenaren els seus versos s'enfronta als nous corrents avantguardistes que la negaven. Diu exactament: «No he escrit res sense mullar la ploma al cor, esbatanat».

Obra Poètica i Avantguarda

Obres Avantguardistes: Hertzianes i Gavines

«Poemes en ondes hertzianes» (1919) i «L'irradiador del pont i de les gavines» (1921) són els llibres més avantguardistes, pel que suposaren de trencament amb les formes clàssiques. Si bé s'hi observen alguns elements procedents del cubisme, és al futurisme italià on Salvat hi acudeix de manera indiscutible. D'aquí en deriven les següents característiques:

• Les paraules en llibertat
• El trencament del vers
• Els diferents tipus de lletres i els subratllats
• La tècnica de collage
• La supressió dels signes de puntuació
• La passió per les màquines i el dinamisme produït per la tipografia
• L'agressivitat

Les Conspiracions

Una altra obra, «Les Conspiracions» (1922), és un parèntesi en la producció salvatiana. Els vuit poemes que integren el llibre són d'afirmació patriòtica, en els quals les tècniques avantguardistes són substituïdes per altres de clàssiques i populars, més adequades a la seva intenció de combat.

La gesta dels estels

«La gesta dels estels» (1929), on Salvat continua el procés de mitificació de la realitat que insinuava en els altres llibres, amb figures com:

• Peixaters
• Obrers
• L'home dels diaris
• Els veïns
• El vigilant

Els poemes subjectius i impressionistes segueixen el plantejament de la cançó popular, més vàlids per als seus propòsits que no els avantguardistes. No obstant això, encara utilitza algunes tècniques avantguardistes com l'eliminació de la puntuació, el vers trencat, els parèntesis i les majúscules.

El poema de la rosa al llavis

«El poema de la rosa al llavis» (1923) és la història d'un amor entre una noia ingènua («aparenta») i el poeta («mestre d'amor»). Es tracta d'un amor simple i sexual que adquireix la seva dimensió lírica precisament per la senzillesa i la llibertat amb què s'hi expressa. Salvat hi extremà els processos metafòrics i simbòlics, alhora que prescindí de les tècniques avantguardistes; només en dos poemes, dos cal·ligrames, actua d'avantguardista per tal de visualitzar la seva alegria.

Óssa menor

«Óssa menor», publicat pòstumament el 1925, és un recull molt heterogeni que conté poemes de diverses èpoques, de temàtica i forma ja conegudes. És nova, però, la presència obsessiva de la mort.