La rebel·Lió de les coses pere calders

Disset primeres narracions

Segons Amanda Bath,les disset narracions extenses es poden classificar en els grups següents:

Grup de relats de realitat aparent

En aquest grup, l'element sobrenatural actua com a catalitzador de la narració, tot intervenint-hi per tal de destorbar un equilibri previ. Comprèn narracions que cobreixen temes molt diferents que, al seu torn, oscil·len des de l'anècdota superficial fins al comentari filósòfic de la condició humana; L'arca de Noè, Filomena Ustrell, Invasió subtil, La lluna a casa, El testament de la «Hiena», La batalla del 5 de maig
.

Grup de relats de Realisme màgic

En aquestes narracions el món és descrit amb quasi-Realisme. La interacció entre el protagonista i l'element sobrenatural és una subtil juxtaposició del meravellós i el mundà: Esport i ciutadania, No s'admeten corones, Nosaltres dos, Tot esperit, Vinc per donar fe.

Grup de relats de ciència-ficció

En aquests contes, l'element sobrenatural es racionalitza en termes de pseudo-ciència, la qual ofereix una fórmula de justificació d'allò que, altrament seria completament inversemblant: El millor amic, La rebel·lió de les coses, Refinaments d'ultramar, La societat consumida, Un trau a l'infinit, Zero a Malthus.

Contes breus

Els contes breus són autèntiques peces d'enginyeria narrativa. En elles, una gran part dels seus títols hi exerceixen una funció decisiva, fins al punt que són autèntics generadors dels textos (ja que aquests textos no són sinó l'anècdota especialment triada per trencar les expectatives que aquells títols obren en els lectors). En aquest sentit, els contes breus són textos ben fidels a l'exigència d'aprofitament de tots els elements -el títol fins i tot- envers l'efecte únic. D'acord amb això, Vicent Alonso^[4] els classifica en cinc grups:

1. el títol, frase feta o no, es posa en relació amb una altra frase feta interna al text:
   L'exprés, Història castrense, Carta al jutge i Per a un demà millor (Drama en un acte).
2. el títol consisteix en una locució, frase feta o expressió altament hipercodificada, que el text exemplifica amb una anècdota original i torbadora: Nota biogràfica, Balanç, Lligant caps, Ganes de buscar-se-la, No se sap mai, El mirall de l'ànima, A tornajornals, Obcecació, Confessió, Discreció, Copyright i Costums d'altres terres.
3. el títol és també una frase feta o expressió altament hipercodificada, que en aquest cas el text desenvolupa en sentit literal per tal de sobtar el lector: Passos comptats.
4. el títol és una frase feta manipulada, de manera que el lector no ha d'esperar per trobar elements de sorpresa: La fi del cap i Pels volts del paller.
5. el títol és una expressió altament hipercodificada, el significat de la qual s'ha d'establir a partir d'un joc lingüístic intern al text mateix: Un amic del poble, Qüestions de tràmit, Falsa modèstia, Vent gris, De quan les bèsties parlaven, El fill de Venus i Venim de la pols.