Globalització Econòmica: Impacte, Intercanvis i Indicadors Clau

La Globalització de l'Economia

Dintre de l'economia global apareix la societat postindustrial, on ja no cal que el món desenvolupat tingui les indústries en el seu territori. Per tant, porten les fàbriques als països subdesenvolupats per tal de treure's de sobre problemes laborals i activitats contaminants. Això ens ha dut a l'actual sistema econòmic caracteritzat per la fragmentació i la deslocalització de la producció. La globalització de l'economia ha provocat la desaparició dels antics mercats nacionals i les disputes entre el lliurecanvisme i el proteccionisme, ja que les empreses productores han obert les seves fronteres i ja no limiten el mercat al seu país d'origen.

La globalització de l'economia és la integració de tota l'economia mundial en un sol sistema, el capitalista, i per tant, aquesta integració comporta un augment de la interdependència entre tots els sistemes productius. A l'economia global hi ha la possibilitat d'adquirir productes procedents de gairebé totes les parts del planeta. Durant les darreres dècades, el creixement del comerç internacional ha estat molt ràpid i, per tant, ha provocat l'obertura cap a l'exterior dels països i dels seus mercats. El fet que cap país sigui autosuficient s'anomena interdependència econòmica i, per tant, quan a una regió del món s'esdevé una crisi econòmica, la resta dels països es veuen afectats. A les darreres dècades, alguns països asiàtics (Corea del Sud, Singapur o Xina) han experimentat una intensa industrialització. A més, els països emergents van tenir un gran creixement industrial i financer (Xina, Índia, Rússia, Brasil). Un dels trets característics de l'economia dels països emergents és la taxa tan alta del PIB.

Els Intercanvis en un Món Globalitzat

S'ha de diferenciar entre els fluxos visibles, que són les mercaderies, i els fluxos no visibles.

Fluxos Visibles

Són les mercaderies:

• Els productes energètics (compra i venda d'hidrocarburs) es consideren una qüestió prioritària per la seva importància estratègica.
• Els productes agrícoles (blat, civada, blat de moro, fruites, cafè...) on es distingeixen dues vies comercials: exportacions de productes de països desenvolupats i les exportacions de productes de països no desenvolupats. La primera via es troba en mans de cinc grans productors (EUA, UE, Canadà, Argentina i Austràlia).
• Els productes tropicals (Colòmbia, Ghana, Vietnam...) on el problema d'aquests països és que només poden col·locar els seus productes per mitjà de les borses dels països més rics.
• Els productes industrials que són el valor dominant dins el conjunt dels intercanvis comercials al món. Actualment es pot afirmar que la Xina és la fàbrica del món, ja que produeix productes barats de consum quotidià sense gaire valor afegit fins a sofisticats productes amb gran valor.

Fluxos No Visibles

• El capital: especialment rellevant per als productes financers. Una enorme quantitat de diners viatja des de tot arreu del món.
• La informació: tots els fluxos es fonamenten poc a poc en la circulació d'informació. Aquests avenços són gràcies a la incorporació d'Internet.

Indicadors Socioeconòmics i Desenvolupament

Els indicadors socioeconòmics són el conjunt de dades mitjançant les quals tothom pot tenir una visió ràpida de quina és la situació social i econòmica dels habitants d'una àrea concreta. Ajuden a mesurar el grau de benestar d'una societat (PIB, esperança de vida, alfabetisme, mortalitat infantil...) i altres indicadors. Actualment es tendeix a elaborar índexs de benestar que englobin diferents dades.

• Índex de Desenvolupament Humà: determinat pel programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, que presenta un càlcul de la salut, l'educació i l'estàndard de vida.
• PIB per paritats de poder de compra.
• Taxa de mortalitat dels menors de cinc anys.

Desenvolupament econòmic: consisteix en el creixement del producte interior brut, en l'augment dels moviments del capital i en l'increment de mitjans tecnològics.

Desenvolupament humà: crear condicions per tal que les persones puguin desenvolupar les seves capacitats humanes d'acord amb les necessitats i interessos.