Bàndols de la Guerra Civil: Republicà i Nacional

Organització, característiques i dinàmiques polítiques del Bàndol Republicà

Al bàndol republicà, les forces militars estaven formades per milícies confederals i anarquistes, d'eficàcia militar escassa. No van aconseguir formar un govern de concentració, en el qual la majoria de partits van intentar reconstruir l'Estat i recuperar el control dels organismes de govern. Van organitzar milícies per oposar-se als militars insurrectes, van procurar l'abastament i els transports i van mantenir un ordre públic inestable.

Però no hi havia unitat d'acció:

• Uns creien en la necessitat d'organitzar un Estat fort que guanyés la guerra.
• Altres pensaven que s'havia de dur a terme la revolució que portaria el poble a la victòria.

Es va anar configurant l'Exèrcit Popular de la República, fruit de la conversió de les antigues milícies en unitats regulars. L'organització militar va ser la brigada mixta, caracteritzada per ser un exèrcit en miniatura i, per tant, més avançat des del punt de vista tàctic que l'antiga divisió en regiments i batallons. Catalunya va organitzar un exèrcit pel seu compte; a la zona cantàbrica controlada pels republicans no va arribar a produir-se de forma completa. El nou exèrcit va mostrar-se fort a la defensiva, però va fracassar quan va tractar de realitzar maniobres importants.

Organització, característiques i dinàmiques polítiques del Bàndol Nacional

La creació d'un estat totalitari

Al bàndol franquista, la constitució de l'Exèrcit Nacional va trobar poques dificultats perquè els generals exercien el comandament polític suprem. Sempre es va disposar d'una capacitat de maniobra professional i la militarització de milícies va tenir un paper menys important. Pel que fa als comandaments, van crear els alferes i sergents provisionals, que estaven ensinistrats per instructors alemanys, i van enquadrar les noves unitats. Franco va comptar amb unitats d'elit amb capacitat per actuar en els moments decisius en punts determinats.

En conseqüència, el general Franco va guanyar per organitzar de forma més tenaç i ordenada els seus recursos. I aquest fet va ser suficient, perquè la guerra no va suposar grans innovacions tècniques sinó que va ser disputada amb mitjans escassos i obsolets.