El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll: Anàlisi

El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Autor: Desconegut. Data: 1123. Localització: Església de Sant Climent de Taüll, Vall de Boí (Lleida, Espanya). Les pintures originals van ser traslladades el 1913 a l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona, conservant-se en la seva localització inicial una còpia de les mateixes.

Estil: Pintura romànica. Obra pictòrica realitzada sobre una volta de quart d'esfera a l'absis de l'església de Sant Climent, amb un diàmetre de 4 metres.

Mètode: Pintura realitzada al fresc, sobre mur.

Descripció general

Les pintures que analitzem es troben dividides en dues franges horitzontals de diferent grandària, separades per una banda amb textos. A la franja superior, que es correspon amb la zona corbada en vertical de la volta, apareix en posició central un Pantocràtor o Crist en Majestat, assegut, recolzat sobre una franja corbada decorada amb motius vegetals. L'envolta una màndorla decorada amb perles; Déu porta sobre el cap un nimbe. Vesteix una túnica de color gris, a la qual se sobreposa un mantell blavós. El seu rostre, allargat i molt simètric, presenta una mirada penetrant. Aquest Crist Jutge alça el seu braç dret en actitud de beneir, mentre la seva mà esquerra sosté un llibre en el qual pot llegir-se la frase "EGO SUM LUX MUNDI" (Jo sóc la llum del món) escrita en lletres capitals llatines. A més, mostra els seus peus nus, sobresortint de la màndorla i recolzats en una mitja esfera. A esquerra i dreta de la seva figura apareixen les lletres gregues alfa i omega.

Envolten el Pantocràtor, en la mateixa franja, quatre àngels que porten els símbols dels quatre evangelistes (Tetramorf). Sota ell, un altre àngel s'acompanya d'un lleó. L'esquema es repeteix a la zona dreta, amb les representacions d'una àguila i d'un toro alat, representació dels apòstols. La composició es remata, en els extrems, amb la presència de sengles serafins, dotats de sis ales, en quatre de les quals s'observen representacions d'ulls. Tot aquest sector de la volta presenta un fons de tres colors disposats en vertical; de baix a dalt: blau, groc i negre. Les figures situades en el sector de fons blau apareixen emmarcades per cercles.

A la franja inferior es troben representades sis figures separades en dos grups per l'arc que permet la il·luminació interior de l'absis. Els seus noms apareixen indicats a la banda que separa aquesta zona de la superior. Totes les figures se situen sota arcs rebaixats sostinguts per columnes amb capitells amb decoració vegetal. Maria porta un calze, mentre els apòstols porten llibres que mostren a l'espectador.

Tècnica i estil

En general, les figures apareixen contornejades per línies negres, a manera de siluetes dibuixades. Els traços són bastant acusats i els colors estan ben definits. En tota la composició és evident un interès per la simetria, establerta a partir de l'eix vertical de la volta i de l'arc de l'absis. A més, tant en el Pantocràtor com en les figures del registre inferior s'observa una clara frontalitat en les representacions, que no existeix, en canvi, en els àngels i símbols del Tetramorf. El hieratisme és, però, un tret comú a totes aquestes obres, que es caracteritzen també per presentar una representació plana, amb absència total de perspectiva.

Simbologia

La simbologia de l'absis de Taüll constitueix una representació gràfica d'un passatge de l'Apocalipsi de Sant Joan, en què descriu la visió de Crist entronitzat envoltat pel Tetramorf, que acabarà simbolitzant l'obra dels quatre evangelistes. Així doncs, ens trobem davant un tema comú dins la iconografia cristiana: la Maiestas Domini o Crist en Majestat, que representa Jesús totpoderós en actitud de beneir el món (que es troba als seus peus), però el rostre (seriós i serè al mateix temps) denota també la concepció de Déu-jutge.

D'altra banda, la disposició del conjunt pictòric en dues franges horitzontals ve a simbolitzar la presència de dos àmbits paral·lels: en el superior es representa el Cel, al voltant de Crist; a l'inferior se'ns mostra l'Església, per mitjà de les figures de Maria i els apòstols.