El Jurament dels Horacis: Anàlisi i Context Històric

El Jurament dels Horacis

Fitxa Tècnica

• Autor: Jacques-Louis David (1748-1825)
• Estil: Neoclassicisme
• Cronologia: 1784 (Revolució Francesa)
• Tècnica: Oli sobre llenç
• Mides: 3,30 x 4,25 m
• Tipologia: Obra figurativa de contingut històric
• Tema: Els germans Horacis juren lleialtat a Roma
• Localització: Museu del Louvre, París
• Comitent: Lluís XVI

Context Històric

Jacques-Louis David va realitzar aquesta obra a França l'any 1784, durant el regnat de Lluís XVI, en anys d'agitació social. A nivell cultural, va ser l'època de la Il·lustració, l'Enciclopèdia d'Alembert i Diderot, i de la descoberta de les ruïnes de Pompeia i Herculà. A nivell social i polític, el procés industrial va comportar l'aparició de noves classes socials. La filosofia de la Il·lustració plantejava una nova manera d'entendre el món basada en la raó. La burgesia buscava la seva consolidació com a classe social. La recerca d'un liberalisme polític va donar lloc a la Guerra de la Independència de les colònies angleses del Nord-Amèrica, a la Revolució Francesa, i a l'aparició de nous estats, com Grècia, que tenien com a base l'esperit racionalista de la Il·lustració.

Estil: Neoclassicisme

El Neoclassicisme es va desenvolupar a partir de mitjans del segle XVIII i fins a principis del segle XIX, principalment a França i al nord d'Europa.

Característiques conceptuals:

• Rebuig dels artificis i la frivolitat del Rococó
• Identificació amb els ideals de la Il·lustració (raó per damunt dels sentiments)
• Recuperació dels models de l'antiguitat clàssica i del Renaixement, i dels seus ideals: cerca d'harmonia, bellesa ideal, simetria, proporcions, equilibri i mesura
• L'art ha de ser un mitjà per canviar el món, per transmetre pautes de conducta i exaltar virtuts com l'abnegació, el sacrifici i la noblesa dels sentiments
• Art representatiu de la Revolució Francesa i de l'època de Napoleó
• Difusió a través dels salons i la noblesa dels sentiments

Característiques de la pintura:

• Olis sobre tela, amb una factura que no permet apreciar la pinzellada, donant com a resultat una superfície llisa
• Sencillesa en la composició; cada quadre sol referir-se a un sol tema principal
• Quadres que no presenten gran profunditat. La seva construcció frontal recorda els relleus clàssics
• Les escenes solen estar emmarcades en arquitectures molt senzilles
• Les figures que composen l'escena solen estar separades les unes de les altres
• Presenten una anatomia i una bellesa ideal que recorda l'equilibri dels models clàssics, encara que siguin escenes dramàtiques
• Predomini del dibuix i la forma per damunt del color
• Ús del clarobscur, il·luminant els personatges centrals i deixant altres en penombra
• Temes històrics relacionats amb l'època clàssica grega i romana republicana, amb la qual s'identifica amb els valors de la Revolució Francesa
• Inspirat en obres d'Homer, Titus Livi i poemes de Petrarca. Caire propagandístic en l'època de Napoleó

L'autor i la seva obra

El 1774, David, que en aquell moment era barroc, va guanyar el Prix de Roma, la qual cosa li va permetre estar cinc anys a Roma becat. Quan va tornar a París, va realitzar una exposició. El seu èxit va ser molt clamorós i el rei Lluís XVI de França li va permetre allotjar-se al Louvre, un privilegi per als artistes. El revolucionari Diderot va lloar la seva pintura i David va donar suport als ideals revolucionaris. Quan Robespierre i la Revolució van caure i Napoleó va arribar al poder, es va fixar en l'obra de David i el va nomenar pintor de cambra. Quan els Borbons van tornar al poder, el rei Lluís XVIII li va oferir l'amnistia i un càrrec com a pintor de la cort, però va preferir exiliar-se a Brussel·les, on es va dedicar a fer pintures a petita escala d'escenes mitològiques i retrats de l'alta societat brussel·lesa i d'altres emigrants napoleònics.

Anàlisi Formal

Tècnica i suport:

Oli sobre tela (llenç) = Tècnica pictòrica humida; els colors es dissolen en un aglutinant oliós i s'aplica amb pinzell sobre un suport de fusta o tela. El resultat és una obra de colors molt lluents.

Forma:

Tancada (dibuixística)

Tipus de línia:

La línia recta predomina en els personatges masculins, mentre que la ondulada en els femenins.

Cromatisme:

El color es subordina al dibuix. Predominen tonalitats ocres, grises i vermelles. Al fons, fosques, i figures clares. Sobresurt el vermell de la túnica del personatge central i els blancs i blaus dels extrems de la tela. Fons en penombra.

Llum:

Freda i estudiada, sense atmosfera, confereix dramatisme a l'escena. Focus lumínic situat a l'esquerra, d'inspiració caravaggiesca, il·lumina l'escena i projecta les ombres dels germans sobre el paviment, vers el pare i les dones.

Volum:

El precís traç dibuixístic aporta a l'obra un modelat anatòmic perfecte, que recorda l'escultura clàssica.

Perspectiva:

Lineal i està creada per la disposició de línies que formen l'enrajolat del terra i les parets laterals. La línia a l'horitzó, alta, coincideix amb el punt de fuga.

Composició:

La composició és tancada (centrípeta). Mostra un clar equilibri simètric i la disposició dels personatges recorda els baixos relleus romans. Els tres arcs de mig punt del fons distribueixen la composició. Les figures mostren una perfecta integració dins de l'espai arquitectònic, fet que li aporta claredat expositiva. A cada un dels arcs correspon un grup de personatges de l'escena: a l'esquerra, els tres germans; al mig, el pare amb les armes; a la dreta, les dones ploroses. Domini dels triangles.

Anàlisi Conceptual

Contingut i significat:

L'obra s'inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab Urbe Condita de Titus Livi. Al segle VI aC, les ciutats de Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la vencedora, van decidir que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis i els Curiacis. David recull el moment en què els tres germans Horacis juren davant del seu pare combatre fins a la mort els tres germans Curiacis. En un segon pla, a la dreta, hi ha tres dones plorant de blanc: una germana dels Horacis, promesa amb un Curiaci; una germana dels Curiacis, casada amb un Horaci; i la mare dels germans Horacis, que abraça els seus fills petits. Només va sobreviure un dels Horacis i, en veure els plors de la seva germana per la mort del Curiaci (el seu marit), la va matar per lamentar-se per l'enemic.

Recepció:

Lluís XVI la va encarregar per ser exposada al Saló el 1785.

Funció didàctica i propagandística:

Lluís XVI va encarregar l'obra perquè fos una al·legoria sobre la lleialtat a l'estat i al monarca. En la seva època, van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries de David i el profund sentiment del deure a la pàtria que infon l'obra. Va voler reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes: l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat a la pàtria. Va ser pintat cinc anys abans de la Revolució Francesa, però amb el temps es va convertir en el símbol d'aquesta.

Models Plàstics

Antecedents:

Influenciat per la cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma, però també per l'obra de Rafael, Poussin i Caravaggio.

Influències posteriors:

Influència en pintors que copien l'actitud emocional dels personatges: energia i revolució (homes) i dolor profund (dones). Va exercir gran ascendent sobre els seus deixebles: Ingres i Gros.

Diferències amb altres:

• França: David desenvolupava el seu art.
• Espanya: Figura de Goya (temàtica religiosa i costumista, pinzellada solta, visió optimista i frívola).