Art Bizantí: Història, Característiques i Influència

Referents Històrics

L'Imperi Romà es va dividir després de la mort de l'emperador Teodosi (395).

• Apareixen així l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
• L'origen de l'Imperi Bizantí l'hem de buscar amb la fundació de la ciutat de Constantinoble, l'any 330, per part de Constantí I el Gran.
• Després de la divisió de l'Imperi es convertiria en capital de l'Imperi d'Orient i heretaria la dignitat imperial romana al segle V.
• El seu màxim esplendor va ser al segle VI, sota el regnat de Justinià.

Localització i Evolució Artística

L'escenari principal de l'art bizantí va ser la part oriental de l'Imperi Romà, anomenat Exarcat de Ravenna a Itàlia, i a partir del segle X, Rússia. L'art bizantí comprèn gairebé 1000 anys, dividits en tres períodes:

• Segle d'Or

  (del segle V al VIII), correspon a dos períodes històrics: el regnat de Justinià (527-565) i la dinastia dels Heraclis, al segle VII.

• Període Iconoclasta

  (726-843): Es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i moltes d'èpoques anteriors van ser destruïdes (influència del judaisme i l'islam). Època de lluites internes i profunda crisi. Molts iconòduls (partidaris de les imatges) van emigrar cap a Occident. Els musulmans van conquerir Sicília.

• Període Posticonoclasta

  (843-1453). Les diferències doctrinals i rituals amb l'Església romana van provocar el Cisma d'Orient (1054), que significa la ruptura entre l'Església catòlica romana i l'Església ortodoxa.

En aquest període posticonoclasta hi ha dos moments importants per a l'art:

• Dinastia Macedònica

  (867-1056). També anomenada Segona Edat d'Or bizantina. És l'època daurada de les imatges religioses bizantines, tant icones com mosaics. Conquesta normanda de Sicília (1061-1091). (finals segle XII, mosaics de Monreale).

• Dinastia dels Paleòlegs

  (1259-1453), tot i la crisi militar i la pèrdua de territoris, hi va haver un renaixement cultural de Bizanci i l'expansió religiosa i artística als pobles eslaus.

Característiques Generals

Les manifestacions artístiques bizantines tenen com a exemples més brillants l'arquitectura i el mosaic. Aquestes expressions artístiques es configuren principalment sota la influència artística de la Roma clàssica, de les creences cristianes i de les cultures grega i oriental. Les obres arquitectòniques i artístiques de l'art bizantí es van beneficiar del poder dels grans patriarques religiosos i dels grans monestirs, enriquits gràcies al gran nombre de pelegrins que hi acudien atrets per les relíquies i per les icones miraculoses que custodiaven.

L'arquitectura bizantina adequa els edificis al culte i a la litúrgia religiosa, passant dels models tardoromans austers i pesants a la lluminositat i la lleugeresa de les plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules. A l'interior, la lluminositat augmenta gràcies a la claror reflectida per la decoració musivària que recobreix els murs laterals i les cúpules.

En l'escultura, la producció artística bizantina elabora nombrosos treballs d'orfebreria i relleus en ivori, destinats a la glorificació de l'emperador o a l'enaltiment d'alts comandaments polítics i religiosos. El conjunt d'arts pictòriques, pintura mural, pintura sobre fusta (icones), i mosaic, van tenir una gran presència en l'art bizantí amb l'excepció del període iconoclasta.

Santa Sofia de Constantinoble

• Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532-537.
• Estil: Bizantí.
• Tipologia: Església.
• Materials: Maó i marbre recobert a l'interior de mosaics.
• Localització: Istanbul (antiga Constantinoble, Turquia).

Bibliografia i Autoria

L'emperador Justinià va encarregar a Antemi de Tral·les, autor d'un tractat sobre geometria, la construcció de Santa Sofia de Constantinoble. En aquesta magna empresa va tenir la col·laboració d'Isidor de Milet, reconegut geòmetra i arquitecte bizantí.

Contingut i Significat

Va ser construïda sobre les restes d'un temple del segle IV. Justinià, al segle VI, per mostrar el seu poder, va aixecar de nou aquest temple i el va consagrar a la Saviesa Divina.

Funció

La basílica té una funció religiosa. És un lloc d'oració i al llarg de la història ha passat de ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic.

Influència

Va influir en altres esglésies erigides a Constantinoble en època de Justinià, com Santa Irene (VI-VIII) i va marcar un model que va ser reproduït a escala més petita a altres ciutats de l'imperi.

Treball de l'Ivori

L'ivori, material molt utilitzat a Bizanci tant en objectes mobiliaris com en nombrosos díptics, tríptics i políptics consulars, obres de tipus commemoratiu.

Mosaic i Pintura

S'hi van fer servir les tècniques musivàries utilitzades anteriorment pels romans, amb una preferència especial per l'opus tessellatum.

En pintura destaca la il·luminació de les miniatures i de les icones.

Arquitectura (Basílica Bizantina)

• Fins al segle VI s’adoptà el model tardorromà o paleocristià (planta basilical amb 3 o 5 naus longitudinals).
• A partir de l’època de Justinià hi hagué una major diferenciació amb l’art anterior.
• Des d’aquesta època començaren a construir-se temples amb planta centralitzada i a usar-se grans cúpules sobre petxines o trompes a les construccions.

Les esglésies de planta centralitzada són les més conegudes d’època bizantina. La de San Vital de Ravenna (s. VI) és un dels primers exemples.