Església Sant Llorenç Florència: Arquitectura Renaixentista

Església de Sant Llorenç

Arquitecte: Filippo di Ser Brunelleschi

Cronologia: Segle XV

Estil: Renaixentista

Tipologia: Església

Material: Pedra

Localització: Florència (Itàlia)

Context Històric i Artístic

El Renaixement s'inicia a Itàlia al segle XV (encara que el text original mencionava el XVI, Sant Llorenç és del XV, Quattrocento). En aquest moment, Itàlia estava formada per petites ciutats estat dominades per famílies aristocràtiques o banqueres.

Durant aquest període, els enfrontaments polítics i militars, com els que van implicar Francesc I de França i l'emperador Carles V (ja al segle XVI), van tenir repercussions a Itàlia. El suport del papat a França va provocar l'assalt de tropes imperials al Vaticà (Saqueig de Roma, 1527), contribuint a una certa decadència del poder papal i a la diàspora d'artistes.

Pel que fa a l'economia, es va produir un creixement notable en l'activitat manufacturera i comercial, impulsat en part pels descobriments geogràfics posteriors, la qual cosa va fomentar un desenvolupament cultural a les corts i a les residències dels mecenes.

El moviment humanista i, posteriorment, la ruptura protestant de Luter (segle XVI) van canviar radicalment el pensament europeu.

L'Arquitecte: Filippo Brunelleschi

L'autor d'aquesta obra, Filippo Brunelleschi, va ser un gran innovador del moviment renaixentista. Se li atribueix la formulació matemàtica de la perspectiva lineal. Originàriament escultor, es va dedicar posteriorment a l'arquitectura després de la seva derrota (davant Ghiberti) en el concurs per a la decoració de les portes del Baptisteri de Florència.

Descripció de l'Església de Sant Llorenç

Per facilitar la comprensió de l'església, primer es descriurà l'exterior i posteriorment l'interior.

Exterior

L'exterior de l'Església de Sant Llorenç és sobri, ja que mai no es va col·locar el revestiment de marbre projectat (Miquel Àngel en va dissenyar una façana que no es va construir). Tot i així, el conjunt presenta una harmonia estructural clara.

Des de l'exterior, es poden observar amb claredat les diferents alçades corresponents a la nau central, les naus laterals i les capelles.

A la part posterior de l'església, sobre el creuer, destaca una cúpula (lleugerament apuntada).

Interior

L'interior de l'església presenta una planta de creu llatina, formada per:

• Tres naus (una principal i dues laterals).
• Capelles laterals adossades.
• Un transsepte.
• Un absis central quadrat.

Estructura i Elements

La nau central ressalta perquè és el doble d'alta i ampla que les laterals. La separació entre les naus s'aconsegueix mitjançant columnes d'ordre corinti que suporten un entaulament sobre el qual descansen arcs de mig punt.

Sobre aquests arcs, s'alça un mur llis amb grans finestrals (claristori) que il·luminen la nau principal.

A les naus laterals, les petites capelles s'obren també a través d'arcs de mig punt, seguint un esquema similar, amb finestres circulars (òculs) per sobre.

La coberta de la nau principal està formada per un enteixinat pla amb cassetons quadrats pintats. Al sostre de les naus laterals hi ha petites voltes bufades (voltes de quatre punts). La coberta més destacada és la del creuer, on Brunelleschi va aixecar una cúpula semiesfèrica sobre petxines, visible també des de l'exterior.

Perspectiva i Efecte Espacial

A l'obra de l'Església de Sant Llorenç, Brunelleschi aplica magistralment la seva concepció de la perspectiva lineal. Totes les línies de fuga convergeixen visualment cap a un únic punt focal situat a l'altar (punt de fuga). Així doncs, quan el visitant entra per la porta principal, percep una perfecta simetria i una sensació de profunditat ordenada.

El resultat de l'aplicació d'aquesta perspectiva, juntament amb l'ús de mòduls regulars i proporcions matemàtiques, dota l'església d'una gran amplitud, lluminositat i harmonia clàssica.