Anàlisi Comparativa: El Jurament dels Horacis i Els Afusellaments de Maig

El Jurament dels Horacis: Estil Neoclàssic

Jacques-Louis David, després d’uns anys de formació a Roma, torna a París i participa en la Revolució Francesa. El triomf de Napoleó és el període d’apogeu de David; la caiguda del revolucionari representa l’exili i el declivi de la seva carrera. David és considerat un artista neoclassicista i presenta els següents trets d’aquest estil:

• Definició de l’espai per la perspectiva lineal.
• Es prescindeix de decoració per destacar el tema principal.
• Tendència a situar els personatges en un pla únic.
• Preocupació temàtica pel món clàssic.
• Preocupa més el dibuix que el color.
• La llum freda i tallant defineix els personatges.

Anàlisi Formal

Elements Plàstics: Línia i Dibuix

Predomina la línia en tota la pintura amb un traç precís i concret, un modelat quasi escultòric i una perspectiva lineal. Es diferencia bé la línia del dibuix.

Elements Plàstics: Colors

S’aprecia una composició simètrica del color, és a dir, trobem al mig un color càlid i dos freds als extrems, col·locats estratègicament per crear tensió dramàtica.

Elements Plàstics: Llum

Un focus lumínic situat a l’esquerra (fora del quadre) provoca ombres a terra i dóna una sensació de llum freda, sense atmosfera.

Composició

Composició tancada, superficial i simètrica. És realment geomètrica; els personatges es troben en un escenari sense ornamentació. Al fons hi ha tres arcades sobre columnes dòriques sense basa, creant un espai poc profund. Els tres arcs de mig punt distribueixen l’escena agrupant els personatges en tres grups: el dels germans, el del pare i el de les dones.

Temps

Tema de la història antiga, però acaba sent simbòlica i moral. Funció moral: la pàtria i el compliment del deure és més important que allò personal.

Ritme

Predomina l’equilibri tot i ser un moment de gran tensió dramàtica.

Interpretació

Contingut i Significació

El quadre té un tema de la història antiga, de les lluites que van conformar els orígens de Roma. Els tres germans Horacis van iniciar una batalla amb els tres germans Curiacis. La victòria reportaria la glòria a la pàtria, Roma. Segons el mite, dos germans Horacis van caure i el restant va aconseguir matar els tres germans Curiacis, un dels quals era el promès de Camilla, germana dels Horacis. El plor de Camilla enmig de la celebració de la victòria va enfurismar el germà i la va travessar amb l’espasa. David va afegir una dona vídua amb un nen per donar més dramatisme. El pintor pinta el quadre després d’haver vist l’obra teatral Horaci.

Causalitat: Encarregada pel senyor d’Angivillier per al rei Lluís XVI de França.

Funció

Funció propagandística: És una exaltació dels valors del deure i de la virtut humana, on s’exalta l’obligació dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

Els Afusellaments de Maig: Goya i el Romanticisme

Anàlisi Formal

Elements Plàstics: Línia i Dibuix

El dibuix gairebé desapareix i predomina la taca. Els cossos i els rostres estan desformats (tècnica expressionista). La pinzellada és àmplia, llarga i trencada, amb grans taques, creant una atmosfera tensa.

Elements Plàstics: Colors

Hi predomina la foscor, que contrasta amb l’escena principal: el blanc de la camisa, el groc dels pantalons, el blanc i groc del fanal i el vermell de la sang marquen dramàticament l’escena.

Elements Plàstics: Llum

En un fons fosc, la llum del fanal il·lumina l’escena dels patriotes, mentre els soldats francesos resten a la penombra. És un brusc contrast lumínic que separa simbòlicament les dues zones.

Composició

Està determinada per dues grans diagonals que conflueixen en el fanal de terra: la de la muntanya Príncipe Pío i la de l’escamot d’afusellament. Les víctimes formen tres grups: els que esperen a ser afusellats, els que estan sent afusellats i els morts. En primer terme, cal destacar del grup d’afusellats un home a terra en escorç. Un altre aspecte a remarcar és el personatge de blanc que destaca entre els altres patriotes. Goya va pintar el quadre de manera que es veiés des del punt de vista dels soldats, i així captar l’angoixa dels patriotes.

Temps

Guerra del Francès (1808-1814). Representació d’un fet històric real.

Interpretació

Contingut i Significació

Gènere: És una pintura històrica. Goya, possiblement, és el primer pintor de la història social per les seves obres: 2 de Maig i 3 de Maig.

Tema: És de nit i un grup de persones són a punt de ser afusellades, mentre d’altres esperen el mateix destí. Els cadàvers jeuen amuntegats a terra, ple de sang. Són civils humils, com indiquen les seves robes. Presenten diferents actituds davant la seva mort. Cal destacar un home de blanc valent que mira els botxins i aixeca les mans en creu. A la dreta, els soldats napoleònics, anònims, en fila, aixequen els fusells per disparar.

Recepció: El cardenal Lluís de Borbó encarrega a Goya les obres “2 i 3 de Maig”.

Funció

Goya li escriu a Borbó per expressar-li el desig de “perpetuar con el pincel las proezas o las escenas más notables y más heroicas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa”.

Explicacions

L’obra és el punt de partida de la pintura moderna. L’exaltació del color converteix l’artista en l’iniciador de la pintura romàntica. Goya aquí introdueix una nova concepció de la pintura d’història, fora dels heroismes. Aquesta es converteix en protesta social.

Francisco de Goya

Va néixer a Fuendetodos (Saragossa). Va aprendre com a pintor a Madrid i Itàlia. Es va casar amb la germana de Francisco i Ramón Bayeu, pintor amb influència a la cort, i es va traslladar a Madrid on va entrar al cercle d’artistes de la Cort i va començar a triomfar com a artista. Va patir una malaltia amb la qual es va quedar sord i que va marcar la seva vida. Va ser pintor del rei Carles IV a Madrid. Després de la caiguda dels seus amics liberals, va esdevenir un home solitari. Entre 1820 i 1823 es va retirar a la Quinta del Sordo, i la dura repressió de Ferran VII va fer que Goya s’exiliés a Bordeus, França, on va morir.