Paisatges Agraris d'Espanya: Tipus, Característiques i Factors Clau

Els paisatges agraris d’Espanya

El paisatge agrari

El clima és un dels factors naturals que condiciona més els tipus de conreu i els paisatges agraris. El factor relleu influeix sobretot en la distribució i en la forma de les parcel·les.

Els elements més visibles d’un paisatge agrari són les àrees productores: el tipus de cobertura vegetal (arbres, arbustos, herbes), la grandària i el tipus d’explotació, la presència de ramaderia extensiva o estabulada, etc.

Espanya és un país amb una gran diversitat paisatgística. Els paisatges agraris espanyols s’agrupen en cinc tipus segons els factors físics, socials i culturals: atlàntic, mediterrani, d’interior, de muntanya i de les Canàries.

Paisatge agrari oceànic

Els paisatges atlàntics són propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i gallega. El clima és oceànic i plujós, amb temperatures suaus, que afavoreixen la gran presència de prats i boscos caducifolis.

L’agricultura ocupa poca extensió, a causa de la utilització de les terres per la pastura. El principal monoconreu és el blat de moro.

La ramaderia es dedica principalment a la cria de bestiar boví per obtenir llet. L’estructura agrària és minifundista, és a dir, està formada per petites parcel·les. La població agrària viu dispersa en cases de camp o petits pobles.

Paisatge agrari mediterrani

El paisatge agrari mediterrani ocupa les terres del litoral i prelitoral mediterrani, a més de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir. La majoria són llocs de relleu accidentat, tot i que també hi ha planes litorals i valls amb sòls fèrtils. Pel que fa al terreny forestal, cal dir que és poc productiu, ja que la proporció de muntanya per treure’n fusta és escassa.

El clima es caracteritza per unes precipitacions escasses. La sequera apareix a l’estiu, quan hi ha les temperatures més altes. Es tracta d’una agricultura de secà: els conreus principals són els cereals, la vinya i l'olivera, que formen la trilogia mediterrània. Altres conreus mediterranis són: ametllers, avellaners i garrofers.

A les zones amb temperatures suaus i sòls fèrtils es practica l’agricultura de regadiu. Els principals conreus són les hortalisses primerenques (plantades a l’aire lliure o cobertes amb plàstic), els cítrics i les fruites tropicals.

La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de secà. La de bestiar boví i porquí és de tipus intensiu a Catalunya.

L’estructura agrària es caracteritza per explotacions de secà de dimensions mitjanes. A les planes litorals les explotacions són de dimensions petites, conreades intensivament.

La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se en pobles grans, tot i que també hi ha hàbitats dispersos.