El pacte liberal de Locke i la divisió de poders
Enviado por ojeteduin y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,13 KB
Un pacte liberal
La teoria política de Locke es troba, d’una banda, molt a prop de la de Hobbes, però també a les antípodes del seu absolutisme.
L’origen i legitimació de l’Estat es un pacte entre els individus que formen la societat. Aquest contracte, no comporta la renúncia als drets personals ni la justificació de l’absolutisme.
Al contrari, amb la seva teoria del contracte, Locke pretén justificar la legitimitat de drets personals, com el dret a la subsistència o el dret a la propietat privada. La submissió al poder polític no pot significar una renúncia als drets individuals. L’Estat, se subordina als interessos individuals.
L’Estat de naturalesa.
Aquesta concepció s’aparta de la idea de guerra que tenia Hobbes. En aquest estat, a més de gaudir de llibertat i igualtat, els homes posseeixen drets naturals: dret a la subsistència, dret a la propietat, a la salut, a la integritat... Això no vol dir que aquests drets es respectin, pel fet de que, en l’estat de naturalesa, no hi ha cap força que tingui prou poder com per fer-los respectar.
El pacte.
Amb la intenció de garantir aquest drets, els homes lliures pacten la incorporació a la societat i la creació de l’autoritat. Quan els homes deixen de constituir la societat, no renuncien als drets; el que fan és, atorgar als governants el poder necessari perquè els protegeixin.
L’Estat liberal.
D’aquest pacte, doncs, en sorgeix l’Estat, el poder de l’Estat no esdevé absolut sinó representatiu. Els governants estan als servei dels individus, ja que aquests renuncies a part de la seva llibertat perquè l’autoritat protegeixi els seus drets. Si el sobirà no compleix la funció, el poble té dret a la insurrecció i al trencament del pacte.
La divisió de poders
Estat liberal | Divisió de poders | Legislatiu | El Parlament elabora les lleis. |
Estat liberal | Divisió de poders | Executiu | El monarca aplica les lleis i en sanciona l’incompliment. |
Estat liberal | Divisió de poders | Federatiu | S’estableixen les aliances i el seu trencament. |
Origen de les nostres idees
No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és un white paper, un paper en blanc o una tabula rasa que, es va omplint d’informació. Qualsevol idea, sigui simple o complexa, prové de l’experiència, ja sigui d’una manera directa o indirecta.
Les idees simples
són les que no es poden dividir en parts i que provenen de l’experiència: de la sensació o experiència externa (idea color vermell), o bé de la reflexió o experiència interna (desig de veure’t).
Les idees complexes
(arc de Sant Martí) són fruit de la tasca de combinació i unió que fa l’enteniment amb les idees simples.
Idees | Tipus | Complexes | Provenen de | Enteniment |
Idees | Tipus | Combina | Reflexió Experiència interna | |
Idees | Tipus | Simples | Provenen de | Sensació Experiència externa |
La idea de substància
La idea de substància és una idea complexa; és a dir, un producte del procés d’unió i combinació que l’enteniment duu a terme amb les idees simples. Aquesta idea de substància com a suport és el que Locke problematitzarà.
La substància, com a substrat, roman inaprehensible i incognoscible.
Hem de creure en l’existència de realitats que siguin la causa de les nostres experiències.