El Mite d'Er i els Fonaments de la Filosofia de Plató a La República

La República de Plató: Justícia i Estat Ideal

La República és un diàleg de maduresa que tracta la justícia proposant un estat ideal. Comença definint què és la justícia i què pertoca a cadascú. A més, a l’última part de l’obra, analitza per què no és possible l’estat ideal a través de l’anàlisi de les formes de govern degenerades: l’aristocràcia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.

El Mite d'Er: Sentit i Importància Escatològica

Plató utilitza el Mite d’Er per finalitzar l’obra. Aquesta és una llegenda escatològica que inclou el sistema del cosmos i de la vida del més enllà, essent de gran importància per al pensament religiós, científic i filosòfic.

El guerrer Er de Pamfília (protagonista del mite) és possiblement una elaboració de Plató, amb influències òrfiques i pitagòriques, relacionant-se amb la llibertat. La història comença quan Er mor en la batalla i, deu dies després, el seu cos segueix sense descompondre’s. Dos dies després, reviu. Això simbolitza el seu viatge al més enllà i la reencarnació.

El mite ens transmet que les persones morals són recompensades, mentre que les immorals són castigades després de la mort. Per tant, el Mite d'Er és un tipus de justícia commutativa (no tothom mereix el mateix).

Ontologia Platònica: La Teoria de les Idees

L’ontologia platònica consisteix en la Teoria de les Idees. Plató defensa que la realitat autèntica és eterna i inamovible. Estableix un dualisme ontològic amb l’existència de dos mons:

• Món Intel·ligible: Format per entitats immaterials, independents i perfectes. Aquestes realitats són les Idees.
• Món Sensible: Format pels objectes i fenòmens que ens envolten. Són canviants, imperfectes i meres còpies de l’autèntica realitat.

Plató dona tota la importància a les Idees, deixant en un segon pla els objectes del món sensible.

Antropologia Platònica: Dualisme d'Ànima i Cos

L’antropologia platònica consisteix en un dualisme antropològic format per l’ànima i el cos. L’ànima està unida al cos, però és més valorada. Ànima i cos són dues entitats distingibles i desiguals:

• El cos és físic, mortal, sensible i imperfecte.
• L’ànima és intel·ligible, immortal i perfecta.

Les Tres Parts de l'Ànima (Mite del Carro Al·legòric)

Plató ens mostra l’ànima dividida en tres parts, utilitzant l'analogia del carro alat (auriga i dos cavalls):

1. Racional (Auriga): Simbolitza la capacitat intel·lectual, la raó i el pensament.
2. Irascible o Passional (Cavall Bo o Blanc): Simbolitza la voluntat, la força i la possibilitat de l’home d’actuar amb valor.
3. Concupiscible (Cavall Dolent o Negre): Simbolitza la negativitat, els desitjos més baixos, l’instint de conservació i la sexualitat.

Conceptes Clau de la Filosofia Platònica

Què és una Idea?

La Idea és un patró o model que només és accessible mitjançant la contemplació, és a dir, mirar amb els “ulls de la ment” (anar més enllà del material).

Intel·lectualisme Moral

El savi és aquell que ha vist el Bé; per tant, és l’únic que el pot realitzar. L’experiència moral es basa en el coneixement del Bé. L’estat ideal és aquell on governen els filòsofs.

Els Nivells de Coneixement

El coneixement es divideix en diversos blocs:

• Reminiscència (Recordar): Recordar les Idees perquè les hem vist en una altra vida.
• Dialèctica: Mètode per evitar l’opinió (doxa) i allunyar-se dels prejudicis.

Les Virtuts de l'Ànima i les Classes Socials

Plató relaciona les tres parts de l’ànima amb les tres classes socials de l’Estat ideal, cadascuna amb la seva virtut corresponent:

• Ànima Racional (Cap): Filòsofs governants. Virtut: Saviesa.
• Ànima Irascible (Pit): Soldats i defensors de la ciutat. Virtut: Valentia.
• Ànima Concupiscible (Ventre): Obrers i artesans. Virtut: Temprança.