Europa al Segle XIX: Sistemes Polítics i Imperis Plurinacionals

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,29 KB

Europa 1871 i 1914: Canvis Polítics i Territorials

Europa 1914: L'Imperi Turc ha perdut territori. Ha aparegut Albània. Grècia i Bulgària han guanyat territori.

Mapa polític amb fronteres estatals i sistemes polítics:

  • Democràcia liberal o consolidada
  • Democràcia liberal, no consolidada
  • Règim autoritari suavitzat
  • Règim autoritari

Comparació dels Sistemes Polítics Anglès i Francès

Característiques del sistema polític Anglès:

  • Constitució estable
  • Liberal i participatiu
  • Lideratge de la classe superior
  • Millores contínues sense problemes
  • Poder als més dignes
  • Llibertat d'expressió i associació
  • Premsa ben informada

Reformes Electorals: 1832, 1867 i 1884

here

Anglaterra Victoriana: Reformes de Gladstone

Principals reformes polítiques dels governs de Gladstone:

  • Llei sindical
  • Reforma de la justícia
  • Ampliació del dret electoral
  • Reformes religioses: separació església-estat (estat laic)
  • Reforma educativa: llibertat confessional, ensenyament obligatori

Govern Gladstone:

Reformes religioses, educatives, justícia, ampliació del dret electoral, sindical.

  • Reforma de la llei sindical: legalització del dret d'associació (1871-1877)
  • Reforma de la llei electoral (1884): amplia el dret d'electors a 5.000.000
  • Home Rule: autonomia als Irlandesos

1893: El Partit Laborista és el nom que rep a Anglaterra el partit socialista (obrer). A partir d'aquest partit augmenten els sindicats obrers.

1918: Sufragi universal masculí

1928: Sufragi femení universal

Guerra d'Independència d'Irlanda (1918-1921)

Sota el domini Anglès, encara que teòricament era independent. Desafiament constant contra la incorporació al Regne Unit. Irlandesos contra el Regne Unit. Gran Bretanya té terres a Irlanda, que està sota el seu domini. Al 1800 es crea un estat unificat que és el Regne Unit. Irlanda se sent dominada i es crea una lluita contra el parlament Anglès. Aquesta guerra s'agreuja al 1870. Es va intentar frenar amb una reforma agrària i amb la firma d'un acord entre el govern britànic i el líder Irlandès, que va rebre el suport del papa Lleó XIII, que va recomanar moderació al clergat catòlic per evitar que els enfrontaments poguessin derivar en una guerra civil. Irlanda crea un govern autònom que té competència en alguns aspectes.

El problema nacionalista irlandès va quedar sense resoldre fins a la insurrecció nacionalista del 1916. L'objectiu era separar-se i crear un estat. Irlanda no va aconseguir la independència, sinó que es va dividir. El nord quedarà formant part de Gran Bretanya i el Regne Unit, i el sud es queda independent.

França: L'Evolució del Règim de Napoleó III

Per què Napoleó III va haver de liberalitzar el seu règim a partir de 1860?

Era un imperi autoritari, però a partir de 1860 es liberalitza.

Napoleó III es va veure obligat a liberalitzar el règim perquè el moviment obrer s'organitzava amb força i demanava drets i llibertats, cosa que va fer que l'imperi autoritari perdés força.

  • Reformes en les cambres representatives
  • Reformes en la llibertat de premsa
  • Reformes educatives
  • Els obrers tenen el dret de fer vaga i d'associació
  • El parlament sobre el govern

Reformes de la III República (1870-1914)

Té dues etapes:

  • Conservadora, que viu sota els aspectes de la Comuna de París i la repressió que la persegueix.
  • República dels republicans. Les reformes socials que van fer:
  • Reforma educativa: ensenyament laic.
  • Legislació social: llei d'higiene i seguretat al treball.
  • Dret d'associació: legalització de sindicats (1884)

Reformes Polítiques:

  • Sufragi universal masculí
  • Poder legislatiu: parlament bicameral (senat i assemblea)
  • Enfortiment del poder executiu

Alemanya: El II Imperi Alemany (II Reich)

Es crea el 1871, sota la supervisió de Bismarck, que porta la unificació després de 3 guerres que porten l'Imperi a un sistema polític liberal i federal. A partir del moment que s'unifica, comença el desenvolupament econòmic i es converteix en la primera potència a nivell industrial. Alemanya té sufragi universal masculí per a majors de 25 anys. Els poders estan separats en un règim autoritari i moderat. L'emperador tenia molt de poder perquè anomena el Conseller i el poder executiu. El parlament no controla el poder executiu. La relació església i estat té dos moments:

  • Bismarck impulsa la separació de l'església i l'estat, i l'estat controla el clergat.
  • Les lleis anticlericals es tornen abolides i torna la relació estat-església, i l'estat no arriba a ser laic.

Els drets i llibertats no eren complexos, i el partit obrer alemany estava prohibit. Respecte a les reformes socials, Bismarck va fer moltes com les malalties, accidents laborals i vellesa. La llibertat d'associació i el moviment sindical no són plenament legals fins a finals de 1918.

Els Imperis Plurinacionals

Imperi Austrohongarès:

És un estat plurinacional. Aquests pobles havien desenvolupat el nacionalisme i moviments nacionalistes que perseguien separar-se de l'imperi i crear un estat-nació. El moment més important va ser la Revolució de 1848, que va fracassar. A finals del s.XIX segueix sent un estat plurinacional. És un imperi centralitzat on manen els alemanys i els hongaresos. El 1867 s'arriba a un compromís entre Àustria i el nacionalisme Hongarès i es va crear la monarquia dual (és una monarquia que reconeix a dos Regnes, Àustria i Hongria, sota l'emperador d'Àustria) però que també reconeix el Regne d'Hongria. Cada Regne tenia lleis, parlament i govern diferents, Àustria li dona autonomia a Hongria. El nacionalisme el plantegen els esclaus, la zona dels Balcans, zona disputada per l'Imperi Austrohongarès tenia interès per ampliar la zona pels estrets del mar negre.

Imperi Rus:

És plurinacional però no tenia el mateix sistema polític que l'Austrohongarès. L'imperi Rus té un règim autoritari proper a la Monarquia. Els emperadors eren Alexandre II, Alexandre III i Nicolau. El poder a l'imperi Rus era l'autocràcia.

  • També plurinacional, amb nacions sotmeses, hi ha molts pobles sotmesos a la dominant que és la Russa, implantació de la seva cultura que és la Russificació (llengua, tradicions,...)
  • Estat autocràtic, sense separació de poders, que tots els poders els tenia el Tsar (emperador) que té poder autoritari i arbitrari, no hi ha sufragi ni constitució ni lleis i llibertats. Per això hi ha una persecució i repressió de l'oposició.

La primera oposició que era reprimida i perseguida eren els nihilistes, anarquistes i populistes perseguits per Alexandre II que va fer reformes com l'educació i l'abolició de la servitud, però no va millorar la situació dels pagesos que van continuar sotmesos o bé al Tsar o a la noblesa.

En temps d'Alexandre III, encara era més conservador i va augmentar la russificació o va continuar la repressió de l'oposició i per això va crear una policia política.

En temps de Nicolau II, la situació és la mateixa però es veurà obligat a admetre reformes liberals, va continuar la política repressiva contra els moviments opressors, que es concentren en un moviment liberal i es faran votacions en sufragi restringit. Hi havia socialistes marxistes i anarquistes (obrers i camperols).

Imperi Turc:

També autoritari però és una teocràcia (poder de Déu) el que mana, el sultà és el que té l'autoritat política i la religiosa al mateix temps. El nom que rep en l'autoritat religiosa és Califa i la política Sultà però són la mateixa persona. No hi ha ni drets ni llibertats, ni democràcia. Es va crear una oposició liberal amb el nombre de joves turcs, va haver algun intent de revolució i com que van fracassar els joves turcs van ser exiliats i perseguits. Com és un estat plurinacional les nacions o pobles no turcs estaven també perseguits.