Conceptes bàsics de sociolingüística catalana

Conceptes fonamentals de sociolingüística

• Llengua oficial: Llengua de l'Estat.
• Llengua històrica: Llengües parlades en un període històric que han evolucionat.
• Idiolecte: Varietat més petita d'una llengua (cadascú té el seu propi idiolecte).
• Dialecte: Tipus de varietats lingüístiques associades a la identitat de les persones que intervenen en la comunicació. N'hi ha tres tipus: geogràfiques, socials i històriques.
• Estàndard: Llengua comuna que comparteixen tots els parlants.
• Diglòssia: Situació en què dues llengües conviuen en una mateixa comunitat, però una té més prestigi social que l'altra. Nota: La definició original sobre trastorns de l'articulació es refereix a la dislàlia, no a la diglòssia.
• Conflicte lingüístic: Situació on dues llengües competeixen entre elles i provoquen la invasió o desplaçament d'una de les llengües.

Situació de la llengua catalana

Àrea del domini lingüístic

• Català oriental: En formen part el rossellonès, el central, el balear i l'alguerès.
• Català occidental: En formen part el nord-occidental i el valencià.

Processos i planificació lingüística

• Normalització lingüística: Procés sociocultural pel qual una llengua s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical i accedeix a àmbits d'ús lingüístic.
• Normalitat lingüística: Situació d'aquella comunitat que disposa d'un idioma que la cohesiona i que compleix totes les funcions instrumentals, simbòliques i comunicatives.
• Substitució lingüística: Procés de desaparició o extinció d'una llengua dèbil socialment per abandó dels seus parlants.
• Planificació lingüística: Activitat metòdica dirigida a regular i normalitzar la llengua.

Característiques de la llengua i varietats

• Registres: Funcions determinades de la llengua dins la societat.
• Varietats geogràfiques: Modalitat que presenta una llengua a causa de la regió on es troba una persona.
• Varietats socials: Modalitat que presenta una llengua a causa dels grups socials als quals pertany una persona.
• Varietats històriques: Modalitat que presenta una llengua a causa de l'època històrica en què es troba una persona.
• Argot: Vocabulari tècnic, incomprensible per als parlants fora del grup.