Noucentisme, avantguarda i renovació literària a Catalunya (anys 20-30)

El Noucentisme: Cultura i Política a Catalunya

Definició i Objectius del Noucentisme

El Noucentisme és un moviment cultural d'abast polític. El seu objectiu fonamental és dotar la societat catalana d'institucions sòlides en els àmbits següents:

• Polític
• Cultural
• Educatiu
• Tècnic
• Lingüístic
• Literari

Principals Línies d'Actuació

Les principals línies d'actuació del moviment són:

• Modernitzar la cultura i la societat.
• Prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política.
• Exalçar el món urbà i industrial, enfront del rural.
• Abandonar la inspiració per supeditar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra ben feta.

La Prosa Noucentista

El Noucentisme mostra una preferència pels gèneres amb finalitat didàctica. Per això, van sorgir més contes i assaigs per davant de la novel·la.

Eugeni d'Ors: El Glossari

Eugeni d'Ors va ser el principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa noucentista. És autor d'una obra de prosa de gènere assagístic, el títol més rellevant de la qual és El Glossari.

La Poesia Noucentista i els seus Autors

La poesia és un gènere molt valorat pels noucentistes com a eina per fer conèixer el programa teòric del moviment. Els poemes solen partir d'una anècdota per transmetre al lector un missatge relatiu als ideals noucentistes.

Els poetes més representatius són:

• L'Escola Mallorquina
• Guerau de Liost
• I sobretot, Josep Carner

Josep Carner: Poeta de l'Elegància

Josep Carner té una obra poètica que expressa amb delicadesa i un llenguatge elegant, ric de recursos i de vocabulari, els tòpics noucentistes. La temàtica dels seus poemes és variada:

• Paisatges i figures de Catalunya
• La bellesa femenina
• El pas del temps
• La seva pròpia vida interior

La Poesia d'Avantguarda (Primer Terç del Segle XX)

Característiques de l'Avantguardisme

Durant el primer terç del segle XX, sorgeixen una sèrie de moviments que capgiren el panorama artístic i literari. L'avantguardisme es caracteritza per:

• La voluntat de ruptura amb l'ordre establert.
• L'experimentació, que es tradueix en un trencament amb les formes d'expressió tradicionals.
• El sorgiment d'estils més innovadors com el futurisme i el surrealisme.

Joan Salvat-Papasseit: Poeta Obrer i Modern

Joan Salvat-Papasseit és un poeta d'origen social humil que simpatitzà amb els moviments obrers i populars. La relació de la seva poesia amb l'avantguardisme s'aprecia clarament:

• En els títols dels seus llibres, plens d'elements moderns.
• En els seus manifestos, en els quals es concep el poeta com un ésser capdavanter en el progrés.

També incorpora el cal·ligrama. Obres destacades: El poema de la rosa als llavis.

J.V. Foix: Avantguarda i Tradició

Josep Vicenç Foix (J.V. Foix) és un dels màxims representants de l'avantguardisme. Impulsa revistes literàries, fet que mostra la seva predilecció per una activitat intel·lectual essencialment moderna. Tot i incorporar símbols i imatges futuristes, no abandona totalment la tradició literària anterior. Obres destacades: Les irreals omegues.

Renovació Literària dels Anys Vint i Trenta

La Represa i Diversificació de la Novel·la

Després de l'esgotament del Noucentisme i paral·lelament al desenvolupament de les avantguardes, la literatura catalana va viure un procés molt important de renovació dels diferents gèneres literaris durant els anys vint i trenta del segle passat.

La novel·la catalana va reprendre amb força, després de l'estancament motivat per la crisi d'aquest gènere i per la marginació en què la van tenir els noucentistes. Dins l'auge de la novel·la, destaca la novel·la psicològica, que se centrava en l'interior dels personatges. En aquest gènere hi destaca Miquel Llor.

Panorama Teatral: De l'Alta Comèdia al Poema Dramàtic

El teatre, que també havia entrat en crisi durant el Noucentisme, va donar diferents tipus d'obres:

• L'alta comèdia burgesa, gènere que pretenia refinar els costums d'aquesta classe social. Hi destaquen autors com Carles Soldevila.
• Les obres de crítica ideològica, amb dramaturgs com Joan Oliver.

L'èxit públic, però, va ser per al poema dramàtic, gènere en vers, de tema popular, de gran riquesa lingüística i de temàtica amorosa i moral. El creador d'aquest gènere és Josep Maria de Sagarra.

La Poesia Postsimbolista: Carles Riba

Als anys vint i trenta es va desenvolupar també la poesia postsimbolista. És una poesia que parteix del simbolisme, corrent poètic que es va originar a França al final del segle XIX i que havia arrelat a Catalunya durant el Modernisme.

Aquesta poesia expressa idees abstractes mitjançant imatges i un llenguatge poètic molt exquisit, sovint hermètic o pur. Va destacar-hi Carles Riba.

La Prosa No Narrativa: Periodisme i Assaig

Els anys vint i trenta es va consolidar el periodisme i l'assaig en llengua catalana. Aquests gèneres, que ja havien conreat els autors modernistes, noucentistes i avantguardistes, viuen un moment de desenvolupament i de diversificació temàtica amb autors com el mateix Carles Riba i, sobretot, Josep Pla.