Organització Territorial d'Espanya: Comunitats Autònomes, Províncies i Municipis

La Constitució i l'Organització Territorial

La Constitució de 1978 defineix Espanya com una nació integrada per nacionalitats i regions, amb capacitat d'autogovern. El text constitucional no va definir quines havien de ser aquestes nacionalitats i regions, però va establir el procediment perquè, a partir de les províncies existents, poguessin formar-se les que s'anomenarien comunitats autònomes, constituïdes per una o diverses províncies.

Formació de les Comunitats Autònomes

Després de l'aprovació de la Constitució, entre 1980 i 1983, tot el territori nacional es va organitzar en Comunitats Autònomes, resultant-ne un total de 17. Posteriorment, el 1995, Ceuta i Melilla van adquirir l'estatut de Ciutats Autònomes.

Diferències i Orígens de les Comunitats Autònomes

Les 17 comunitats autònomes presenten diferències en dimensió, densitat de població, economia i orígens històrics.

Comunitats Uniprovincials

Sis comunitats són uniprovincials:

• Principat d'Astúries (abans província d'Oviedo)
• Cantàbria (abans província de Santander)
• La Rioja (abans província de Logronyo)
• Comunitat Foral de Navarra (abans Navarra)
• Comunitat de Madrid (abans província de Madrid)
• Illes Balears (abans província de Balears)
• Regió de Múrcia (abans província de Múrcia)

Comunitats Multiprovincials

Les 11 comunitats autònomes restants són multiprovincials, formades per dues o més províncies contigües.

Orígens Històrics

Algunes comunitats autònomes tenen un origen històric, com Catalunya, País Basc i Galícia, que van tenir autonomia política durant la II República (1931-1936). Altres, com Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Navarra, Comunitat Valenciana, Extremadura i les Illes Balears, tenen arrels històric-geogràfiques.

Castella i Lleó va sorgir de la integració dels antics regnes de Lleó i Castella. Castella-la Manxa es va formar amb les províncies de Castella la Nova (excepte Madrid) i Albacete. La Regió de Múrcia va quedar integrada per una sola província.

Capacitat d'Autogovern

Totes les comunitats autònomes tenen capacitat d'autogovern en matèria executiva (govern autonòmic), legislativa (parlaments) i algunes, judicial. Els estatuts d'autonomia estableixen l'estructura politicoadministrativa i les competències de cada comunitat.

Organització Provincial i Municipal

Les comunitats autònomes s'organitzen en províncies i municipis. Algunes han establert circumscripcions administratives com les comarques (Catalunya, Aragó i Galícia).

Arrels Històriques i Modificacions Territorials

L'organització territorial d'Espanya té arrels històriques antigues. La història explica l'existència d'enclavaments. Per evitar conflictes, les entitats locals han de tenir certificacions de les seves demarcacions.

Les modificacions en l'organització municipal han estat nombroses. Actualment, hi ha dos processos contraposats: reducció de municipis en zones despoblades i reorganització administrativa en zones de concentració de població. El turisme ha permès la creació de nous termes municipals.