Ciutat Jardí vs. Ciutat Funcionalista: Evolució i Valor del Sòl Urbà

Ciutat Jardí: La Visió d'Ebenezer Howard

Ebenezer Howard, davant els problemes de la ciutat industrial, va proposar construir ciutats totalment al marge de les existents. Aquestes ciutats es caracteritzarien per un entramat de carrers irregulars que integrarien habitatges unifamiliars amb pati i jardí. Haurien de tenir activitats productives i de serveis, així com equipaments, i ser pràcticament autosuficients.

Howard va establir un màxim de 30.000 habitants per ciutat per tal de garantir un sentiment de comunitat, evitar els problemes derivats del creixement descontrolat i facilitar el contacte amb la naturalesa. Als EUA, aquestes urbanitzacions, anomenades suburbia, conformen un contínuum urbà de baixa densitat que fins i tot arriba a unir ciutats entre si, obligant a fer llargs desplaçaments amb cotxe des del lloc de residència fins a la feina. A la pràctica, esdevenen ciutats dormitori.

Ciutat Funcionalista: La Proposta de Le Corbusier

Le Corbusier i altres urbanistes van rebutjar la proposta de ciutat jardí. En canvi, van proposar construir blocs molt alts de pisos amb l'objectiu d'alliberar sòl per a zones verdes obertes. La racionalitat i la funcionalitat tenien un paper preponderant; es creia que l'arquitectura havia de ser útil i pensar en les seves funcions, més que ser bonica. Per construir els habitatges i els equipaments, calia resoldre els problemes utilitzant criteris homogenis i estandarditzats.

El Valor del Sòl Urbà

El valor del sòl urbà és producte de dos elements: la situació i l’edificabilitat. El primer element, la situació, es refereix a la localització del sòl dins del conjunt urbà. Segons el lloc on està situat (al centre o a la perifèria) i les característiques d’aquesta situació (ben comunicada o no, amb molts o pocs equipaments i serveis), el preu del sòl és més o menys elevat.

L’altre element que dóna valor al sòl urbà és el tipus d’edificabilitat i la superfície que se’n pot edificar. Els ajuntaments, per mitjà dels plans d’urbanisme, poden decidir a què dediquen la superfície del sòl. Una ciutat ha de tenir de tot, però als propietaris del sòl privat i als promotors immobiliaris els interessa més poder construir habitatges o centres comercials, perquè és un tipus d’edificació que els permet obtenir guanys. Així, el promotor aconseguirà obtenir més beneficis si pot construir més pisos dins d’un mateix solar, i com més cèntric sigui aquest espai.

• El preu del sòl al centre és més car perquè hi ha menys terreny disponible i, en canvi, hi ha molta més demanda per construir-hi i per instal·lar-s’hi.
• A més, al centre és on hi ha més equipaments i s’hi fan més activitats, de manera que és un indret de prestigi i ben comunicat.