Guia Completa de la Unió Europea: Institucions i Fons

Comissió Europea: Funcions i Composició

La Comissió Europea representa els interessos de la UE. Està composta per un president, un vicepresident (que és també l’Alt Representant de la Unió per a Afers Estrangers i Política de Seguretat) i comissaris encarregats de les diferents àrees de la política comunitària durant cinc anys. Les funcions principals de la Comissió són proposar les lleis i supervisar el compliment de la legislació i dels tractats europeus.

Fons Europeus: Tipus i Objectius

Els Fons Europeus són instruments destinats a finançar un desenvolupament social i econòmic equilibrat de les diverses regions de la Unió Europea. Són de dos tipus:

• Fons Estructurals: Són dos:
  • El FEDER (Fons Europeu per al Desenvolupament Regional), que finança inversions destinades a reduir els desequilibris territorials.
  • El FSE (Fons Social Europeu), que finança actuacions destinades a desenvolupar els recursos humans, com ara prevenir i lluitar contra la desocupació.
• Fons de Cohesió: Financen exclusivament inversions públiques en medi ambient i xarxes transeuropees de transport en països europeus que tinguin un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària. Espanya s’ha beneficiat llarg temps dels Fons de Cohesió (per exemple, en la construcció de l’AVE), però pot perdre’ls perquè l’ingrés de països de menor nivell de vida fa baixar la mitjana comunitària.

Parlament Europeu: Representació Ciutadana

El Parlament Europeu representa els ciutadans de la Unió. Està format per parlamentaris, elegits per sufragi universal cada cinc anys, que s’asseuen a l’hemicicle per grups ideològics, no per països. El nombre de parlamentaris està fixat en 736, més el president. El nombre de parlamentaris de cada estat és proporcional a la seva població, amb un mínim i un màxim (entre 6 i 96). A Espanya li corresponen 50 parlamentaris.

Tractats de Roma: Origen de la Unió Europea

Els Tractats de Roma són els tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), futura Unió Europea, i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica. Van ser signats el 25 de març de 1957 i tenien com a objectiu la unió entre els països europeus per evitar futurs conflictes i crear una potència econòmica. S’hi establia la unió duanera (mercat comú) i la Política Agrària Comuna (PAC). Foren sis els països signants: Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Espanya, per no ser una democràcia, no hi va poder entrar fins l’any 1986, si bé des dels anys 60 es van establir acords preferencials per a les exportacions i importacions de mercaderies entre Espanya i la CEE.

Unió Europea: Estructura i Objectius Actuals

La Unió Europea és una comunitat formada actualment per 27 estats europeus. És el nom que va rebre la Comunitat Econòmica Europea, creada el 1957, a partir de l’1 de novembre de 1993, quan va entrar en vigor l’anomenat Tractat de la Unió Europea. Els seus objectius són la unitat econòmica i monetària, la lliure circulació de persones, béns i capitals, i una política comuna en aspectes com l’agricultura, la ramaderia, la pesca, el medi ambient i els transports. Els estats membres conserven la seva sobirania, però en certs aspectes estan sotmesos al dret comunitari, per la qual cosa la seva estructura política s’assembla a una confederació. Espanya és membre de la CEE i de la UE des de 1986.

Unió Monetària i l'Euro: Objectius i Impacte

La Unió Monetària té com a objectiu una sola moneda, forta, per als seus membres i enfront de tercers països, i una política econòmica comuna. Això implica l'existència d’un Banc Central Europeu, uns pressupostos equilibrats dels seus membres i uns únics tipus d’interès, entre altres. La moneda oficial de la Unió Europea és l’euro, des de l’1 de gener de 1999, que va substituir l’ECU, si bé l’euro no va començar a circular físicament fins l’1 de gener de 2002. No tots els membres de la Unió l’han adoptada o l’han pogut adoptar. A Espanya, l'euro és la moneda oficial i equival a poc més de 166 pessetes; la pesseta va deixar de circular en entrar l’euro en vigor.