Els primers Borbó: Guerra de Successió, Decrets de Nova Planta i reformisme de Carles III

Tema 5: Els primers Borbó

Guerra De succesió:

• Les Causes: quan va morir Carles II van sorgir dos pretendents a la Corona espanyola, Carles

  d'Àustria I Felip V. Carles II va declerar hereu a Felip d'Anjou abans de la Seva mort oer oder

  mantenur La integritat del regne i fer desepereixer una guerra amb França, Però hi havia dues

  limitacions, La corona espanyola i francesa no s'havien dunir en una amteixa Persona i ningú menys Àustria s'oposava a la candidatura de Felip V. Però aviat les potencies europees varen desconfiar que la monarqui Francesa i espanyola fos governada pels Borbó suposant una alinça Amb els dos territoris. El 1701 es va formar la Gran Aliança de L'Haia formada per Àustria, Gran Bretanya, Països Baixos i Dinamarca I el 1702 el membres d'aquesta alinaça declerar la Guerra de Successió.

• Desvolupament Del conflicte: la guerra Europea comença el 1702 quan Carles es Coronat rei

  d'Espanya A Viena, aquesta guerra no tenia grans avanços i va haber un fracas De l'ofensiva francesa sobre Viena. El 1705 els aliats varen Desembarcar a la corona d'Aragó i acosegueixen reconeixer Carles Com a rei, però el 1707 l'evolució e la guerra va canviar amb la Victoria francesa a València però el 1711 hi ha un canvi radical, Perquè Carles es cornat emperador i els Països Baixos i Gran Bretanya cerquen una sortida per evitat l'hegemonia d'Aùstria. La Guerra a Europa acaba el 1713 amb el Tractat d'Utrecht i els Acords De Rastatt. A Espanya la guerra continua fin el dia 11/09/1714 amb La caiguda de Barcelona.

• Les Conseqüències del conflicte: els grans beneficiaris de la guerra Foren Àustria adquirint la major part dels territoris europeus de La monarquia hispànica (Flances i Nàpols) i Gran Bretanya es queda Amb Menorca, Gibraltar i els drets per comerciar amb América Espanyola. La gran derrota va ser a Espanya que va accedir quasi Totes les possessions, perdre enclavement i lliurar el control del Comerç americà marcant així el declivi. En l'orde intern a part Del canvi de dinastia es va implantar un nou model polític basat Amb el centralisme.

Nou Model d'estat borbònic

:

• Uniformització: La victoria militar permet a Felip V actuar lliurament, creant ell Un estat a l'estil francés, es a dir, absolutista, centralista i Uniforme. També es va materialitza el nou estat amb els Decrets de Nova Planta (un per cada regne) però Navarra i el País Basc Conservaren el seu ordenament jurídic per fidelitat a Felip V.

• Els Decrets de Nova Planta es crearen a Aragó i València l'any 1707, a Mallorca el 1715 i el 1716 a Catalunya, aquest decret trectava la Supressió de les institucions i lleis pròpies en favor a castella.

• El Virrei deixava lloc al capità general que era la màxima autoritat Civil i militar, després es liquidales corts reials, es creà el Carrec d'intendent per controlar la recaptació d'impostos, creant Aixi també impostos universals per primera vegada i s'obligà l'ús Del castella.

• Modernització: Es perquè es crea un estat centralista a l'estil frencés, Creant-se les secretaries (I Ministerio) d'àmbit territorial o Temàtic, aquest secretaris es reuneixen períòdicament en el Gabinet i només sobreviu un consell, el consell suprem de Castella Que fa de tribunal suprem. Els territories es varen dividir en Capitanies governades així per un capità general i a l'ambit Municipal es crea la figura del correjidor que administrava la Ciutat assistit pels regidor, triat pel rei.

El Reformisme ilustrat de Carles III (1759-1788):

• Inici: Carles III és un dels representat de l'anomenat Despotisme Il·lustrat, aquest va arribar a Espanya després d'ocupar el tron De Nàpols, el qual va abdicar. Carles III ve acompanyat d'un grup De ministres italians que inicien reformes ilustrades però el 1765 Hi ha un rebuig cap aquestes reformes. Carles III es rodejà D'ilustrats espanyols per seguir amb les reformes.

• Reformes Socials: intentà eliminar les discriminacions parcials o socials de L'època, també declarà honestes totes les professions, recuperà Certs drets que havia adquirit l'esglèssia com l'economia, Nomanements,.. I el 1767 va expulsar els jesuïstes per la seva Influència educativa i social.

• Modernització Manufactures: Carles III va afavorí una certa liberalització de l Producció de

• manufactures, També es crearen reials fàbriques que eren grans tallers per Produir béns de luxe, a part s'establiren aranzels per protegir les Produccions nacionals.

• La Millora en el comerç: per poder afavorir el comerç es van millorar I ampliar els camins i les carreteres, es liberitzà el comerç amb Amèrica a tots els ports de l'Estat i es crearen duanes a tots els Prots i en els punt de fronteres.

• Les Reformes agràries comencen amb una primera desamorització amb Terres religioses, després es posaren en marxa programes de Repoblament de buit demogràfics com Sierra Morena, també es Limitaren els privilegis de la Mesta per afavorir l'agricultura i Finalment es crearen les societats econòmiques d'Amics del País Per proposar millores agràries per cada territori.

La Il·lustruació a Espanya

:

• Evolució: Les noves idees de pensament arribaren a través dels il·lustrats Francesos, aquestes idees foren ben acollides perquè eren útils Per promoure les reformes i fer avanços en el país. Els precursors De la il·lustració foren Maians i Feijoo que copilen i qüestionen El saber de l'época.

• L'auge Il·lustrat es va produir en el regnat de Carles III, en el qual els Il·lustrats van intentar

  reformar Múltiples aspectes, aquesta ilustració esta molt centrada en L'economia i deixaren de banda els espectes socials i polítics. Al Finals de segle, va coincidint amb la revolució francesa el Pensament il·lustrat entra en decadència i els principals Representats foren apartats del poder, empresonats,... Destecam Ministres com Aranda i Jovellanos que defensen el reformisme Economic.

• Educació: Es considerava que la universtitat espanyola havia quedat molt Enderrarida i es crearen institucions d'ensanyement superior al Marge de les anteriors com ara L'institut Asturia de Mines; també Per iniciativa propia sorgiren acadè,ies per uniformitzar la Cultura del país com la RAE. Però són les reials societat d'amics Del país que la seva misio era coneixer la situació econòmica i Social del territori, educar la clase baixa i posar reformes Economiques. La ilustracio es va plasmar en el camp de la ciècnia, Cultura i art.

• Autors Principals: Jovellanos que estava molt impregnat del reformisme Francés. Pablo de Olavide que es l'impulsor de moltes reformes Agràries.

• Balanç: Es el moviment minoritari propi de les èlits més próximes al Poder, defensant més el despotisme ilustrat que la vertadera Ilustracio. Després les reformes econòmiques foren positives però No generalitzades i l'esglèssia va frenar moltes reformes, sobretot En l'educació.