Oposició al Tsarisme i Revolució Russa de 1905

El Creixement de l'Oposició al Tsarisme

Des de la darreria del segle XIX va anar creixent l'oposició al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials. Això va ser el resultat del procés d'industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme i el marxisme.

A Rússia hi van tenir molta força alguns moviments d'arrel popular que eren coneguts amb el nom de populistes (narodniki, en rus). N'és un bon exemple el moviment anomenat La Voluntat del Poble, que proclamava la destrucció del tsarisme. Entre els ambients populistes l'anarquisme va aconseguir un arrelament molt notable i va donar alguns intel·lectuals destacats, com Bakunin i Kropotkin. A les seves files s'hi van crear organitzacions com ara Terra i Llibertat, que propugnava el repartiment de la terra entre els pagesos i defensava l'acció directa contra l'autocràcia (assassinat d'Alexandre II l'any 1881).

Cap al final del segle XIX també es van crear partits liberals i de composició burgesa, com el Partit Constitucional Democràtic (KD, anomenat Kadett) i el Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, anomenat esserita).

La influència del marxisme va donar lloc a la fundació, l'any 1898, del Partit Socialdemòcrata Rus (PSDR), que tenia com a inspirador Georgi Plekhanov i com a líder més destacat Vladímir Ílitx Uliànov, Lenin. Al començament del segle XX el partit es va escindir en dos sectors, els bolxevics (o majoritaris) i els menxevics (o minoritaris).

La Revolució de 1905 i els Intents de Reforma

Durant el regnat de Nicolau II, iniciat l'any 1894, l'agitació social i política va augmentar a causa de les males condicions de vida i de l'augment de la corrupció a la cort, que havia caigut sota la influència de personatges sinistres, com el monjo Rasputin. La penúria econòmica s'havia agreujat aquells anys com a conseqüència de la guerra russojaponesa (1904), motivada per qüestions d'influència a l'Extrem Orient.

El gener del 1905 va esclatar un moviment revolucionari contra l'opressió tsarista i les injustícies socials i en demanda de millores bàsiques de les condicions de vida de la població. La revolució va tenir força a Sant Petersburg, la capital de l'imperi, amb una manifestació davant el Palau d'Hivern, on residia el tsar, que va ser reprimida per l'exèrcit en una jornada coneguda com a Diumenge Sagnant. En aquella revolució hi van participar tots els grups polítics que s'oposaven al sistema i també una part del clero ortodox. També va tenir un gran ressò la insurrecció i el motí de la tripulació del cuirassat Potiomkin a la ciutat d'Odessa.

Després de la Revolució del 1905 els governs del tsar Nicolau II van emprendre algunes tímides reformes econòmiques i polítiques. Es va convocar una duma (assemblea legislativa de representants dels diversos grups polítics) i el ministre Stolipin va proposar una reforma agrària. Però aquests intents van quedar molt lluny de transformar les arcaiques estructures socials i polítiques de l'imperi.