La generalitat provisional i l´estatut de Núria

LA SEGONA REPÚBLICA I LA Catalunya AUTÓNOMA (1931-1936)

Les eleccions municipals del 12 d’Abril del 1931 van donar la victoria a les forces republicanes. Aquest triomf va adquirir un carácter de referéndum contra la monarquia. Alfons XII va renunciar a la corona. El nou règim estaba vist amb recança a les élits socials i econòmiques, però va causa entusiasme entre les clases populars i mitjanes, ja que era una oportunitat per impulsar la modernintzació i la democratizació de l’estat. La República va nèixer en temps difícils, ja que el món havia de plantar cara a la crisi económica del 29 pel crac borsari. El feixisme s’havia instaurat a Europa i posava en perill el sistema democràtic. La manca de tradició democrática, la conflicitivitat social, la lentitud de les reformes i l’oposició dels grups conservadors van crear una inestabilitat política al llarg de tot el període.

Les eleccions i el govern provisional

El 12 d’Abril es van celebrar les eleccions municipals a Espanya, amb una elevada participació. Els partits del pacte de San Sebastià(republicans, socialistes i nacionalistes), van sortir clar guanyadors. El 14 d’Abril es va proclamar la primera república a Eibar. A Madrid els partits del pacte, van formar un govern provisional, que van proclamar la 2ona república española. El govern provisional va convocar immediatament eleccions a les corts constituents per al dia 28 de juny i va prendre un seguit de disposicions d’urgència. A Catalunya el triomf d’esquerres i republicans havia estat aclaparador (ERC) Macià proclamà la República Catalana.

La constitució del 1931

Esquerres va guanyar les eleccions del 28 de juny en una participación molt alta. Els diputats electes van formar les noves corts constituents. Les corts van nomenar immediatament una comissió encarregada d’elaborar un projecte de Constitució. La Constitució del 31 tenia un fort carácter democràtic i progresista. Declarava que tots els poders emanen del poble i establia els principis següents: - L’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat de construir governs autónoms en algunes regions. –El poder legislatiu resideix en les corts, executiu en el govern i el judicial a uns jutges

independents. Incloïa també una àmplia delacaració de drets i llibertats i mostraba una gran preocupació pels temes socials. També igualtat absoluta davant la llei, no-discriminació, educació, feina, .. Vot des dels 23 anys i sufragi a les dones. Afirmava la laïcitat a l’Estat i reconeixia el matrimoni civil i el divorci. Malgrat que va ser aprobada per una àmplia majoria, no va aconseguir el consens de totes les forces, ja que les dretes i estaven en desacord a la laïcitat i la descentralització.

Partits i sindicats durant la 2ona república

Creixement polític. Amplia repercussió en la prensa de les diferents discussions entre partits.

Les formacions d’esquerra

Izquierda Republiacana, dos partits units que tenien certa implantació entre les clases mitjanes i populars i comptaven amb el suport d’una bona part de la intel·lectualitat. En l’àmbit gallec cal destacar l’Organització Republicana Gallega Autonoma. El PSOE tenia influencia notable entre treballadors i agrupava dos corrents: un de socialdemócrata(consolidar el règim republicà) i un altre de revolucionari. Més a l’esquerra es situava el Partido Comunista de España. La força sindical més important era la CNT, de caire anarquista. 2 corrents. Trentistes (orientació sindicalista i caire moderat, cert supor a la república). D’altre banda el sector més revulocionari, Federació Anarquista Ibèrica, via insurrecional i armada.

Els grups de dreta

Partit Republicà Radical i Derecha Liberal Republicana (contraris a les reformes republicanes i van derivar posicions conservadores). Els partits conservadors i catòlics van desaparèixer després de la república. Va sobreviure una muníó de petits grups com el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócarata i Acción Española (intel·lectuals que reivindicava la monarquia). EL gran partit de la dreta católica i conservadora va se la Confederación Española de Derechas Autonomas. També trobem Renovación Espanñola (necessitat de liquidar el nou regim) Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (caire feixista).

Els partits d’àmbit català

Lliga Regionalista (de dretes, pero va aceptar la república. Suport per part d’alguns industrials i grans propietaris agrícols. Més endavant: Lliga Catalana)

Esquerra Republicana de Catalunya (sectors nacionalistes radicals, vells republicans historics i petites formacions republicanes i nacionalistes. Grans reformes polítiques i socials, això va atreure a petita burgesia, pagesos i industrials. Militància àmplia i gran força electoral.)

Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes i quatre comunistas, tots amb militancia escassa i poca influencia electoral.

2.1 La reforma religiosa

Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influencia de l’esglèsia i secualitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar a la Constitució (supressió pressupost). Autorització del divorci i el matrimoni civil. Van limitar el predomini dels ordres religiosos en l’educació. La llei de congregacions va posar límits a la posessió de béns per part dels comunistas religiosos. El jesuïtes van ser dissolts, i els seus béns nacionalitzats, ja que van ser acustats de dependre d’un poder estranger. Bona part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió a les seves conviccions. L’incendi d’alguns edificis religiosos va reforçar tots aquests temors. La jerarquía eclesiástica, amb algunes exepcions, no va dubtar a manifestar la seva oposición a la república i a atiar l’oposició dels catòlics. L’actitud clarament hostil del cardenal Segura i el bisbe de Vitòria va fer que els expulsessin d’Espanya.

2.2 La modernització de l’exèrcit

El govern republicà estaba convençut que l’exèrcit necessitava una remodelació. Manuel Azaña pretenia crear un exèrcit profesional i democràtic. Va creure necessari reduir els efectiu de l’exèrcit, posar fi a la macrocefàlia, abolir el fur especial als soldats i que no intervinguessin en la política. Es va promulgar la Llei de retir de l’oficialitat, en que tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la república, pero tenien

la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre. A més, reducció d’oficials, de rangs tradicionals, clausura de l’Academia General militar de Saragossa (colpisme), les capitanies generals, els tribunals d’honor, els Consell Suprem i la prensa destinada a l’exèrcit. Desprès es creà la guardia d’assalt, força d’ordre pública difel a la República.

Resultats limitats. Disminució de les despeses de l’exèrcit, però amb la reducció de pressupost va ser imposible la modernització d’aquest. Alguns sectors no van encaixar de bones maneres aquesta transformació, i la dreta va aprofitar per animar una revolta en contra la República.

2.3 La reforma agraria

Va ser la reforma més important de la República. Es volia acabar amb el latifundisme, per tal de millorar les condicions de vida dels pagesos pobres(jornalers). Aquesta reforma era esencial, ja que gairebé la meitat de la población activa treballava en l’agricultura. A més, al sud d’Espanya més del 50% de les terres pertenyexien a grans propietaris i nobles. Van haver-hi uns primers decrets. Com la prohibició de rescindir els contractes d’arrandament, màxim 8 hores laborals, establiment de salaris mínims i l’obligació dels propietaris de conrear les terres aptes que aquest ús. El 1932 es va elaborar i aprobar la Llei de reforma agraria, amb l’objectiu de modernitzar l’agricultura i millorar la sutiació dels pagesos. L’aplicació de la llei va ser encomanada a l’Instituto de Reforma Agraria, que disposava d’un pressupost per tal d’indemnitzar als propietaris expropiats i s’encaregava de facilitar l’assentament de famílies pageses. Els resultats inicials van ser molt pobres, ja que es van assentar poques famílies i van ser expropiades poques terres. Les raons eren que la llei era massa complexa, i lenta i dificultosa d’aplicació, manca de pressupost per indemnitzar i la resitència dels propietaris. Hi havia una tensió social a causa de la reforma agraria. ELs grans propietaris s’hi van oposar i van donar suport a l’extrema dreta. D’altre banda els jornalers van quedar decebuts dels resultats i van veure frustraddes les seves esperances de canvi. Això va fer que part de la pagesia es revolucionés, en demanda d’un repartiment més equitatiu de la propietat agraria.

2.4 - La reforma de l’estat centralista (Té èxit)

La configuració d’un nou Estat ( el qual permetés a les regions històriques accedir a l’autonomia ) va esdevenir una qüestió prioritària per el govern de la República.

Per aquest motiu, la Constitució del 1931 oferia el Març jurídic necessari per iniciar aquest procés i concedir l’estatus d’autonomia a les nacionalitats històriques.

Catalunya va ser la primera en iniciar aquest procés amb la creació de la Generalitat de Catalunya i l’aprovació de l’Estatus d’autonomia del 1932.

Al país Basc, els nacionalistes (PNB)
i carlins van redactar un projecta d’estatus, que no va ser aprovat a causa de l’oposició generada per els republicans d’esquerres i els socialistes           (deien que era poc democràtic).

Més tard però, gracies al caràcter més centralista que va adoptar el PNB i al pacta dut a terme amb les esquerres, es va aprovar un estatut d’autonomia i es va construir el govern basc.

A Galícia el procés estatutari va se molt més lent ( poca consciència nacionalista) i, tot i presentar un projecte d’estatut, aquest no va ser mai aprovat per les Corts a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

2.5- L’obra educativa i cultural (Té èxit)

L’objectiu dels republicans era promoure una educació liberal i laica, de manera que aquesta fos per a tota la població. Per aquest motiu es van invertir grans quantitats de recursos en l’ensenyament.

D’altre banda també creien que era necessari millorar el nivell cultural i fer que la cultura fos un dret per a la majoria. Per fer-ho es van organitzar les Missions Pedagògiques.

2.6- Les reformes laborals (Té èxit)

Les reformes laborals de Francisco Largo Caballero (socialista) buscaven la millora de les condicions laborals dels treballadors. Amb aquest objectiu en ment, es van aprovar diverses lleis: -
Llei de contractes de treball i Llei de jurats mixtos.

Aquests canvis van ser ben rebuts tant per els sindicats com pels treballadors però algunes organitzacions patronals s’hi van oposar i es van frenar alguns projectes.

3.1- La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern de la República van donar lloc al reconeixement d’un govern autonòmic a Catalunya anomenat Generalitat de Catalunya.
Aquesta nova institució estava dirigida per els republicans i els catalanistes d’esquerres.

La tasca més important d’aquest govern va ser elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia adequat per a Catalunya. Per fer-ho, es va convocar una assemblea amb l’objectiu d’elegir una Diputació provisional, els membres de la qual serien els encarregats de redactar l’Estatut.

Més tard els membres de la Diputació es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d’Estatut, el qual va ser entregat al govern el 1931 i aprovat per una votació aclaparadora el 2 d’Agost ( 99% dels vots a favor)
.

L’Estatut de Núria deia que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia a Catalunya com un estat autònom en el qual en català era la llengua oficial i acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana

Per últim establia les atribucions de poder de la República ( gestió d’impostos indirectes )
I de la Generalitat de Catalunya (agricultura, obres públiques, tribunals de justícia, ensenyament, cultura, ordre públic, sanitat, gestió d’impostos directes.
..)

Era un Estatut que es volia que fos assumit per una gran majoria de les forces polítiques catalanes.

3.2- L’Estatut d’Autonomia del 1932

Eleccions de 1931-
> Esquerra Republicana va guanyar ( elegida de manera inesperada gracies a que: partits dinàstics no havien fet campanya electoral i el suport d’algunes institucions obreres com la UGT ).

Immediatament després, Francesc Macià va presentar l’Estatut a les corts de Madrid per discutir-lo i aprovar-lo. Això va provocar un protesta fora de Catalunya que afirmava que l’Estatut de Núria posava en perill la unitat d’Espanya. ( manifestacions, boicot als productes catalans, protestes...)

Amb aquest teló de fons el 1932 van començar els debats parlamentaris. ( Tres posicions molt clares dins del debat:

Govern central

   - a favor de concedir un autonomia moderada a Catalunya.

Parlamentaris catalans

- volien una amplia autonomia per a Catalunya.

Oposició de dretes

- defensava la unitat d’Espanya ( en contra totalment).

Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 1932 gracies al suport de govern de Manuel Azaña i  situació creada a Espanya per el cop d’Estat

El text final era una mica diferent al que s’havia redactat a l’Estatut de Núria. Tan el català com el castellà van ser declarades llengües oficials i moltes prestacions van haver de ser compartides amb l’Estat central.

3.3- La Generalitat republicana

Gràcies a l’aprovació de l’Estatut, la Generalitat de Catalunya va deixar de ser provisional i el 1932 es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya en les quals hi van participar :

-

Esquerra Republicana

> model social republicà, progressista, laic i d’esquerra moderada.

-

Lliga

> projecta conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme d’esquerres.

Esquerra Rep va guanyar i la Lliga va consolidar-se com  el primer partit de l’oposició.

Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament de Catalunya i Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat,  càrrec que va complir fins el dia de la seva mort. Durant el govern de Macià es va aprovar l’estatut Interior de Catalunya, que regulava el desenvolupament de les institucions.

( quan va morir va ser substituït per Lluís Companys que va governar fins el 1940)

3.4- La tasca de govern

Un cop aprovat l’Estatut, la Generalitat va assumir una tasca de govern força important. Tot i això el 1934 va se suspesos quan els partits dinàstics van tornar al poder.

La Generalitat va fer canvis importants a Catalunya en diferents àmbits durant el seu govern:

Econòmic

Es van crear serveis d’estadística, les Caixes de Dipòsits i l’Institut d’Investigacions econòmiques.

Agricultura

Es va discutir el problema dels pagesos arrendataris, sobretot els rabassaires i es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que havien de pagar.

Política social

Es va fer un programa (Llei de bases) per organitzar els serveis de sanitat i Asistencia social. Es va millorar l’assistència als malalts, la higiene pública, la xarxa d’hospitals i es van crear organismes de suport social.

Ensenyament

Es van fundar moltes escoles i centres d’ensenyament, es van instaurar escoles per formar mestres, es van millorar les condicions laborals i salaries dels mestres  i es va introduir la laïcitat.

Cultura

Es va incidir en la normativa i la normalització de la llengua catalana i el seu us va créixer notablement  (molta gent l’utilitzava, fins i tot 27 diaris). Per últim també es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra.

Per últim també es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya en 38 comarques , però aquesta divisió no va ser aprovada fins l’inici de la Guerra Civil

2.4 - La reforma de l’estat centralista (Té èxit)

La configuració d’un nou Estat ( el qual permetés a les regions històriques accedir a l’autonomia ) va esdevenir una qüestió prioritària per el govern de la República.

Per aquest motiu, la Constitució del 1931 oferia el Març jurídic necessari per iniciar aquest procés i concedir l’estatus d’autonomia a les nacionalitats històriques.

Catalunya va ser la primera en iniciar aquest procés amb la creació de la Generalitat de Catalunya i l’aprovació de l’Estatus d’autonomia del 1932.

Al país Basc, els nacionalistes (PNB)
i carlins van redactar un projecta d’estatus, que no va ser aprovat a causa de l’oposició generada per els republicans d’esquerres i els socialistes           (deien que era poc democràtic).

Més tard però, gracies al caràcter més centralista que va adoptar el PNB i al pacta dut a terme amb les esquerres, es va aprovar un estatut d’autonomia i es va construir el govern basc.

A Galícia el procés estatutari va se molt més lent ( poca consciència nacionalista) i, tot i presentar un projecte d’estatut, aquest no va ser mai aprovat per les Corts a causa de l’esclat de la Guerra Civil.

2.5- L’obra educativa i cultural (Té èxit)

L’objectiu dels republicans era promoure una educació liberal i laica, de manera que aquesta fos per a tota la població. Per aquest motiu es van invertir grans quantitats de recursos en l’ensenyament.

D’altre banda també creien que era necessari millorar el nivell cultural i fer que la cultura fos un dret per a la majoria. Per fer-ho es van organitzar les Missions Pedagògiques.

2.6- Les reformes laborals (Té èxit)

Les reformes laborals de Francisco Largo Caballero (socialista) buscaven la millora de les condicions laborals dels treballadors. Amb aquest objectiu en ment, es van aprovar diverses lleis: -
Llei de contractes de treball i Llei de jurats mixtos.

Aquests canvis van ser ben rebuts tant per els sindicats com pels treballadors però algunes organitzacions patronals s’hi van oposar i es van frenar alguns projectes.

3.1- La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria

Les negociacions amb el govern de la República van donar lloc al reconeixement d’un govern autonòmic a Catalunya anomenat Generalitat de Catalunya.
Aquesta nova institució estava dirigida per els republicans i els catalanistes d’esquerres.

La tasca més important d’aquest govern va ser elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia adequat per a Catalunya. Per fer-ho, es va convocar una assemblea amb l’objectiu d’elegir una Diputació provisional, els membres de la qual serien els encarregats de redactar l’Estatut.

Més tard els membres de la Diputació es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d’Estatut, el qual va ser entregat al govern el 1931 i aprovat per una votació aclaparadora el 2 d’Agost ( 99% dels vots a favor)
.

L’Estatut de Núria deia que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia a Catalunya com un estat autònom en el qual en català era la llengua oficial i acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana

Per últim establia les atribucions de poder de la República ( gestió d’impostos indirectes )
I de la Generalitat de Catalunya (agricultura, obres públiques, tribunals de justícia, ensenyament, cultura, ordre públic, sanitat, gestió d’impostos directes.
..)

Era un Estatut que es volia que fos assumit per una gran majoria de les forces polítiques catalanes.

3.2- L’Estatut d’Autonomia del 1932

Eleccions de 1931-
> Esquerra Republicana va guanyar ( elegida de manera inesperada gracies a que: partits dinàstics no havien fet campanya electoral i el suport d’algunes institucions obreres com la UGT ).

Immediatament després, Francesc Macià va presentar l’Estatut a les corts de Madrid per discutir-lo i aprovar-lo.

Això va provocar un protesta fora de Catalunya que afirmava que l’Estatut de Núria posava en perill la unitat d’Espanya. ( manifestacions, boicot als productes catalans, protestes...)

Amb aquest teló de fons el 1932 van començar els debats parlamentaris. ( Tres posicions molt clares dins del debat:

Govern central

   - a favor de concedir un autonomia moderada a Catalunya.

Parlamentaris catalans

- volien una amplia autonomia per a Catalunya.

Oposició de dretes

- defensava la unitat d’Espanya ( en contra totalment).

Estatut d’autonomia de Catalunya aprovat el 1932 gracies al suport de govern de Manuel Azaña i  situació creada a Espanya per el cop d’Estat

El text final era una mica diferent al que s’havia redactat a l’Estatut de Núria. Tan el català com el castellà van ser declarades llengües oficials i moltes prestacions van haver de ser compartides amb l’Estat central.

3.3- La Generalitat republicana

Gràcies a l’aprovació de l’Estatut, la Generalitat de Catalunya va deixar de ser provisional i el 1932 es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya en les quals hi van participar :

-

Esquerra Republicana

> model social republicà, progressista, laic i d’esquerra moderada.

-

Lliga

> projecta conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme d’esquerres.

Esquerra Rep va guanyar i la Lliga va consolidar-se com  el primer partit de l’oposició.

Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament de Catalunya i Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat,  càrrec que va complir fins el dia de la seva mort. Durant el govern de Macià es va aprovar l’estatut Interior de Catalunya, que regulava el desenvolupament de les institucions.

( quan va morir va ser substituït per Lluís Companys que va governar fins el 1940)

3.4- La tasca de govern

Un cop aprovat l’Estatut, la Generalitat va assumir una tasca de govern força important. Tot i això el 1934 va se suspesos quan els partits dinàstics van tornar al poder.

La Generalitat va fer canvis importants a Catalunya en diferents àmbits durant el seu govern:

-

Econòmic

Es van crear serveis d’estadística, les Caixes de Dipòsits i l’Institut d’Investigacions econòmiques.

-

Agricultura

Es va discutir el problema dels pagesos arrendataris, sobretot els rabassaires i es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que havien de pagar.

-

Política social

Es va fer un programa (Llei de bases) per organitzar els serveis de sanitat i Asistencia social. Es va millorar l’assistència als malalts, la higiene pública, la xarxa d’hospitals i es van crear organismes de suport social.

-

Ensenyament

Es van fundar moltes escoles i centres d’ensenyament, es van instaurar escoles per formar mestres, es van millorar les condicions laborals i salaries dels mestres  i es va introduir la laïcitat.

-

Cultura

Es va incidir en la normativa i la normalització de la llengua catalana i el seu us va créixer notablement  (molta gent l’utilitzava, fins i tot 27 diaris). Per últim també es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra.

Per últim també es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya en 38 comarques , però aquesta divisió no va ser aprovada fins l’inici de la Guerra Civil