L'Estalinisme: Terror, Purgues i la Constitució de 1936

El Terror Estalinista: Purgues i Repressió (1930s)

L'estalinisme es desenvolupà i es consolidà en un règim de dictadura amb unes estructures polítiques i socials cada cop més rígides. Stalin i el Partit van utilitzar l'eliminació política, i en molts casos també física, de la vella guàrdia revolucionària. Tots els qui manifestaven dissidències reals o suposades amb l'estalinisme eren declarats enemics de la revolució, jutjats i sovint condemnats.

L'Època de les Grans Purgues

Al llarg de la dècada del 1930 es va iniciar una repressió generalitzada que es coneix com l'època de les Grans Purgues. Per mitjà d'òrgans de l'Estat, com la poderosa NKVD (sigles que designaven els serveis de seguretat), primer van ser perseguits els vells dirigents del partit (més del 50% del Comitè Central va ser eliminat) per crims contra l'Estat, col·laboració amb l'Alemanya nazi i altres delictes imaginaris, i més endavant van ser processats els militars que suposadament s'oposaven a Stalin.

Els Processos de Moscou i les Víctimes

Entre el 1936 i el 1938 van tenir lloc els Processos de Moscou, que van costar la vida a milers de persones. Molts processos es basaven en acusacions falses, i els acusats s'havien de retractar dels errors abans de rebre la sentència. Alguns antics líders de la Revolució d'Octubre figuren entre les víctimes:

• Bukharin
• Kamenev
• Zinoviev
• Radek
• I molts d'altres.

Amb aquesta política, Stalin va jutjar, va condemnar, va executar o va enviar a camps de concentració milers de ciutadans soviètics; d'aquesta manera va eliminar qualsevol opositor o qualsevol alternativa al poder.

El Sistema Penitenciari del Gulag

Aquest sistema penitenciari, conegut amb el nom de Gulag (acrònim de Administració per a Campaments de Treball Correctius), aplegava una sèrie de camps de treballs forçats situats a les zones més inhòspites de l'URSS, com Sibèria. Es calcula que durant les Grans Purgues van ser executades unes 700 000 persones i uns dos milions més van ser enviades al Gulag.

Les Noves Institucions Polítiques i la Constitució de 1936

A l'era de Stalin també es van produir canvis decisius en l'organització i les estructures de l'URSS que van ser recollits per la nova Constitució Soviètica, promulgada el 1936 i modificada només després de la mort de Stalin, el 1953. La nova constitució va mantenir els Soviets com a columna vertebral de tot el sistema polític, però ja no van ser mai més assemblees lliures i deliberants, sinó que van formar part de l'aparell de l'Estat i sempre sota el control del Partit.

El Control del PCUS i la Falsa Democràcia

L'Estat es pretenia dotar d'una certa aparença democràtica, perquè reconeixia l'elecció dels soviets per sufragi universal. Però aquesta representativitat quedava totalment desvirtuada pel fet que a les eleccions només s'hi podien presentar les candidatures avalades pel Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). També es parlava de llibertat d'expressió, però sempre que no s'ataqués el sistema socialista. Així, les eleccions a diputats als soviets es van convertir en un altre element més de la burocratització i del monolitisme creixents.

Estructura de l'Estat Soviètic

Les institucions polítiques es van mantenir segons l'esquema dissenyat a la dècada del 1920, tot i que es va fer més estreta la unió entre el Partit i l'Estat. L'organisme deliberatiu superior era el Soviet Suprem, que tenia al capdavant el Presídium; el govern va continuar estant format pels comissaris (Consell de Comissaris), amb poders creixents, però subordinats sempre al poder de Stalin. Per la seva banda, el poder municipal l'exercien uns soviets locals, elegits cada dos anys i mig entre els candidats que presentava el Partit.

Federalisme i Centralització

L'Estat soviètic va mantenir la seva estructura federal i cadascuna de les repúbliques de la Unió tenia el seu soviet, que era elegit al mateix moment que el Soviet Suprem. Tanmateix, el poder central de l'Estat soviètic va augmentar. El dret a l'autodeterminació no es va exercir mai i Stalin va sotmetre a un control molt dur qualsevol vèl·leïtat d'autonomia nacionalista, tot i que a efectes internacionals es va valer a vegades d'aquestes autonomies per aconseguir més representativitat en organismes mundials.