Oïda: Estructura, Fisiologia i Equilibri

Estructura de l'Oïda

Oïda Externa

El pavelló auricular està format per cartílag i pell. El conducte auditiu extern mesura uns 2,5 centímetres i conté pèls i glàndules ceruminoses com a mecanisme de defensa per impedir l'entrada de pols i cossos estranys.

Oïda Mitjana

És una cavitat plena d'aire que va des de la membrana timpànica fins a un envà on hi ha la finestra oval i la rodona. Està formada per:

• Músculs: El tensor del timpà i el múscul estrapedi de l'estrep.
• Membrana Timpànica: Epiteli pla simple amb teixit connectiu. Concentra les ones sonores per transmetre-les a l'oïda mitjana i amortigua els sons d'alta intensitat.
• Cadena Ossicular: Formada pel martell (unit al timpà), l'enclusa i l'estrep (ajustat a la finestra oval).
• Trompa d'Eustaqui: Connecta l'oïda mitjana amb la nasofaringe, equilibrant la pressió i permetent la ventilació.

Oïda Interna

Composta per dos laberints:

• Laberint Ossi: Conté un líquid anomenat perilimfa.
• Laberint Membranós: Conté endolimfa.

Es divideix en:

• Part Anterior o Coclear
• Part Posterior o Vestibular:
  • Vestíbul (laberint ossi)
  • Utrícle i Sàcul (laberint membranós)
  • Conductes Semicirculars (en ambdós laberints)

Part Coclear Membranosa

Conté l'òrgan de Corti, el mecanoreceptor de l'audició, compost per:

• Membrana basilar
• Cèl·lules ciliades
• Membrana tectòria

A l'òrgan de Corti, la membrana basilar suporta les cèl·lules ciliades (mecanoreceptors). Aquestes cèl·lules tenen cilis a la part superior i s'uneixen a neurones a la part inferior. La membrana tectòria, una coberta gelatinosa flexible, actua com a sostre.

Còclea Òssia

Òrgan enrotllat en forma de cargol amb tres cavitats:

• Rampa Vestibular
• Rampa Timpànica

(Ambdues es comuniquen a l'helicotrema).

• Conducte Coclear: Conducte membranós que conté l'òrgan coclear.

Fisiologia de l'Audició

Consta de tres processos:

1. Captació i processament mecànic de l'ona sonora (oïda externa i mitjana).
2. Transducció de l'ona mecànica en impuls nerviós (òrgan de Corti).
3. Transmissió al centre sensorial encefàlic.

El pavelló auricular capta l'ona sonora, que és conduïda pel conducte auditiu extern fins al timpà, fent-lo vibrar. La vibració es transmet per la cadena ossicular. L'estrep la transmet a la finestra oval i a la rampa vestibular de la còclea (plena de perilimfa). Les ones a la perilimfa arriben a la rampa timpànica, fent vibrar la membrana basilar, on es troben les cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti. L'endolimfa fa vibrar els cilis, generant un impuls elèctric que es transmet al cervell a través del nervi auditiu.

Part Vestibular i Equilibri

La part vestibular és clau per a l'equilibri:

• Equilibri Estàtic: Manteniment de la posició del cos respecte a la gravetat.
• Equilibri Dinàmic: Manteniment de la posició del cos respecte als moviments.

Conté les màcules (per a l'equilibri estàtic) i els conductes semicirculars (per a l'equilibri dinàmic).

Les màcules contenen cèl·lules de suport i cèl·lules ciliades (receptores) dins la membrana otolítica (amb otòlits, cristalls de carbonat de calci). La inclinació del cap desplaça la membrana otolítica, movent els cilis i generant un impuls elèctric.

Els conductes semicirculars contenen cèl·lules ciliades dins una cúpula gelatinosa. El moviment de l'endolimfa mou la cúpula i els cilis, generant un impuls elèctric. Els conductes estan orientats segons les tres dimensions de l'espai.

Els receptors dels conductes semicirculars formen el nervi de l'equilibri, que juntament amb el nervi auditiu forma el nervi estatoacústic, que porta la informació al cerebel (centre superior de l'equilibri).