Sistema Tegumentari: Estructura, Capes i Funcions

Sistema Tegumentari

El sistema tegumentari té un pes elevat (uns 3 o 4 kg) i una superfície àmplia (entre 1.5 i 2 m²). És l'òrgan més gran del nostre organisme. A continuació, explicarem la pell, diferenciant les seves capes i els annexos cutanis.

Histologia de la Pell

L'estructurem en 3 capes diferenciades: l'epidermis, la dermis i la hipodermis. La hipodermis no pertany pròpiament a la pell, ja que és el teixit cel·lular subcutani, format per teixit adipós.

Epidermis

Constituïda per teixit epitelial escamós (format per cèl·lules planes), també anomenat pavimentós perquè les cèl·lules planes formen una capa contínua. És estratificat, amb dues o més capes, i queratinitzat, és a dir, produeix queratina. La cèl·lula principal és l'epitelial, que fabrica la queratina (també anomenada queratinòcit).

L'epidermis consta de 5 capes:

• Basal: una sola filera de cèl·lules cúbiques en constant divisió cel·lular (cèl·lules pluripotencials o mare).
• Espinosa: la següent capa cap a la superfície. Consta de vuit o deu capes de cèl·lules cúbiques, però més aplanades.
• Granulosa: de tres a cinc capes de cèl·lules planes amb grànuls de queratohialina (proteïna precursora de la queratina).
• Lúcida: o transparent, només present a la pell dels palmells de les mans i les plantes dels peus. És una capa formada per cèl·lules planes sense nucli, per tant, són cèl·lules mortes.
• Còrnia: fins a trenta capes de làmines de queratina. Les cèl·lules de la capa lúcida, que són mortes, s'omplen de queratina i pugen fins a la capa còrnia.

La queratinització té lloc a l'epidermis i és un procés que consisteix en la migració de les cèl·lules formades a la capa basal cap a la superfície. La producció de queratina omple el citoplasma cel·lular, que esdevé impermeable a l'H₂O i té una funció de protecció.

En aquest sentit, hem de parlar de l'apoptosi, que és la mort cel·lular programada genèticament. A mesura que les cèl·lules migren cap a la superfície, arriba un moment en què el nucli mor i, per tant, les cèl·lules moren.

La descamació és el procés pel qual les cèl·lules es desprenen i són reemplaçades per cèl·lules de les capes inferiors. Aquest procés dura aproximadament quatre o cinc setmanes.

El 10% de les cèl·lules de l'epidermis es troben a la capa basal. Aquestes produeixen un pigment anomenat melanina, que dona color a la pell i ens protegeix dels raigs UVA.

UEM (Unitat Epidèrmica Melànica): cada melanòcit transfereix els grànuls de melanina a un grup de 30 o 40 cèl·lules epitelials, anomenades queratinòcits. Amb això, s'aconsegueix formar un vel protector al voltant del nucli per protegir el material genètic de les radiacions solars.

Localitzades per sobre de la capa basal, hi ha les cèl·lules immunitàries presentadores d'antígens (substàncies estranyes que desencadenen la formació d'anticossos).

Les cèl·lules de Langerhans fixen els antígens que penetren per la pell i es desplacen cap als ganglis limfàtics, on els presenten als limfòcits.

Cèl·lules de Merkel

Són mecanoreceptors localitzats a la capa basal. Són cèl·lules epitelials especialitzades en contacte amb una terminació nerviosa i actuen com a receptors sensorials del tacte.

Membrana Basal

Situada entre la dermis i l'epidermis, la membrana basal té la funció de fixar l'epidermis mitjançant la proteïna laminina i el col·lagen. Una altra funció és la de filtre cel·lular, un mecanisme important en el creixement de les cèl·lules neoplàsiques (tumorals). Si les cèl·lules neoplàsiques no superen la membrana basal, el tractament és més senzill. En cas contrari, es pot produir un càncer més greu.

Dermis

És teixit connectiu:

• Dermis papil·lar: composta per fibres de col·lagen.
• Dermis reticular: composta per fibres de col·lagen, que li donen molta resistència.
• Cèl·lules immunitàries: macròfags, limfòcits i mastòcits.

La funció de la dermis és el suport mecànic, la unió i la protecció física.

Annexos Cutànis

Glàndules Sudorípares

Són glàndules exocrines que aboquen les secrecions a l'exterior. N'hi ha de dos tipus:

• Ecrines: desemboquen a la pell per un porus i secreten suor. La seva funció és la termoregulació.
• Apocrines: desemboquen al fol·licle pilós. Es desenvolupen a la pubertat i són més abundants a l'aixella, el pubis i la regió inguinal. Tenen una funció atàvica.

Glàndules Sebàcies

El conducte excretor aboca al fol·licle pilós i secreta sèu, una substància protectora i lubricant del cabell.

Fol·licle Pilós

És una invaginació de cèl·lules epidèrmiques amb un engruiximent que conté la matriu, responsable del seu creixement.

La pell també té una sèrie d'innervacions sensorials que s'aconsegueixen mitjançant cèl·lules especialitzades com:

• Corpuscles de Vater-Pacini: permeten notar la pressió i la vibració.
• Corpuscles de Meissner: permeten sentir el tacte.
• Corpuscles de Ruffini: permeten percebre el moviment.
• Corpuscles de Krause: permeten notar els estímuls tèrmics.

Funcions de la Pell

1. Termoregulació: vasodilatació i vasoconstricció (homeotèrmia).
2. Protecció: dels òrgans interns.
3. Barrera física: impedeix l'entrada de microorganismes.
4. Absorció: de substàncies com, per exemple, els medicaments tòpics (pomades).
5. Immunitària: per les cèl·lules de Langerhans, els limfòcits, etc.
6. Sensorial: té terminacions nervioses sensorials.
7. Excreció: mitjançant els porus sudorípars, elimina sals i minerals.
8. Protecció dels raigs solars: mitjançant la melanina.
9. Resistència mecànica: per mitjà de l'estrat corni.
10. Metabòlica: la pell, gràcies a les radiacions solars, transforma la vitamina D en un precursor de la vitamina D activa (calcitriol), que es complementa amb el ronyó.