Organització del Cos Humà: Cèl·lules, Teixits, Sistemes i Aparells

Tipus de Cèl·lules

Les cèl·lules es classifiquen segons el seu origen embriològic (d'on deriven) i segons les seves característiques morfològiques i funcionals. Els quatre tipus fonamentals són:

• Cèl·lules epitelials
• Cèl·lules conjuntives
• Cèl·lules musculars (miòcits o fibres musculars)
• Cèl·lules nervioses (neurones)

Els Teixits

Les cèl·lules amb una estructura i funció similar s'agrupen formant teixits. Un teixit està format per un conjunt de cèl·lules, semblants en estructura i funció, i la substància que les envolta (substància intercel·lular).

Tipus de Teixits

Hi ha quatre tipus bàsics de teixits: conjuntiu, epitelial, muscular i nerviós. Les cèl·lules epitelials constitueixen el teixit epitelial o de revestiment i, com el seu nom indica, recobreixen la superfície externa del nostre cos i la superfície interna dels òrgans buits.

Les cèl·lules d'un teixit, com per exemple les cèl·lules òssies, en unir-se amb la substància intercel·lular originen el teixit ossi, que és un tipus de teixit conjuntiu. Les cèl·lules nervioses, en estructurar-se, donen lloc al teixit nerviós.

El teixit muscular pot ser de diferents tipus:

• Teixit muscular llis
• Teixit muscular estriat: esquelètic i cardíac

Teixit Muscular Llis

La musculatura llisa es troba als òrgans interns (tub digestiu, vasos sanguinis). Les contraccions de la musculatura llisa són més aviat lentes i progressives i no depenen de la voluntat conscient de l'individu.

Teixit Muscular Estriat

Existeixen dues classes diferents de múscul estriat: el múscul estriat cardíac i el múscul estriat esquelètic

Sistemes i Aparells

Sistema nerviós. Sistema endocrí. Aparell respiratori. Aparell digestiu. Aparell excretor. Aparell circulatori. Aparell reproductor. Aparell locomotor.

El Sistema Nerviós

Es divideix en dos: sistema nerviós central (rep els estímuls i origina accions voluntàries conscients) i sistema nerviós perifèric, del qual forma part el sistema nerviós autònom, que és qui regula les activitats de la vida vegetativa (fora del control voluntari de l'individu).

El Sistema Endocrí

Segrega unes substàncies químiques: les hormones

Aparell Locomotor

A més de funcions estructurals de suport i protecció, té altres funcions com la locomoció o el moviment. Els òrgans que formen aquest aparell són els ossos amb les seves unions, les articulacions, i els músculs esquelètics, que li confereixen mobilitat.

La Sang

• Glòbuls vermells (eritròcits o hematies)

Hematòcrit: part de la sang formada per cèl·lules.

• Glòbuls blancs (leucòcits): Tenen com a principal funció la defensa de l'organisme enfront de les agressions d'agents infecciosos i/o tòxics. Es formen al moll de l'os i als ganglis limfàtics.
• Plaquetes: S'encarreguen de la coagulació de la sang quan, per exemple, es produeix una ferida.
• Plasma: És la part líquida de la sang (porció acel·lular), té un color groguenc i està format en part per aigua, on es troben dissoltes moltes substàncies.

Cor

És un òrgan muscular buit dividit en quatre cavitats: dos aurícules (superiors) i dos ventricles (inferiors). El cor està envoltat per tres capes: l'endocardi, el miocardi i el pericardi. L'endocardi és la capa interna i tapissa l'interior de les cavitats, a més de constituir les vàlvules. La capa mitjana o miocardi és muscular i està formada per cèl·lules musculars cardíaques. El pericardi és la capa externa i envolta el cor, així com l'arrel o inici dels grans vasos, a mode de sac fibrós.

L'Activitat Rítmica o Cicle Cardíac

El cicle cardíac és l'alternança cíclica de contracció i relaxació que permet al cor funcionar com una bomba. L'activitat rítmica del cor consisteix en una fase de contracció, la sístole, i una de relaxació, la diàstole.

Una sístole i una diàstole de les aurícules i dels ventricles constitueixen el cicle cardíac. La freqüència a la qual tenen lloc els cicles cardíacs és l'anomenada freqüència cardíaca.

Els Vasos i la Circulació

El sistema vascular és el conjunt de conductes pels quals circula la sang que bombeja el cor. Es divideix en circulació menor o pulmonar i circulació major o perifèrica, connectades entre si.

Regulació Nerviosa en Pulmons

Augmentar la freqüència respiratòria (taquipnea), disminuir-la (bradipnea) o aturar la respiració (apnea).

Diferència entre Nutrició i Alimentació

El metabolisme, encarregat de regular la nutrició, és el conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc a l'interior de la cèl·lula i que condueixen a la transformació dels diferents compostos. S'entén per alimentació voluntària introduir aliments al nostre organisme. La nutrició és el fet involuntari d'absorbir les substàncies nutritives a l'interior del cos humà.

El Catabolisme

Consisteix en la transformació de substàncies orgàniques complexes en molècules senzilles, generant energia en forma d'ATP. Aquest ATP s'utilitza per a la construcció de teixits (anabolisme) o bé com a despesa energètica per mantenir les funcions vitals i l'activitat física del cos humà.

Classificació dels Ossos

Els ossos segons la seva forma poden classificar-se en :
- Ossos llargs: la seva longitud és superior al seu gruix i a la seva amplada. La seva part central
sanomena diàfisi mentre que els seus extrems són les epífisi (epífisi proximal la que està més
aprop del centre del cos i epífisi distal la que es troba més allunyada). Exemples dossos llargs són:
el fèmur, lhúmer i la tíbia.
- Ossos plans: la seva amplada i la seva longitud són semblants i sempre superiors al seu gruix.
Aquest tipus dossos delimiten cavitats i protegeixen els òrgans que contenen. Un exemple dossos
plans són els ossos del crani.
- Ossos curts: les seves tres dimensions, longitud, amplada i gruix són similars. Exemples dossos
curts són els ossos de la mà i les vèrtebres de la columna vertebral.
Les superfícies dels ossos poden ser totalment llises o presentar irregularitats que segons les seves
característiques sanomenen apòfisi, espina, tuberositat, línia, cresta o eminència.
b) Components
Els tres components principals dels ossos són :
- El periosti: és una membrana rica en vasos sanguinis, vasos limfàtics i vies nervioses que recobreix la
superfície externa de los. La seva capa externa té una funció bàsicament protectora i la capa interna
és la que conté els vasos i les fibres nervioses. És a la capa interna a on hi ha unes cèl·lules òssies
(osteoblasts) que són les encarregades del creixement dels ossos i de la seva reparació cas de
trencament (fractures) doncs poden formar os nou. Així el periosti no només protegeix los sinó que
lalimenta, el fa créixer i el repara cas de lesions.
- El teixit ossi: Aquí es troben les cèl·lules òssies envoltades dun material calcificat (la matriu òssia)
que proporciona a los la seva duresa característica. La matriu òssia està formada per proteïnes com
el col·lagen i minerals com les sals de fosfat càlcic. El teixit ossi vist al microscopi presenta dos tipus
destructura:
- Os compacte: format per lamel·les òssies disposades concèntricament que envolten un canal
anomenat de Havers per on passen els vasos sanguinis que nodreixen los. Los compacte el trobem
a la diàfisi dels ossos llargs i a la part externa dels ossos plans i curts.
- Os esponjós: està organitzat en fines columnes de teixit anomenades trabècules disposades de
manera semblant als pilars de sosteniment duna construcció amb maons. Les trabècules permeten
a los resistir les diferents càrregues de pressió o tracció generades pel propi pes o pel moviment.
Aquesta estructura trabecular sha demostrat que sadapta als principis de lestàtica i la dinàmica. Los
esponjós el trobem a la part interna dels ossos curts i plans i a les epífisi dels ossos llargs.
- El moll de los: Es troba a les cavitats internes dels ossos i pot ser vermell o groc.
- Moll de los vermell: es troba a les cavitats delimitades per les trabècules òssies de los esponjós.
Mentre lindividu viu és lencarregat de fabricar les cèl·lules de la sang que a través dels vasos passen
a la corrent sanguínia. En el fetus, el nounat i el nen petit tots els ossos tenen moll de los vermell
doncs són èpoques de màxim creixement. Posteriorment, en ladult, només queda moll de los
vermell en alguns ossos del tronc i del crani.
- Moll de los groc: és la transformació del moll de los vermell durant el creixement del nostre cos.
Està format bàsicament per greix i no produeix cèl·lules sanguínies. El trobem a les diàfisi dels ossos
llargs.
c) Formació del teixit ossi
El teixit ossi es forma a través de dues vies:
- Ossificació directa: a partir del teixit conjuntiu formant-se los membranós o de revestiment com és
la clavícula, el crani o els ossos de la cara.
- Ossificació indirecta: a partir del cartílag, primer es forma un os cartilaginós que progressivament va
sent substituït per teixit ossi.
Els punts a on comença lossificació són els nuclis dossificació. Als ossos llargs entre la diàfisi i lepífisi
hi ha una capa de cartílag: el cartílag de creixement.

- Articulacions fixes (sinartrosi)
Articulacions mòbils (diartrosi)
Els components duna diartrosi són:
- Les superfícies articulars
- La membrana sinovial i el líquid sinovial
- Els lligaments
- La càpsula articular

b) Moviments articulars

Les diartrosi són articulacions que poden fer tres tipus de moviment: el lliscament, la rotació i el
moviment angular. Cada vegada que les superfícies articulars llisquen luna sobre laltra, sense perdre
el seu paral·lelisme, tenim un moviment de lliscament.El moviment de rotació es dóna quan un segment
ossi gira sobre el seu eix vertical mantenint-se en contacte amb la superfície articular de laltre segment
ossi amb el qual sarticula. Els moviments de rotació poden ser en dos sentits:
- Rotació interna: quan el sentit de gir del segment ossi és en direcció cap al centre del cos.
- Rotació externa: quan el sentit de gir del segment ossi és cap a lexterior del centre del cos.
El moviment angular pren com a referència els diferents plans del cos humà.
En el pla frontal poden donar-se els moviments de [CMR fig. 70 pàg. 85]:
- Abducció: cada vegada que un ós sallunya de leix vertical del cos.
- Adducció: cada vegada que un ós sapropa a leix vertical del cos.
En el pla sagital es produeixen dos tipus de moviment:
- Flexió: los que es mou forma un angle amb los amb el que sarticula.
- Extensió: los que es mou es situa sobre el mateix pla de los amb el qual sarticula.
A més a més dels tres moviments anomenats també és possible el moviment de circumdicció que no és
més que la combinació de diversos moviments angulars.