Estructura i Funció de l'Ull Humà: Anatomia i Fisiologia

Còrnia

No té vasos sanguinis. És transparent i forma la capa anterior del glòbul ocular. Està formada preferentment per epiteli escamós. Per davant, té una capa protectora relacionada amb el lacrimal i, per darrere, l'humor aquós.
És la primera lent del sistema òptic. Transmet la llum i realitza la refracció (desviació de la llum en canviar de medi). És una barrera física contra microorganismes i substàncies nocives. Té una gran capacitat regenerativa. Forma la unió escleròtica i còrnia: angle esclerocornial, relacionat amb el drenatge de l'humor aquós.

Iris

Estructura muscular entre la còrnia i el cristal·lí amb un orifici central, la pupil·la. Conté melanina, que dona color als ulls. Més melanina significa ulls marrons o foscos; menys melanina, ulls verds o blavosos.
L'iris té dos tipus de fibres:

• Circulars: la contracció produeix miosi (constricció de la pupil·la).
• Radials: la contracció produeix midriasi (dilatació de la pupil·la).

El reflex fotomotor és un exemple de contracció: la pupil·la es contreu davant d'un estímul lluminós. L'iris regula l'entrada de llum a l'ull, actuant com un diafragma.

Cristal·lí

Lent biconvexa darrere de l'iris, formada per capes de proteïnes cristal·lines. És avascular. Està envoltat per una càpsula transparent unida al múscul ciliar mitjançant les zònules de Zinn.
Té un índex de refracció elevat, enfocant la imatge a la retina. La seva funció és l'acomodació.

Acomodació

Procés involuntari. El nervi òptic transmet la informació a l'encèfal, que respon a través del nervi motor ocular comú (III parell), innervant el múscul ciliar. Quan un objecte s'apropa, el múscul ciliar s'estira, reduint la mida de la pupil·la.

Cambres de l'Ull

• Cambra de l'humor vitri
• Cambra de l'humor aquós: dividida en dues parts: anterior (entre còrnia i cristal·lí) i posterior (entre les zònules). Manté la pressió intraocular. Es produeix al cos ciliar, passa a la cambra posterior i, a través de la pupil·la, a la cambra anterior. Es reabsorbeix a l'angle iridocornial mitjançant el conducte de Schlemm, que drena a les venes.

Retina

Capa interna amb fotoreceptors. La retina anterior és cega; la retina posterior és fotosensible i vascularitzada. Inclou:

• Papil·la òptica: punt cec on entren el nervi òptic, l'artèria central i la vena.
• Màcula lutea: àrea de màxima visió (fòvea central).

Histològicament, la retina té una capa pigmentada sota la coroide. La capa neural té tres tipus de neurones:

• Fotoreceptores: cons (visió diürna i colors) i bastons (visió nocturna).
• Bipolars
• Ganglionars

Fisiologia de la Visió

• Formació d'imatge a la retina: la refracció desvia la llum. L'acomodació es realitza mitjançant l'iris (constricció de la pupil·la) i el cristal·lí (canvi de curvatura).
• Transducció de l'estímul: les ones lluminoses estimulen els cons (visió cromàtica) i els bastons (visió nocturna), que contenen fotopigments (rodopsina i iodopsina). L'estímul lluminós genera un impuls nerviós transmès a les cèl·lules bipolars i ganglionars, formant el nervi òptic.

Via Òptica

El nervi òptic condueix la informació al quiasma òptic (entrecreuament de fibres), al tàlem i a l'escorça cerebral (àrea occipital), on es processa la visió i s'interacciona amb la memòria, la lectura i l'escriptura.