Obres principals de Nietzsche: Anàlisi i crítica

Obres principals de Nietzsche

El naixement de la tragèdia (1872)

En aquesta obra primerenca, Nietzsche argumenta que el teatre grec arcaic, amb figures com Èsquil i Sòfocles, és el fonament de la polis grega. A través de l'art, s'aconsegueix la màxima comunió amb el poble. El llibre serveix per demostrar que és possible una cultura sense categories racionals, on la riquesa resideix en l'art i no en la raó (en contraposició a l'optimisme racionalista de Sòcrates). Aquesta visió va ser interpretada com un atac a la cultura alemanya.

Humà, massa humà (1878), Aurora (1881) i La gaia ciència (1882)

A Humà, massa humà, Nietzsche trenca amb els seus ídols, Wagner i Schopenhauer, i inicia un camí solitari. Aurora i La gaia ciència, obres aforístiques i ambigües, presenten la filosofia com una "ciència" alegre, lliure i vital.

Així parlà Zaratustra (1883)

Aquest gran poema moral, escrit en forma de paràboles, és considerat per alguns com una paròdia de la Bíblia, amb referències als evangelis ("En veritat us dic", "Germans meus", "El sermó de la muntanya", etc.). Zaratustra baixa de la muntanya per destruir la moral dualista del bé i del mal, convertint-se en el profeta de la immoralitat. Com Jesucrist, és titllat de boig i proscrit.

La genealogia de la moral (1887)

En aquesta obra sistemàtica, Nietzsche presenta els sacerdots jueus i cristians com a responsables de l'origen del ressentiment i de la mala consciència. La seva crítica a la religió, la cultura i el pensament és contundent.

Més enllà del bé i del mal

Aquesta obra és una anàlisi corrosiva de les certeses dels filòsofs dogmàtics, que, guiats per prejudicis morals, religiosos i metafísics, creen un món que consideren vertader, situat més enllà del món real. Nietzsche anomena veritat allò que simplement és fe, i proclama la necessitat de la transmutació de valors guiada per la voluntat de poder.

L'Anticrist

Obra visceral que aporta poques idees noves. El cristianisme és vist com la màxima perversió humana, ja que nega la vida i divinitza el nihilisme negatiu. Nietzsche no acusa Crist, sinó Sant Pau, per introduir els conceptes de pecat, organitzar l'Església i crear els dogmes.

El crepuscle dels ídols o La raó de la filosofia

Ara, Sòcrates i Plató són considerats els culpables de la decadència dels instints grecs i de la creació de l'engany metafísic: l'ésser, la veritat, les categories. Nietzsche es reafirma en l'esdevenir com l'única realitat.

La voluntat de poder (1901)

Nietzsche dissenya una gran obra que creu que superarà Així parlà Zaratustra. Tanmateix, cau malalt i només en deixa el títol, La voluntat de poder, la maqueta de la portada i alguns apunts. Posteriorment, la seva germana manipularà aquests textos per intentar apropar el pensament nietzscheà al nazisme.