Anàlisi del Jurament dels Horacis de David: context, forma i significat

Fitxes Tècniques d'Obres d'Art

Tres de Maig de 1808

• Autor: Francisco de Goya
• Data d’execució: 1814
• Tipus d’obra: Oli sobre tela
• Estil artístic: Estil personal de Goya
• Identificació del tema: Històric
• Ubicació: Museu Nacional del Prado (Madrid)

La Llibertat Guiant el Poble

• Autor: Eugène Delacroix
• Data d’execució: 1830
• Tipus d’obra: Pintura
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil artístic: Romanticisme
• Identificació del tema: Al·legòric-històric
• Ubicació: Musée du Louvre (París)

Eros i Psique

• Autor: Antonio Canova
• Data d’execució: 1787-1793
• Tipus d’obra: Escultura exempta / Grup
• Materials: Marbre blanc
• Tècnica: Talla, sense policromia, polimentada
• Estil artístic: Neoclassicisme
• Identificació del tema: Mitològic
• Ubicació: Musée du Louvre (París)

Jurament dels Horacis

• Autor: Jacques-Louis David
• Data d’execució: 1784
• Tipus d’obra: Pintura
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil artístic: Neoclàssic
• Identificació del tema: Literari
• Ubicació: Museu del Louvre (París)

Anàlisi de l'Obra: Jurament dels Horacis (David)

Context Històric

El context històric és de gran transcendència: el naixement del Món Contemporani. És un context en què les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina.

Un nou grup social agafarà les regnes de la societat: la burgesia, la qual, per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la Revolució Industrial, posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Règim. Això donarà pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: l’Estat liberal, i a una nova organització social on les persones deixaran de ser súbdits per passar a ser ciutadans amb drets i deures.

Anàlisi Formal

Descripció

Assistim a un acte de jurament on tres germans juren amb l’espasa fidelitat al seu poble, davant del seu pare i les dones, al fons, plorant. L’escenari és sobri, sense decoració i poc profund: una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà, elements arquitectònics romans.

Composició

Aquest quadre mostra una gran claredat expositiva: David organitza amb gran equilibri tota la composició, mostrant una perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades del fons. Així, cadascun dels tres arcs serveix de marc per als personatges, amb dos grups als arcs laterals i un personatge principal més destacat al central.

Les formes geomètriques utilitzades són:

• Rectangle: per al grup dels germans i el pare.
• Triangles: per a les cames.
• Composició piramidal: per a les dues joves de la dreta.

Les línies compositives rectes i fermes són utilitzades per als homes, i les corbes representen les dones.

Perspectiva i Profunditat

S'aplica la perspectiva lineal, consistent en aquella en què les línies reals i les projectades pels objectes representats conflueixen en un únic punt fix, anomenat punt de fuga, que es troba sobre la línia de l’horitzó o a l’alçada dels ulls de l’espectador. L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament.

Moviment i Expressió

El ritme és equilibrat. Hi ha un repòs momentani però ple de força i resolució per part dels germans i del pare. Es pot observar una gran tensió i l’energia de les figures masculines, que contrasta amb el desconsol més passiu del grup de les figures femenines.

Color

Hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles (símbols de passió i sang). Les tonalitats fosques són utilitzades per al fons, i les clares, per a les figures. Cal fer esment especial del vermell, que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre i permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena.

Llum

Llum freda i estudiada que pretén mostrar racionalitat. No es veu d’on prové el focus de llum.

Dibuix

El dibuix subordina el color.

Significat i Funció

Significat (Tema)

L'obra evoca el moment en què els tres germans trigèmins Horacis (fills de Roma) juren davant el seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d’Alba Longa, els germans trigèmins Curiacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central.

A la dreta, apareixen tres dones que ploren els esdeveniments:

• Camila Horaci (de blanc): Germana dels Horacis i promesa amb un Curiaci. Plora la pèrdua del seu enamorat i dels seus germans que marxen en combat.
• Sabina Curiaci (vestida de marró): Germana Curiaci casada amb un Horaci. Plora pel seu espòs i el seu germà.
• La mare dels Horacis (al fons, vestida de negre): Cuida els dos fills de l’anterior. La nena petita oculta el seu rostre, mentre que el fill refusa que li tapin els ulls.

Malgrat els vincles entre les dues famílies, el pare Horaci exhorta els seus fills a lluitar contra els Curiacis, i ells obeeixen, malgrat els laments de les dones.

Anàlisi dels Personatges

• Pare Horaci: És el personatge central i el que realitza l’acció principal, fent el jurament dels seus fills mentre sosté les tres espases. Els obliga al compliment del deure amb la pàtria. No mostra cap emoció.
• Germans Horacis: Expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma. El germà col·locat al primer pla atrau la mirada de l’espectador; el seu braç ferm representa el compromís amb la pàtria.

En la societat patriarcal, els homes d’acer són símbols de les més altes virtuts de la República. Les dones, de cor tendre, es queden a casa plorant i esperant.

Funció i Comitent

La funció és propagandística: va voler reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes de l’autosacrifici estoic, l’honor i la lleialtat, personificades en l’actitud dels Horacis.

El comitent va ser el rei Lluís XVI, que va encarregar l’obra a David amb la intenció que fos una al·legoria sobre la lleialtat a l’Estat i, per tant, al monarca.

Estil Artístic i Autor

Característiques de l'Art Neoclàssic

Jacques-Louis David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va fer el seu aprenentatge amb Boucher, i l’any 1776 va viatjar a Itàlia, on va poder admirar l’antiguitat clàssica, fet que va marcar l’estil de la seva obra.

Influències

L'obra mostra influència de:

• Rafael
• Poussin (especialment El Rapte de les Sabines)
• Caravaggio

La seva pintura va ser un punt de referència obligat per a molts altres pintors neoclàssics.

Altres Obres de David

• El Jurament del Jeu de Paume
• Retrat de Napoleó
• La Mort de Marat