Escultura Exempta de Vell i Nena

Escultura exempta que presenta dues figures sedents, completament nues d’un vell i una nena. Asseguts en un banc, el vell en posició frontal, les mans entrecreuades i amb la mirada absent, lleugerament perduda. La nena té el cap reclinat al pit del vell, amb els ulls tancats, amb un aire somiador. Destacar la joventut del cos de la nena que contrasta amb el cos arrugat del vell. Aquest té les cames separades i ben plantades a terra, en canvi, la nena les té encongides. Naturalisme en el tractament de les formes i la minuciositat amb la que són treballades. Una minuciositat especialment visible en la figura de l'ancià que presenta un alt grau de realisme: especialment en la textura de la pell, la morbidesa (flàccides) i els plecs de la carn. També cal destacar el naturalisme amb que l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre del vell, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també en la tensió muscular del coll diferent en el cas de la nena, on per tal de remarcar la tendresa del personatge s'utilitzen formes arrodonides i un tractament del rostre amb la tècnica sfumato o non finito.

Composició

Diferent composició tancada. El grup sembla tancar-se sobre si mateix: El vell no abraça la nena, però les seves amples espatlles semblen rodejar-la. En la composició s’alternen les línies rectes de la figura gairebé simètrica de l’ancià, (excepte una lleu inclinació del cap) que contrasta amb les línies corbes que domina la composició de la nena. Aquest tractament amb línies corbes del cos de la nena permet a l’escultor representar l’actitud de moviment d’aquesta cap personatg central que és manté estàtic amb el dos peus sòlidament fitxats al terra. Aquesta sensació d’acostament de la nena cap l'ancià es veu reforçada per la diagonal que forma el seu cos i les cames. Superfícies sense policromar podem diferenciar dos tipus de textures: El de les figures, que presenten un acabat molt polit, i el qual contrasta fortament amb la textura rugosa del banc. La llum, tot i que les dues figures presenten un acabat molt polit, incideix de manera diferent en cada una d’elles degut al diferent tractament amb el que han estat realitzades, la qual cosa és especialment visible en els rostres: Les arrugues presents en el rostre de l’ancià fan que la llum reforci la duresa d’aquest. En canvi, la utilització de la tècnica de l’sfumatto o ̈non finito ̈ en el rostre de la nena, fa que la llum llisqui amb suavitat realçant les seves formes arrodonides i remarcant la tendresa del personatge. La posició de braços i cames creen efectes de llum i ombra (clarobscurs). La posició d’alguns dels elements representats (cames, braços...) provoquen que la llum incideixi de manera diferent en cada una d’elles. Jocs lumínics que contribueixen a donar de manera evident una major expressivitat, dinamisme i vitalitat a l'escultura.

Ritme

Estatisme marcat pel fet de que les figures estan en repòs i en posició sedent especialment la figura de l’ancià que presenta els dos peus sòlidament arrelats a l terra. La sensació general d’estatisme, sols es veu trencat pel gest d’acostament que fa la nena cap l’ancià. Un gest que es veu intensificat per l'ús de línies corbes en la seva realització; i molt especialment per les diagonals que formen el seu cos i les cames. Respecte a la figura central del vell.

Tema

Voluntat d’eternitat. L’obra té una emotivitat que va més enllà del moment anecdòtic i es converteix en universal. Aquesta escultura transcendeix la representació d’un moment anecdòtic de tendresa commovedora i es converteix en una representació idealitzada de la vulnerabilitat i del sofriment de l’ésser humà. Tema anecdòtic i costumista, presenta un vell i una nena arraulits de fred i de misèria. Verisme de la sensació de fred que pateixen els protagonistes, es veu accentuat per la blancor extrema del marbre, que sembla un bloc de gel. Supera la simple consideració d’escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa., d’invitar l’espectador a reflexionar sobre el pas del temps, les dificultats i la cruesa de la vida. Una representació idealitzada del sofriment humà.

Funció

Funció decorativa, segurament aquesta escultura estava destinada a decorar una casa de l'alta burgesia.

Encàrrec

Realitzada per iniciativa del propi artista, el qual la va presentar a 'Exposició Nacional de Madrid de 1892.

Models i Influències

Influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en diferents aspectes com per exemple en el tractament del marbre, on podem observar com marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud, o en la utilització de la tècnica del “non finito” en el rostre de la nena. Els diferents tractaments que presenta “els primers freds” (realisme, simbolisme, modernisme) va significar per l'escultura del nostre país la transició de l’academicisme a la modernitat escultòrica.