Nutrients, digestió i dieta equilibrada: guia essencial

1. Els nutrients

Els nutrients són compostos químics que es contenen en els aliments i que les cèl·lules necessiten per viure. Tenen funcions energètica, plàstica (reparadora) i reguladora. Hi ha diferents tipus de nutrients.

Els glúcids, com la glucosa o el midó, són la font d’energia principal.

Els lípids poden tenir funció energètica, són els més abundants, i també funció plàstica (en les membranes cel·lulars) i funció reguladora (algunes vitamines i hormones).

Les proteïnes tenen funció plàstica (formen les estructures cel·lulars) i reguladora.

L’aigua és la substància més abundant de l’organisme i serveix per refrigerar i transportar substàncies.

Els minerals tenen funció plàstica (el calci dels ossos) i reguladora (el ferro de la sang).

Les vitamines són substàncies amb funció reguladora que l’organisme no pot fabricar.

L’energia corporal s’obté, fonamentalment, dels glúcids i els lípids per mitjà de la respiració cel·lular.

2 i 3. El consum dels aliments

Els aliments es classifiquen en set grups en funció dels nutrients que hi predominen:

• Productes lactis (glúcids, greixos i proteïnes).
• Carns, peixos i ous (proteïnes).
• Llegums, tubercles i fruita seca (proteïnes).
• Verdures i hortalisses (fibra i vitamines).
• Fruites (fibra i vitamines).
• Pa, pasta, cereals i sucre (glúcids).
• Greixos (lípids).

Una dieta equilibrada permet mantenir un bon estat de salut i cal que segueixi algunes regles determinades:

• Ha de proporcionar en quantitat suficient les calories i els nutrients que l’organisme no pot fabricar.
• Entre el 50% i el 55% de les calories han de procedir dels glúcids i entre el 30% i el 35% dels greixos.
• La proteïna i el greix d’origen vegetal han de predominar sobre els d’origen animal.
• Ha d’incloure una quantitat suficient de fibra vegetal.
• L’aigua i les sals minerals han de compensar les pèrdues.

Una alimentació incorrecta pot produir alteracions tant de tipus digestiu com del funcionament general de l’organisme.

4. Malalties d’origen alimentari

L’arteriosclerosi és un engruiximent de la paret interna de les artèries. Es produeix per un dipòsit de greixos animals i de colesterol a la paret arterial, afavorit pel sedentarisme i el tabaquisme. La prevenció consisteix a fer exercici físic i dur una alimentació equilibrada.

L’obesitat és l’augment excessiu de la quantitat de greix corporal. Pot afavorir l’aparició d’altres malalties com ara la hipertensió arterial i l’arteriosclerosi.

L’anorèxia nerviosa és una malaltia caracteritzada per la cerca obsessiva de la primesa. Els malalts tenen una imatge molt distorsionada de si mateixos. Els seus símptomes són el rebuig dels aliments i la pràctica exagerada d’exercici físic.

La bulìmia es caracteritza per una ingesta desmesurada de menjar. El malalt evita l’augment de pes provocant-se vòmits i ingerint productes per aprimar-se.

5. L’aparell digestiu

La digestió desfà els aliments en molècules petites que poden entrar a les cèl·lules per ser utilitzades.

L’aparell digestiu està format per un conducte que s’estén des de la boca fins a l’anus, i per glàndules que hi secreten sucs.

El tub digestiu té:

• Una capa interna o mucosa, que secreta sucs digestius i moc protector.
• Una capa muscular, que permet la contracció del tub i el moviment del seu contingut. L’aliment viatja al llarg del tub digestiu gràcies a aquestes contraccions rítmiques anomenades moviments peristàltics.
• Nervis intercalats entre les capes anteriors que controlen el funcionament del tub.

Al tub digestiu s’hi distingeixen diferents zones: la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros i, al final del conducte, l’anus.

L’intestí prim presenta vellositats en forma de dit que augmenten la seva superfície i afavoreixen la secreció dels sucs digestius i l’absorció de nutrients.

6. La digestió

La dentició definitiva humana té 32 dents: 8 incisives, 4 canines, 8 premolars i 12 molars.

La digestió mecànica només trosseja o esmicola els aliments. La digestió química, produïda pels enzims, transforma els nutrients en molècules més simples.

El bol alimentari format a la boca passa a través de la faringe i de l’esòfag i arriba a l’estómac, on es mescla amb els sucs gàstrics i forma el quim.

A l’intestí prim, els enzims del pàncrees i la mucosa intestinal transformen el quim en quil.

A l’intestí gros s’hi produeix l’absorció de l’aigua i dels minerals. Les restes no digerides i els bacteris s’expulsen per l’anus.

Les molècules simples resultants de la digestió són absorbides a la mucosa de l’intestí prim, gràcies a les microvellositats del teixit epitelial que el recobreix, que augmenten molt la superfície d’absorció.