L'Aparell Urinari: Ronyons, Urèters, Bufeta i Uretra - Funció i Malalties

L'Aparell Urinari

Components de l'Aparell Urinari

• Els ronyons: Són dos òrgans amb forma de fesol, d'uns 12 cm de longitud, que filtren la sang i separen la urea i l'excés de sals, originant l'orina.
• Els urèters: Són dos conductes d'uns 25 cm de longitud.
• La bufeta de l'orina: És una bossa dilatable amb una capacitat d'entre 350 i 1500 cm3.
• La uretra: És un conducte d'uns 6 cm de longitud en les dones i 15 cm en els homes.

Formació de l'orina

• Filtració: A causa de la pressió dintre dels capil·lars sanguinis del glomèrul, surt d'ells l'aigua i les substàncies dissoltes de baix pes molecular, com és l'ió sodi (Na+), procedent de la dissolució de la sal, la urea, la glucosa i els aminoàcids, però no els glòbuls vermells ni les molècules grans com les proteïnes.
• Reabsorció de soluts: En el túbul contornejat proximal, a causa d'unes proteïnes especials de la membrana de les seves cèl·lules, s'extreuen del seu interior els ions sodi (Na+), la glucosa i els aminoàcids, que tornen a la sang, romanent la urea.
• Reabsorció d'aigua: En el túbul recte descendent de la nansa de Henle, al ser permeable a l'aigua i a l'ió sodi i travessar una zona d'alta salinitat, es produeix la sortida d'aigua, per un procés cridat osmosi, però també l'entrada d'ió sodi.
• Segona extracció d'ions sodi i segona reabsorció d'aigua: La segona extracció d'ions sodi de l'orina en formació es realitza a la resta del recorregut (túbul recte ascendent de la nansa d'Henle, túbul contornejat distal i túbul col·lector), gràcies a unes proteïnes especials de la membrana de les seves cèl·lules. El túbul recte ascendent de la nansa d'Henle és impermeable a l'aigua, però els dos següents i últims trams sí són permeables a l'aigua. En ells es produeix per osmosi la segona reabsorció d'aigua, amb la qual cosa l'orina en formació es concentra molt. El resultat és que l'orina final és un líquid molt ric en urea i àcid úric, que són dues substàncies molt tòxiques pel nostre organisme.

Malalties de l'Aparell Urinari

• Insuficiència renal: Disminució de la capacitat del ronyó per a separar la urea de la sang. El malalt precisa sessions periòdiques d'hemodiàlisi en un ronyó artificial.
• Còlic nefrític: Espasmes molt dolorosos de l'urèter al fregar sobre les seves parets els precipitats sòlids (pedres o càlculs renals) que anormalment es poden formar en el si de l'orina.
• Uretritis: Inflamació de les parets de la uretra originada per una infecció bacteriana o per determinades substàncies químiques. Pot ocasionar estrenyiment de la uretra.
• Cistitis: Inflamació de les parets de la bufeta urinària originada per una infecció bacteriana. Acostuma a anar acompanyada d'incontinència urinària.
• Prostatitis: Inflamació de la pròstata (glàndula exclusiva de l'aparell reproductor masculí que secreta un dels components del semen) que constreny la uretra i dificulta la micció.