Malalties: Tipus, Causes, Tractaments i Prevenció
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,49 KB
Colera, malària, sida, tuberculosi, tumors benignes, càncer, anèmia, malalties autoimmunes, diabetis, obesitat, depressió, esquizofrènia, drogues, meningitis, alzheimer, parkinson, asma, malaltia de Crohn, cirrosi, dermatitis, osteoporosis, càlculs renals, síndrome de Down, traumatismes, medicina genètica, antibiòtics, vacunes, congelació, tabac, alcohol.
Antibiòtics
Els antibiòtics són medicaments que destrueixen els bacteris que causen infeccions que danyen les cèl·lules dels organismes. No s’han d’administrar en les malalties infeccioses. La resistència als antibiòtics és conseqüència d’un ús excessiu dels antibiòtics. El tractament ha d’assegurar la destrucció dels bacteris.
SIDA
La SIDA és una malaltia infecciosa produïda per un virus anomenat VIH. És un retrovirus molt diminut i tenen ARN com a material genètic. Es pot transmetre per mitjà del contacte sexual, compartir xeringues, de mares a fills. Caracteritzada perquè ataca les cèl·lules encarregades de la defensa de l’organisme.
Seropositiu: Si ets 0+ vol dir que tens la SIDA.
Tractament: Hi ha fàrmacs que són capaços de convertir la malaltia en una crònica (no afecta, com la diabetis). Encara no hi ha una vacuna possible.
Malalties no infeccioses
Són provocades per alteracions de teixits i òrgans del cos que provoquen un mal funcionament. Ex: el càncer afecta òrgans diferents i persones de totes les edats. Hi ha vegades que afecten el sistema nerviós, com les demències, també les malalties autoimmunitàries que produeixen anticossos sobre les seves mateixes cèl·lules.
Càncer
El càncer és un conjunt de malalties que tenen en comú la proliferació anormal de cèl·lules (divisió incontrolada de cèl·lules sanes). Si el tumor no arriba als vasos sanguinis és benigne, si arriba a la sang, és maligne perquè pot envair altres òrgans. Els carcinògens són factors que transformen una cèl·lula normal en cancerígena.
Factors de risc per tenir càncer: El consum de drogues i la dieta, i algun virus que pot ser un agent mutagen.
Malalties psíquiques
Són malalties del sistema nerviós que són degudes al mal funcionament de les neurones o a causes molt variades (augment de pressió, cops). Ex: depressió à profunda tristesa i incapacitat de dur una vida normal. Esquizofrènia: trastorns greus de personalitat i tendència a desconnectar del món exterior. Demència: Pèrdua progressiva de les funcions intel·lectuals, senil (afecta persones de +80) i presenil o Alzheimer.
Malalties neurodegeneratives
Són malalties ocasionades per la degeneració de cèl·lules nervioses de diferents parts del cervell. Afecta persones adultes normalment perquè tenen un deteriorament cel·lular més gran, augmenta amb l’edat. Ex: Alzheimer à malaltia degenerativa progressiva i incurable que afecta el cervell. Parkinson à afecta persones d’avançada edat, deteriora les neurones que controlen el moviment involuntari de la musculatura, una característica és el tremolor de mans i peus.
Malalties del sistema immunitari
Al·lèrgies: alteracions provocades per la hipersensibilitat d’un organisme davant les substàncies del medi. Malalties autoimmunitàries à produeixen un error en el sistema immunitari i detecta les seves cèl·lules com a estranyes, i produeix anticossos per destruir-les (esclerosi múltiple).
El sistema immunitari
És el responsable de dur a terme la defensa del nostre organisme davant dels antígens. Els anticossos són proteïnes que es produeixen per contrarestar un antigen. Per la qual cosa la immunitat és la capacitat de l’organisme per defensar-se. Aquesta defensa es divideix en:
- Immunitat inespecífica: barreres d’entrada (pell), inflamació, cèl·lules asesines (destrueixen cèl·lules canceroses).
- Immunitat específica: actuar de manera específica davant de cada agent patogen, capaç de penetrar.
Vacunes i immunitat
La vacunació consisteix a introduir en un organisme virus morts o inactivats davant dels quals l’organisme produeix defenses (limfòcits) de memòria. Tipus d’immunitat:
- Activa: l’organisme produeix anticossos contra un antigen automàticament.
- Passiva: si l’organisme no pot fer-ho, és necessari aportar-los.