La cèl·lula: estructura, funcions i tipus

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,45 KB

La cèl·lula

Tots els éssers vius estan constituïts per cèl·lules. Les cèl·lules són les unitats bàsiques d'estructura i organització dels éssers vius. Hi ha cèl·lules arrodonides com els eritròcits, cèl·lules prismàtiques com les epitelials, cèl·lules allargades com les musculars i cèl·lules estrellades com les neurones.

El microscopi

Per poder estudiar la major part de les cèl·lules hem de fer servir el microscopi.

El microscopi òptic consta d'una part mecànica i una part òptica:

- PART MECÀNICA

PLATINA: Peça on es col·loca la mostra.

REVÒLVER: Peça giratòria que sosté els objectius.

CARGOL MICROMÈTRIC: Dispositiu per apropar o allunyar la preparació.

CARGOL MACROMÈTRIC: Dispositiu per enfocar la preparació.

DIAFRAGMA: Dispositiu que regula el pas de la llum.

- PART ÒPTICA

OBJECTIU: Lent que augmenta la imatge de la mostra.

OCULAR: Lent que augmenta la imatge que prové de l'objectiu.

CONDENSADOR: Combinació de lents que concentra els rajos de la llum sobre la mostra.

Els microscopis han permès avenços importants, entre aquests avenços destaca la formulació de la teoria cel·lular enunciada el 1839 per Matthias J. Schleiden, Theodor Schwann i Rudolf Virchow. Segons aquesta teoria:

  • Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
  • Les cèl·lules són les unitats bàsiques estructurals.
  • Tota cèl·lula procedeix per divisió cel·lular d'una altra cèl·lula preexistent. D'aquesta forma es refutava la teoria de la generació espontània.

Estructura de la cèl·lula

Les cèl·lules eucariotes poden ser vegetals o animals, totes dues tenen en comú que es distingeixen la membrana plasmàtica, el citoplasma i el nucli:

  • MEMBRANA PLASMÀTICA: Formada per lípids i proteïnes, delimita la cèl·lula i conté porus.
  • CITOPLASMA: És l'espai comprès entre la membrana plasmàtica i el nucli, conté els orgànuls.
  • NUCLI: És la zona de la cèl·lula delimitada per unes membranes i conté l'ADN (àcid desoxiribonucleic).

El nuclèol és una partícula esfèrica que es troba al nucli i conté l'ARN (àcid ribonucleic).

Funcions de la cèl·lula

Les cèl·lules duen a terme un conjunt de processos necessaris per al desenvolupament de la vida. Aquests processos s'anomenen funcions vitals i són la nutrició, la relació i la reproducció.

Funció de nutrició

Consisteix en la incorporació de substàncies, les quals es transformen i s'obté l'energia dels nutrients per créixer. Les substàncies que incorporen els animals són substàncies orgàniques, aquest tipus de nutrició s'anomena nutrició heteròtrofa. La respiració cel·lular es dona gràcies a l'oxigen i té lloc en els mitocondris. S'obté una substància anomenada ATP, diòxid de carboni i aigua.

Funció de relació

Consisteix a captar informació del medi i elaborar la resposta per poder sobreviure.

  • ESPERMATOZOIDES: Les cèl·lules reproductores masculines s'impulsen gràcies a un flagel. Els flagels duen a terme un moviment suau i ondulant que impulsa els espermatozoides i els permet desplaçar-se.
  • CILIS: Les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries contenen cilis. Els cilis són prolongacions de la cèl·lula en forma de filaments curts i són abundants, tenen un moviment similar al d'un fuet, d'aquesta manera permet que es creï un corrent de mucositat que expulsa partícules cap a la part superior de les vies.
  • LEUCÒCITS: Són cèl·lules de la sang que s'encarreguen de defensar el nostre organisme dels virus. Per això els leucòcits emeten llargs pseudopodis que són deformacions de la membrana plasmàtica relacionades amb el moviment del citoesquelet.

Funció de reproducció

Permet obtenir noves cèl·lules a partir d'una cèl·lula inicial. La reproducció té lloc per un procés de divisió cel·lular en què a partir d'una cèl·lula mare s'obtenen dues filles amb les mateixes característiques. El període de temps entre el final i l'inici d'una divisió cel·lular s'anomena interfase cel·lular, durant el procés la cèl·lula duu a terme les funcions de nutrició i de relació.

Organismes pluricel·lulars

En els éssers pluricel·lulars la majoria de les cèl·lules no estan en contacte amb el medi extern, per a dur a terme totes les funcions es necessiten moltes cèl·lules que treballin de manera coordinada. Les cèl·lules de característiques similars s'agrupen i formen teixits, aquests teixits s'organitzen en estructures més complexes i formen òrgans que s'agrupen en aparells o sistemes.

  • APARELL: És la unió d'òrgans diferents.
  • TIPUS D'APARELLS: Digestiu, locomotor, reproductor, respiratori i excretor.
  • SISTEMA: Unió d'òrgans similars.
  • TIPUS DE SISTEMES: Nerviós i endocrí.
  • TEIXIT EPITELIAL: Té funció protectora en la paret interna de vasos sanguinis, cor, pulmons... Té funció secretora en les glàndules com el pàncrees i la tiroide.
  • TEIXIT CONNECTIU: És un grup de teixits amb diverses funcions: ossi, adipós, cartilaginós i conjuntiu.
    • TEIXIT CONJUNTIU: Uneix òrgans i teixits.
    • TEIXIT ADIPÓS: Es troba sota la pell i constitueix una reserva de lípids.
    • TEIXIT CARTILAGINÓS: Recobreix les articulacions per evitar el desgast.
    • TEIXIT OSSI: Està format pels ossos.
  • TEIXIT MUSCULAR: Té la funció de permetre el moviment.
  • TEIXIT NERVIÓS: Té la funció de generar i transmetre impulsos nerviosos. Està format per dos tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules glials.

L'ésser humà i les funcions vitals

En l'ésser humà les cèl·lules s'organitzen en teixits, òrgans, aparells i sistemes que treballen de manera coordinada per a dur a terme les tres funcions vitals.

  • Funció de nutrició: L'ésser humà pren aliments i oxigen de l'exterior, els transforma i n'obté l'energia. Els sistemes que intervenen són el digestiu, el respiratori, el circulatori i l'excretor.
  • Funció de relació: Percebem informació de l'exterior i de l'interior del cos, analitzem la informació i emetem la resposta necessària. Intervenen els òrgans dels sentits i receptors interns, el sistema nerviós i endocrí i l'aparell locomotor.
  • Funció de reproducció: Fa possible el naixement de nous individus que s'assemblen als seus progenitors. El sistema que s'encarrega de dur a terme aquesta funció és el reproductor.

Entradas relacionadas: