La reproduccio asexual

1. LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL O VEGETATIVA

La reproducció asexual o vegetativa consistex a generar un organisme a partir d'una cèl·lula o fragment d'un altre organisme per processos mitotics.

Els diferents tipus de reproducció asexual:

* Gemmació: creixement de gemmes en l'individu progenitor a partir de les quals es forma un altre organisme.

* Fragmentació: a partir d'un fragment de l'organisme progenitor se n'origina un altre.

* Bipartició: es duplica en material ereditari i es dibideix la cèl:lela en dues.

* Esporulació: s'originen espores per mitosi.

REPRODUCCIÓ VEGETATIVA EN VEGETALS

La reproducció vegetativa en les plantes pot ser espontània

*Els bulbs són órgans de reserva formats per una tija curta que conté una gemma i fulles carnoses.

*Els estolons són tiges que creixen horitzontalment, amb entrenusos molt llargs i fulles reduïdes.

*Els rizomes són tiges subterrànies que formen brots aeris i arrels adventicies.

*Els tubercles són òrgans de reserva inflats que es poden formar en llocs diferents.

REPRODUCCIÓ VEGETATIVA EN ANIMALS

Alguns animals inferiors es reprodueixe per fragmentació i gemmació

En les esponges, la reproducció asexual és molt comuna, sigui per fragments o per gàmmules. En els cnidaris les formes pòlip és reprodueixen asexualment per escissió o fragmentació i per gemmació. La fragmentació està estesa en els cucs plans i en els cucs segmentats.Algunes estrelles de mar poden originar un organisme complet a partir d'un sol braç.

2.LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció sexual es basa en el fet que dues cèl·lules anomenades gàmetes s fonen en una, a partir de la qual s'inicia el desenvvolupament d'un nou ésser. Les cèl·lules sexuals es generen exclusivament per a la reproducció. L'acte de fusió entre dues cèl·les es diu fecundació i el resultat és una cèl·lula anomenada zigot.

ELS GAMETES

Els gametes són cèl·lules amb la meitat dels cromosomes d'una cel·lula somàtica.

Els gametes són cel·lules amb una dotacio cromosomica haploide i produeixen dotacio cromosomica normal.

ELS GAMETES ES FORMEN A LES GONADES

Les gonades són els els organs de l'aparell reproductor a realitzar la reproducció. Hi ha dues classes de gònades: masculines i femenines que s'anomenes testicles i ovaris. Els gàmetes masculins es diuen espermatozoides i els femenins òvuls.Hiha especies en els quals cada individu te gonades d'una sola classe: femelles són els que tenen gonades femenines i els maascles son els que tenen gonades masculines.

 L' isogàmia (gametes iguals i en segon, d'anisogàmia (gametes diferents). L'espermatozoide és una cèl·lula mobil, dotada d'un o diferents flagels. L'ovul sol ser immobil, nomes algunes presenten gametes femenins amb capacitat de locomoció

ELS GAMETES FEMENINS

Els ovuls dels animals desenvolupen una acumulació de substàncies de recerva anomenada vitel.La seba funcio es alimentar a l'embrio durant un temps.El gameta femení dels vegetals es diu oosfera,L'osfera es troba a l'interior d'una estructura complexa , es dio ovul.

ELS GAMETES MASCULINS

Els esperm. son celules adaptades per arribar a l¡ovul i fecundar-lo, en un esperm. hi han dues zones cap i cua. El cap es la porció anterior, en la qual hi ha el nucli celular. El 1r segment de la cua es conex com a cua, el 2n segment de la cua esta costituit pel flagel.  

3. LA MEIOSI

La meiosi és el procés mitjançant el qual es formen els gàmetes.Els gametes són celules haploides , per tant s'han de produir mitjançant un procés capaç de reduir el nombre de cromosomes a la meitat. La primera divisió meiòtica te quatre fases: profase 1, metafase 1, anafase 1 i telofase 1.

Profase 1 presenta poques analogies amb la mitotica. és molt més llarga, se subdivideix en 5 etapes: leptotè, zigote, paquitè, diplotè i diacenesi.

En la prometafase 1 els microtubuls del fus es fixen als cinetocors . En la metafase 1 les fibress del fus estan fixades als centròmers i els bivalents se situen a l'equador de la cèl·lula.

En la anafase 1 les fibres del fus es contrauen i provoquen la separació dels coromosomes homoles que son arrosegats en sentits oposats.

En la telofaase es reconstrueix una membrana nuclear al voltant de cada grup de cromosomes i te lloc a la citocinesi. Despres de la telofase 1 comença la segona divisió meiòtica en les 2 cèl·lules filles. A questa segona divisío conta de quatre fases anomenades:profase 2, , metafase2 , anafase2 i telofase2.. En la profase2 els cromosomes es condensen, desapareix la membrana nuclear i comença a organitzar-se el fus. en la metafase2 les fibres del fus s'acaben de fixar als centromers i se situen a l'equador. En l'anafase les cromatides se separen i les fibres del fus arrossegen cadascuna de les cromatides germanes cap a un pol de la celula. En la telofase el fus es desorganitza i les fibres es desprenes i els cromosomes s'expandeixen.Citosinesi: la membrana es desplaça capn al centre i forma un solc de sedimentació.

4. LA GAMETOGÈNESI

Te 2 modalitas: oogenesi i espermatogenesi. La gametogenesi és el proces de formacio dels gametes, L'oogenesi es el proces pel qual es es formen els ovuls. La 1r divisio meiotica transforma les oogonies en oocits primaris.Aquestes cel·les pateixen la 2n divisió meiotica. L'spermatogenesi  és el proces de formació d'es`permatozoides. El prc´s comença amb la divisió meiòtica de l'espermatogoni que rep el nom de espermatocit primari que pateix la 1r divisió meiotica i origina 2 celules igulas , anomenades espermatòcits secunadaris despres d'un proces de maduració , les espermatides es transformen en espermatozoides.

5. LA FECUNDACIÓ

Hi ha fecundacio externa y fecundacio interna.

La fecundacio es la funcio dels gametes masculinns i femini que origina el zigt.

*En la fecundacio externa el mascle i la femella s'aproxima un a l'altre en un medi aquos i realitzn la posta.

+En la fecundacio interna, els individus que s'aparellen entren en contacte fisic i realitzen la copula, mitjançant la qual el mascle transfereix els espermatozoides directament a l'aprell reproductor de la femella.

ELS INDIVIDUS HERMAFRODITES UTILITZEN ELS MATEIXOS MODELS PER A LA FECNDACIO QUE ELS UNISEXUALS.

Els éssers vius que presenten gonades masculins i femenins en un mateix individu s'anoomena hermafridites.

En uns casos, la maduracio de les dues gonades no és simultania i durant la primera `part de la vida dels individus maduren.

En atres casos es produeixen la maduracio de les gonades femenines en primer lloc.

En altres casos, la maduracio de les dues gonades es simultania o amb mollt poc temps de diferencia entre la maduracia de les unes i les altres.Aquests individus tenen fecundació creuda.

EN LES PLANTES AMB FLORS. LA POL·LINITZACIÓ POT SER CREUADA , DIRECTA O INDIRECTA.

En les plantes, perque tingui lloc la fecundacio, es necesssaria que, previament, el pol·len arribi fins a l'estigma del pistil. Aquest proces s'anomena pol·linització.

+Si te lloc entre flors d'individus diferents, es diu pol·linització creuada.

*El pol·len es diposita sobre l'estigme  de la mateixa flor, la pol·linitzacio es directa.

LA FECUNDACIO ACONSEGGUEIX LA FUSIÓ DELS NUCLIS DELS GAMETES.

l'aproximacio entre ovuls i espermatozoides produeix una reaccio en les dues cel·lules, encaminada a la unió dels seus nuclis.

*En el moment en que un espermatozoides arrib a la coberta exterior de l'ovul, es desencadena l'anomenada reaccio acrosomica.

*Aquesta secrecio produeix la destruccio local de la coberta de l'ovul.

*Auesta prolongacio arriba a la membrana de l'ovul.

*Amdues membanes se solden i s'obre un conducte pel qul el contingut de l'espermatozoide passa a l'interiror de l'ovul.

LES CEL3LULES DE L'EMBRIO ES VAN ORGANITZANT A MESURA QUE PROGRESSA EL SEU DESENVOLUPAMENT.

FORMACIO DE LA MORULA:

*Les primeres divisioms de l'embrio produeixen una massa compacta de cel·lules, totes de la mateixa grandaria, que repel mon de morula.

FORMACIO DE LA BLASTULA

*En el pas següent, es froma una cavitat a l'interior de l'embrio i le cel·lules es disposen formant una soola capa, anomenada full embrionari. La forma de l'embrio recorda la d'una pilota. En aquest estadi, l'embrio s'anomena blastula.

FORMACIO DE LA GASTRULA

*L'embrio, les cel·lules del qual no deixen de dividir-se intensament, pateix un nou canvi: la cavitat interna o blastocel es va reduint i la part cel·lular es plega, amb la qual cosa queda molt reduida la cavitat. En aquest momnt l'embrio s'anomna gastrula.

*Amb aquesta estructura hia ha dues capes de cel·lules, una externa i una altra interna, dos fulls embrionaris, L'extern es l'ectoderma i l'intern, l'endoderma.

ORGANOGENESI

Els organs dels animals es formen a partir d'un d'aquests fulls embrionaris, en un proces anomenat organogenesi.

*El primer full embrionari forma l'epidermis, derivats cutanis i la medul·la espinal.

*El segon full embrionari origina l'aprell digestiu i respiratori.

+El tercer full embrionari dona lloc a la dermis, el sistema esqueletic, els musculs de l'aparell circulatori i l'aparell urogenital.

Els éssers que produeixen sexualment, només poden fer-ho en eoques determinades

Els andrègens, hormones sexuals masculines, desencaden la formació d'espermatozoides i accentuen els caracters sexuals secundaris. Els estrogens són hormones sexuals femenines, responsables del funcionament de l'ovari i del desenvolupament del fol·lice. Els estrogens són responsables en els mamifers, de la preparació de l'uter per acollir l'embrio.

7. ELS CICLES BIOLÒGICS

El cicle biologic és el proces que correspon al periode de vida d'un organisme, que transcorre des de la formació del zigot fins a la producció de gàmetes.Es poden distingir 3 tres cicles biologics: cicle diplont, cicle haplont i cicle diiplohaplont.

Cicle haplont: : Nomes sera diploide, mitjançant la meiosi, reduira l seu nombre de cromosomes a la meitat. En tota la vida adulta l'organisme sera haploide.

Cicle diplont: Les celules de les especies que segueixen aquest cicle son diploides i es formen mitjançant la meiosi. En la fecundació s'uneixen 2 gametes haploides per originar un zigot diploide.

Cicle diplohaplont: Es produeix una combinació dels cicles, haploide i diploide i de la reproducció sexual i asexual. Amb la fecundació s'origina un zigot diploide que mitja´çant la mitosi, augmentar el nombrev de celules i mantindra el nombre de cromosomes en formar l'individu adult anomenat esporofit.

TECNIQUES DE REPRODUCCIO ASSISTIDA

Inseminacio artificial: S'utilitza en casos d'eterilitat masculina, en les quals tot i har-hi espermatozoides en l'home, aquestes es troben en molt poca quantitat o estan alterarts.

Fecundació in vitro i transferencia d'embrions: En els casos d'etirilitat d'origen tubari es pot evitar l'obstacle si es pren l'ovul d'un extrem de l'obstrucció i es fecunda in vitro per despres inplantar-lo en el seu lloc de destí.