L'Aparell Digestiu i Respiratori: Funcions i Malalties

L'Aparell Digestiu

El Tub Digestiu i les Glàndules Digestives

L'aparell digestiu està format per dos tipus d'elements:

• El tub digestiu: És un conducte d'uns deu metres de longitud, constituït per la boca, la faringe, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim, l'intestí gros i l'anus.
• Les glàndules digestives: Són un conjunt de glàndules annexes que secreten substàncies necessàries per descompondre els aliments. Són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.

Funcions Digestives

L'aparell digestiu realitza les funcions digestives, que comprenen els processos següents:

• Ingestió: Entrada d'aliments al tub digestiu per la boca. Els aliments són triturats per les dents i mesclats amb la saliva.
• Digestió: Transformació dels aliments en nutrients. La digestió es produeix per mitjà de dos tipus d'accions:
  • Mecàniques: Tallar, triturar i mesclar els aliments (boca i estómac).
  • Químiques: Transformació dels aliments en compostos més senzills.
• Absorció: Els nutrients travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis per ser transportats per la sang.
• Egestió: Eliminació de les substàncies no digerides.

El Procés Digestiu

El procés digestiu comença amb la ingestió d'aliments per la boca. A l'interior de la boca, la digestió comença amb:

• Masticació: Els aliments s'esmicolen gràcies a les dents i els músculs maxil·lars.
• Insalivació: Els aliments es mesclen amb la saliva, produint una acció química. La saliva és elaborada per les glàndules paròtides, sublinguals i submaxil·lars.

La llengua facilita aquests processos. Els aliments mastegats i barrejats amb saliva formen el bol alimentari, que és empès cap a la faringe i l'esòfag per la deglució. L'esòfag impulsa el bol alimentari fins a l'estómac mitjançant moviments peristàltics.

A l'estómac, el bol alimentari s'acumula i té lloc la digestió gàstrica, que inclou:

• Acció química: Produïda pels sucs gàstrics, que contenen àcid clorhídric.
• Acció mecànica: Moviments peristàltics de l'estómac que mesclen els aliments amb els sucs gàstrics.

El resultat és el quim, una massa semilíquida que passa a l'intestí prim a través del pílor.

L'Absorció

Els nutrients obtinguts passen a la sang mitjançant l'absorció, principalment al jejú i l'ili. Les parets internes de l'intestí prim presenten vellositats intestinals amb vasos sanguinis que recullen els nutrients.

L'Egestió

Les substàncies no absorbides passen a l'intestí gros. Aquí s'absorbeixen l'aigua i les sals minerals, formant la femta. Els bacteris simbiòtics fermenten les restes alimentàries, sintetitzen vitamines i produeixen gasos. La femta s'acumula al recte i s'elimina per l'anus mitjançant l'egestió.

Algunes malalties de l'aparell digestiu són: càries, restrenyiment, úlceres, gastroenteritis i cirrosi hepàtica.

L'Aparell Respiratori

L'aparell respiratori està format pels pulmons i les vies respiratòries (fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols).

L'aire entra per les fosses nasals, on s'escalfa, s'humiteja i es neteja. Continua per la faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquíols i arriba als alvèols, envoltats de capil·lars sanguinis.

L'intercanvi de gasos es produeix per difusió als alvèols: l'oxigen passa a la sang i el diòxid de carboni és expulsat. La sang transporta l'oxigen a les cèl·lules i recull el diòxid de carboni.

Ventilació Pulmonar

Els moviments respiratoris són provocats pel diafragma i els músculs intercostals:

• Diafragma: Múscul que separa el tòrax de l'abdomen. El seu moviment modifica la capacitat de la caixa toràcica.
• Músculs intercostals: Uneixen les costelles. La seva contracció i relaxació mouen les costelles i varien el volum pulmonar.

• Inspiració: El diafragma baixa, les costelles pugen, la caixa toràcica augmenta, els pulmons s'inflen i entra aire.
• Expiració: El diafragma puja, les costelles baixen, la caixa toràcica disminueix i surt aire.

Algunes malalties de l'aparell respiratori són: bronquitis, asma, tuberculosi, refredat i grip.

El Sistema Circulatori

El medi intern està constituït pel plasma intersticial, la sang i la limfa.

• Plasma intersticial: Líquid entre les cèl·lules amb funcions de defensa i nutrició.
• Sang: Mitjà de transport de substàncies.
• Limfa: Líquid que circula pels vasos limfàtics i desemboca als vasos sanguinis.

El sistema circulatori sanguini està format pels vasos sanguinis, la sang i el cor.

Vasos Sanguinis

• Artèries: Condueixen la sang del cor als òrgans.
• Venes: Condueixen la sang dels òrgans al cor. Contenen vàlvules.
• Capil·lars: Uneixen artèries i venes. Permeten l'intercanvi de substàncies amb les cèl·lules.

La Sang

La sang és un líquid viscós que circula pels vasos sanguinis. Un adult té uns cinc litres de sang. Funcions de la sang:

• Nutrició: Transporta nutrients.
• Respiració: Transporta oxigen i diòxid de carboni.
• Excreció: Transporta residus.
• Defensa: Transporta cèl·lules de defensa.
• Regulació tèrmica: Regula la temperatura corporal.

Composició de la Sang

• Plasma: Líquid groguenc compost per aigua, proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos.
• Cèl·lules sanguínies: Glòbuls vermells (transporten oxigen), glòbuls blancs (defensa) i plaquetes (coagulació).

El Cor

El cor és un òrgan musculós que impulsa la sang. Està situat al tòrax, entre els pulmons. Les seves parets estan formades pel miocardi. Està dividit en dues meitats (dreta i esquerra) separades pel septe. Cada meitat té dues cambres: aurícula i ventricle.

Les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide) comuniquen aurícules i ventricles. Les venes arriben a les aurícules i les artèries surten dels ventricles. Les vàlvules sigmoides regulen la sortida de la sang dels ventricles. El cor té un sistema propi d'artèries i venes coronàries.

Cicle Cardíac

• Sístole auricular: Les aurícules es contreuen i la sang passa als ventricles.
• Sístole ventricular: Els ventricles es contreuen i la sang surt per les artèries.
• Diàstole: Relaxació d'aurícules i ventricles. La sang omple les aurícules.

Circuits Circulatoris

• Circuit pulmonar (circulació menor): Entre el cor i els pulmons. La sang amb diòxid de carboni va del cor als pulmons, s'oxigena i torna al cor.
• Circuit general (circulació major): Entre el cor i els òrgans. La sang oxigenada va del cor als òrgans, reparteix oxigen i nutrients, recull diòxid de carboni i residus, i torna al cor.

Sistema Limfàtic

El sistema limfàtic està format per:

• Capil·lars limfàtics: Recullen el líquid intersticial.
• Vasos limfàtics: Condueixen la limfa i desemboquen al sistema circulatori sanguini.
• Ganglis limfàtics: Filtren la limfa i produeixen glòbuls blancs.

Malalties del cor: arteriosclerosi i infart de miocardi.

El Sistema Urinari

El sistema urinari està format pels ronyons i les vies urinàries.

Ronyons: Filtren la sang i produeixen l'orina. Reben sang per l'artèria renal i l'expulsen neta per la vena renal.

Vies urinàries: Urèters, bufeta i uretra. Transporten l'orina a l'exterior.

Nefrons

Els nefrons són les unitats funcionals dels ronyons. Parts del nefró:

• Glomèrul de Malpighi: Capil·lars on es filtra la sang.
• Càpsula de Bowman: Envolta el glomèrul i recull el filtrat.
• Túbul renal: Reabsorbeix aigua i substàncies.
• Túbul col·lector: Condueix l'orina a la pelvis renal.

Formació de l'Orina

• Filtració: Pas de substàncies del plasma a la càpsula de Bowman.
• Reabsorció: Pas selectiu de substàncies del filtrat a la sang.

Malalties de les vies excretores: còlic nefrític i cistitis.