Novel·la Simbòlica i Teatre Modernista: Característiques i Obres

Novel·la Simbòlica

És el subgènere novel·lístic més representatiu i original del Modernisme. Aquest terme arreplega les novel·les que, partint de la realitat concreta, en transmeten una visió simbòlica seguint la concepció del món i de l'individu pròpia dels autors modernistes.

Característiques:

• Argument: Gira entorn d’un individu sensible (diferenciat de la col·lectivitat) que lluita per ser ell mateix i, en aquesta quimera, entra en contradicció amb l'entorn, amb la natura.
• L’estil: Potencia tècniques i recursos propis de la poesia per suggerir les emocions i els sentiments dels personatges. Retrata la realitat d'una manera simbòlica i evita qualsevol tret d'objectivitat. L'artista i l'intel·lectual xoquen amb una societat estàtica i que no vol progressar.
• Llenguatge: L'enfrontament artista-societat és reflectit lingüísticament amb paraules i expressions dialectals, rudes i amb una adjectivació connotada. Aquest recurs estilístic és conegut com a “llengua mascla”.
• Escenari: L’acció transcorre en un medi rural. La natura és un entorn hostil que anul·la l'autorealització de la persona.
• Els personatges tenen una dimensió simbòlica: El protagonista encarna l'artista modernista enfrontat amb l’entorn social que li limita la llibertat. La resta de personatges representen idees negatives: l'immobilisme social, el mal, la superstició, els instints primaris, etc.

L'obra paradigmàtica de la novel·la simbòlica és Solitud (1905), de Víctor Català. La protagonista de la història, Mila, ha de lluitar per no ser anul·lada ni per la societat ni per la natura (la muntanya simbolitza el món).

Teatre Modernista

Els modernistes trenquen amb el model estètic de la Renaixença (costumisme i romanticisme) i renoven l’estètica teatral incorporant a l’escena catalana els corrents dramàtics de moda a l’Europa de final de segle. Hi ha dues tendències que marquen el teatre modernista: el teatre d’idees o regeneracionista i el teatre simbolista o poètic.

Teatre d'idees o regeneracionista

Aquest corrent teatral tractava temes que tenien molt impacte social: la defensa de la veritat per sobre de tot, la situació i el paper de la dona en la societat, el caràcter individualista de la llibertat... Per transmetre uns continguts ideològics i morals progressistes recorre a les convencions de la literatura realista.

Teatre simbolista o poètic

Les obres de teatre d'aquest vessant representen realitats simbòliques en les quals es fan presents els conceptes d’art i d’artista defensats pels modernistes. El màxim representant del teatre simbolista català és Santiago Rusiñol i la seva obra Cigales i formigues (1901).