Joan Fuster: Obra assagística i estil literari

Obra de Joan Fuster: Poesia i Prosa

L'obra de Joan Fuster es pot classificar en diverses categories principals:

A) Poesia

• Ales o mans (1949)
• Terra a la boca (1953)
• Escrit per al silenci (1954)
• Ofici de difunt

B) Obres en Prosa

B1) Assajos Humanístics

• El descrèdit de la realitat (1955)
• Diccionari per a ociosos (1964)
• Sagitari (1985)
• Causar-se d’esperar (1965)

B2) Escrits Sociopolítics

• Nosaltres els Valencians (1962)
• El País Valencià (1962)
• Un país sense política (1976)
• Destinat (sobretot) a Valencians (1979)

B3) Estudis d’Història Cultural

• La Decadència al País Valencià (1976)
• Literatura catalana contemporània (1972)
• Contra el Noucentisme (1978)

L'Assaig: Gènere Predominant en Fuster

L'assaig és el gènere més practicat per Joan Fuster. Segons una definició enciclopèdica, l'assaig és un gènere en prosa no narrativa que aborda, d'una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d'ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc., amb voluntat de creació literària i intenció d'aprofundir en el coneixement de l'home.

Podem considerar que l'assaig neix al segle XVI amb l'obra de Montaigne, personatge reiteradament invocat per Fuster. Aquest escriptor, metge i alcalde de Bourdeus, va inaugurar una manera d'escriure nova que, a partir de reflexions subjectives, configura un discurs de gran flexibilitat expressiva on l'escriptor s'interroga a si mateix davant els ulls del lector.

Característiques de l'Assaig

• És un dels quatre gèneres principals, al costat de la narrativa, la poesia i el teatre.
• S’enuncia en primera persona, i la veu de l'assagista és interpretada com la veu de l'autor real.
• Predomina l'argumentació per al debat intel·lectual.
• Convencionalment, s'interpreta com un gènere literari que contribueix a orientar els lectors en qüestions socials, polítiques i culturals.

Els Aforismes

Dins de l'assaig, però amb particularitats pròpies com la brevetat i el to de sentència amb destil·lacions morals, es troben els aforismes, definits per Fuster com a “càpsules de doctrina”. Són el resultat d'un pensament profund de l'autor que adopta l'aparença de proverbi popular mitjançant jocs de paraules, metàfores, paradoxes o contrasts. La ironia és un ingredient freqüent dels aforismes de Fuster.

Context de l'Assaig a Catalunya

1. El gènere tenia una cabuda difícil en el primer franquisme.
2. Els primers assajos publicats als anys 50 eren d'àmbit religiós i històric, dirigits a un públic minoritari.
3. Noves possibilitats de publicació van sorgir amb Edicions 62, que s'estrenà amb l'assaig Nosaltres els valencians (1962) de Fuster, sobre temes culturals i nacionals.
4. Els assajos divulgatius sobre aquests temes van dominar el panorama editorial.
5. Poc a poc, es van publicar assajos deliberatius de la mà d'autors consagrats com Josep Pla (El quadern gris, 1996).
6. En revistes i diaris es va consolidar un espai per a la publicació d'assaig i articles d'opinió, on van destacar Fuster, Quim Monzó, Montserrat Roig o Joan Francesc Mira.

Trets Característics de l'Estil de Fuster

• Humor i ironia.
• Registre estàndard, amb elements col·loquials (exclamacions, expressions populars…).
• Argumentació, amb abundància d'elements modalitzadors.
• Abundància d’incisos (comes, guionets, parèntesis), cometes i cursives.
• Metaforització i adjectivació precisa.
• Diàleg i interpel·lacions al lector.

Modalitats d'Assaigs Humanístics Fusterians

L'obra Diccionari per a ociosos (DO) forma part del bloc d'assajos humanístics de Joan Fuster. Es poden distingir sis modalitats principals:

1. Estructurats sobre un únic tema: El descrèdit de la realitat (1955), Les originalitats (1956).
2. El diccionari sistemàtic volterià: Diccionari per a ociosos (1964).
3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant: L’home mesura de totes les coses (1967), Babels i Babilònies (1972).
4. L’aforisme: Judicis finals (1960), Consells, proverbis i insolències (1968), Sagitari (1985).
5. El dietari: Causar-se d’esperar (1965), Diari 1952-1960.
6. Reculls d’articles de premsa: Examen de consciència (1968).

Més enllà dels assajos humanístics, Fuster es dedicà en el bloc d’Estudis d’Història Cultural a la investigació de la nostra literatura i dels nostres clàssics.

Altres Autors i Influències en l'Assaig

La influència del Maig del 68 francès va inaugurar nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) esdevé una de les veus més polifacètiques. Va ser una de les dones que més atenció va dedicar a la pràctica d'un assaig modern, homologable pel to i els temes al que s'estava fent en altres països. Tres dels seus grans títols són: La dona a Catalunya (1966), La joventut, és una nova classe? (1969), i Pedra de toc (1970).

Un altre autor d'importància cabdal dins l'assaig, abans, durant i després dels anys 60, és Josep Pla (1897-1981), un dels escriptors admirats per Fuster. La seua obra ofereix una visió completa de la societat del seu temps. La magnitud de la seua Obra Completa recull uns 120 llibres diferents. Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat.

Obres destacades de Josep Pla

• El pagès i el seu món (1949)
• El que hem menjat (1972)