Tirant lo blanc episodis amorosos resum per capítols batxillerat

Progressiva vinculació amb el Regne de Castella:

S. XV inici vinculació Corona catalanoaragonesa amb Regne de Castella, través fets importants compromís de Casp (1412) o uníó dinàstica (1479). 

• Compromís de Casp suposar canvi dinastia en monarques corona. Però mort Martí l’Humà sense descendència legítima provocar conflicte resoldre a localitat aragonesa de Casp 1412. Resultat entronització dinastia castellana dels Trastàmara. 

• Vincles entre Corona catalanoaragonesa i Regne de Castella reforçar més, l’any 1479, produir uníó dinàstica matrimoni Ferran d’Aragó i Isabel I Castella (Reis Catòlics), va tendir a l’uniformisme polític i cultural. 

La culminació de l’expansió territorial: 

Establiment dels Trastàmara i relació ascendent amb Castella no varen suposar aturada política expansiva Corona catalanoaragonesa, des de final s. XIII, havia fixat objectius Mediterrània. Destacar regnat Alfons el Magnànim, segon monarca dels Trastàmara, assolir màxim poder territorial amb control Sardenya, Sicília i Nàpols (1442), i també incursions nord d’Àfrica, els Balcans (sud-est d’Europa), Rodes i Xipre contra turcs. 

Aquestes darreres degueren tenir molt de ressò a l’època, quedar reflectides alguns capítols de Tirant lo Blanc. 

La novel·
La cavalleresca: 

Sorgeix literatura catalana Segle XV, a partir evolució gèneres llibres de cavalleria, narracions desenvolupaven tema guerra combinat amb amorós. Distingir dos tipus d’obres de temàtica cavalleresca:

• Llibres de cavalleries sorgiren mitjan s.XII, objectiu lloar valors noblesa (fidelitat rei, protecció dèbils, religiositat honor i glòria…) i institució cavalleria. Creador gènere el francès Chrétien de Troyes, conreà la matèria de Bretanya, inspirada històries i llegendes grecollatines, i antics mites cèltics; aquelles obres trets fantàstics: fets passats èpoques remotes, llocs exòtics i llunyans, i protagonistes qualitats sobrehumanes. 

• Novel·les cavalleresques Segle XV, mantenen temàtica bèl·lica i amorosa, mostren evolució societat. Oposició mentalitat feudal, societat burgesa defensava idees noves: realitat venç fantasia i elvalor i l’esforç propis consideren instruments promoció social. Trobam més Realisme i versemblança, fets transcorren geografia coneguda i temps proper, personatges característiques humanes, i desapareix requisit noblesa de sang per als herois protagonistes: Segle XV podien ascendir socialment gràcies seu valor i  esforç. 

Tirant lo Blanc: 

Autor Tirant lo Blanc Joanot Martorell (1413? - 1468), cavaller nascut  València, involucrat conflictes cavallerescos.  

Escriure novel·la Tirant lo Blanc entre 1460 i 1468, any mort autor. Llibre inacabat i passar Martí Joan de Galba, qui l’acabà i imprimir a València 1490. A Tirant lo Blanc trobam aspectes cavallerescos (tornejos, accions militars), històrics (referència a l’època, personatges històrics) i realistes, mostra realitat quotidiana s.XV. Novel·la complexa, també inclou elements psicològics i eròtics de forma versemblant amb grans dosis ironia. Personatges mostren matisos psicològics i evolucionen llarg novel·la; aquesta manera, Tirant és militar expert, però és empegueïdor i inexpert en la intimitat; arriba a emperador, però mor d’un refredat. 

Tirant lo Blanc narra proeses cavaller origen familiar incert, amb esforç i valor esdevé capità general, casa Carmesina. Distingeixen cinc parts: 

1. Part anglesa: narra aventures Anglaterra, Guillem de Varoic instrueix Tirant en cavalleria. Participa combats cavallerescos, rei Anglaterra nomena cavaller. 

2. A Sicília i a Rodes: T va illa de Rodes, és assetjada turcs, i allibera; després parteix cap a Terra Santa. 

3. A l’Imperi grec: T acudeix Constantinoble lluitar contra turcs. Ell i Carmesina enamoren, dificultats. Tirant i donzella Plaerdemavida embarquen i naufraguen nord Àfrica. 

4. Al nord d’Àfrica: T guanya fama militar i converteix cristianisme diversos regnes aquest territori. 

5. Tornada a l’Imperi grec: T allibera Imperi grec, i emperador accepta casi amb Carmesina, nomena cèsar Imperi, just abans casar-se refreda i mor. Carmesina plora desconsolada sobre cos T i emperador veure estat filla mor; tot seguit mor princesa. Hipòlit, escuder T, casa emperadriu esdevé emperador. 

Tirant lo Blanc combinen 2 estils un culte i retòric propi noblesa, i un estil col·loquial, ric exclamacions i jocs paraules. 

Curial e Güelfa: 

Novel·la Curial e Güelfa obra anònima mitjan s.XV, narra història amor i armes: C participa hàbilment guerra en nom de G, fet reporta amor, glòria i posició social; cavalleria li permet ascens social. Abunden tornejos, festes cortesanes, aventures cavalleresques i episodis típics novel·la sentimental. Protagonista heroi trets humans, psicologia complexa i posició social evoluciona llarg obra; hi ha personatges històrics, acció transcorr durant s.XIII, geografia coneguda i descripció realista i versemblant. Estil planer, però llengua elaborada i viva, modismes, frases populars, interrogacions, invocacions, etc. 

L’obra dividida tres llibres: 

• Primer, C, jove català origen humil, inicia cavalleria i cort marquès de Montferrat, ajudat per Güelfa, germana marquès. Èxit de Caltres dones, G senti traïda i gelosa. 

• Segon, C és “millor cavaller del món” i viu episodis amorosos París, enutja G, deixa protegir. 

• En el tercer, C viatja Jerusalem i Grècia, tornada naufraga nord d’Àfrica i empresonat. Després d’altes episodis amorosos, venç turcs, obté perdó G i casen.